Allau de queixes per vulneració dels drets lingüístics durant el 2025. La Generalitat va rebre 3.604 denúncies per aquest motiu, un increment notori respecte el 2023 i el 2024, quan es van registrar 2.671 i 2.423 denúncies respectivament. Són dades que ha ofert el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, com a resposta a una pregunta parlamentària de Junts que apareix publicada aquest dimarts al Butlletí Oficial del Parlament. La majoria de queixes han estat presentades a l'Agència Catalana de Consum però també en consten sobretot als departaments de Salut, Política Lingüística i Universitats, entre d'altres.
L'Agència Catalana de Consum, que depèn del Departament d'Empresa i Treball, va rebre un total de 2.581 denúncies durant el 2025 mentre que la xifra de 2023 era de 1.874 denúncies i la del 2024 de 1.576. Sobre el 2025, 946 queixes es van traslladar a altres departaments de la Generalitat o als ajuntaments competents de la situació denunciada mentre que bona part de la resta s'integren a actuacions inspectores. El 2025 es van fer 1.144 actuacions provinents de denúncies d'anys anteriors i fins avui hi ha hagut 365 casos que s'han esmenat mentre que 277 no ho han fet i ja s'ha iniciat un procediment sancionador.
Consum i salut lideren les queixes
Pel que fa a les dades desglossades per departaments, Política Lingüística es troba en primera posició per sota de Consum. La conselleria de Vila va rebre 391 queixes per motius lingüístics el 2025 en àmbits com el consum, la salut, la justícia o l'administració estatal. Aquestes denúncies es van transmetre als departaments corresponents perquè impulsessin les mesures oportunes. Política Lingüística va rebre el 2023 un total de 411 queixes lingüístiques mentre que el 2024 van ser 334, unes xifres que, durant aquests tres anys, s'han mantingut de forma força estable.
Amb tot, l'àmbit que recull més queixes més enllà del que té a veure amb el consum és el de la sanitat. El Departament de Salut va rebre 360 queixes vinculades amb el català durant el 2025, una xifra que augmenta respecte les 256 registrades el 2023 i les 273 que es van registrar el 2024. La Conselleria de Política Lingüística assegura que, del total de 467 queixes rebudes que tenen a veure amb el català i també amb d'altres llengües durant el 2025, se n'han resolt prop d'un 68% mentre que un 31% encara es troben en vies de resolució.
Universitats i Rodalies, també al punt de mira
Les dades de Política Lingüística també revelen queixes en altres àmbits com el de les universitats. El Departament de Recerca i Universitats va rebre durant el curs 2024-2025 un total de 118 queixes en relació amb discriminacions lingüístiques pel català. La xifra del curs 2022-2023 era de 41 queixes i pel curs 2023-2024 va ser de 141. El Departament treu pit i vincula l'augment dels dos últims anys amb la posada en marxa de campanyes institucionals per donar a conèixer les bústies de drets lingüístics a les universitats. Les queixes corresponen a canvis de llengua dels docents, manca d'oferta d'assignatures en català o materials docents no disponibles en la mateixa llengua.
Per altra banda, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va rebre 106 queixes per discriminació lingüística que corresponen majoritàriament a l'àmbit de Rodalies i de la mobilitat. Els principals motius tenen a veure amb la falta d'ús del català o errors fonètics en la megafonia de les estacions, errors en la retolació, l'idioma d'atenció al client i del personal de seguretat o la retolació en màquines d'autovenda. En aquest Departament també hi ha hagut un increment notori respecte les 71 queixes del 2023 i les 85 registrades el 2024.
A la resta de Departaments, les queixes són més aviat anecdòtiques. Igualtat i Feminisme, a través de l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació va rebre 23 queixes durant el 2025; Justícia i Qualitat Democràtica va registrar 15 denúncies; Cultura va marcar quatre queixes; Presidència va registrar ters denúncies; Drets Socials i Esports només van rebre una denúncia respectivament. Per últim, ni Economia ni Educació ni Acció Exterior ni Agricultura, Ramaderia i Pesca han rebut cap queixa per discriminació lingüística durant el 2025.
Plataforma també va trencar el rècord el 2025
Les dades de Plataforma per la Llengua també van marcar un rècord el 2025. L'entitat va rebre més de 3.000 queixes per motius lingüístics durant el 2025 que, de mitjana, suposa un total de més de vuit denúncies al dia. La diferència respecte fa una dècada també és molt evident, ja que les denúncies s'han disparat més del 650%. Fa cinc anys, segons l'entitat, la xifra era la meitat de les rebudes al llarg del 2025.
Quins són els motius d'aquest creixement? Doncs l'entitat dona dos motius. El primer és que la ciutadania cada cop està més conscienciada i tolera menys els episodis de catalanofòbia. Així doncs, els catalanoparlants s'han acostumat a denunciar els fets amb més insistència que en anys anteriors. Ara bé, Plataforma per la Llengua també denuncia que les institucions no han fet els deures amb la llengua quan tocava i que ara és la ciutadania qui en pateix les conseqüències. Els sectors que acumulen més denúncies, com passa amb les dades del Govern, eren el consum i la sanitat.
