L’intent d’amagar la llengua catalana en un acte públic de masses, i concretament un acte religiós catòlic a Catalunya, ja va ser sonat l’any 2023 a Girona, quan el papa de llavors, Francesc, es va sorprendre d’haver de llegir en castellà i no en català un text dedicat a la Moreneta. Al vídeo que ho mostra queda clar el paper d’Omella en aquesta decisió. El cardenal Joan Josep Omella, defensor de la unitat d’Espanya i hostil amb el catalanisme, torna a ser protagonista de la nova decisió d’amagar la llengua catalana al món, ara en l’acte de consagració de la Sagrada Família aquest juny de 2026.
Omella és l’únic jerarca de l’església que CUP-G, Comuns i ERC vam aconseguir incloure com a compareixent a la Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya sobre la pederàstia a l’església (2022-2023) donada l’oposició generalitzada de Junts i PSC a incomodar bisbes i cardenals. La llavors encara recent negativa d’Omella a fer suport als presos polítics independentistes va aconseguir una excepció en l’aritmètica per part de Junts, i va permetre cridar-lo. Però ell ho va esmenar de facto, menystenint el Parlament català i no presentant-se, i no donant la cara per assumir les responsabilitats de l’església en aquest crim.
Que església, política i poder van entrelligats és obvi, com ho és que la defensa de la llengua pròpia d’un territori en conflicte amb la unitat de la pàtria posa també en conflicte la pròpia jerarquia d’aquesta institució que va consagrar aquella unitat post victòria feixista amb el nacionalcatolicisme franquista, però que va mantenir dissidències estructurals a les anomenades perifèries. El lligam de la llengua amb el poder hi entrelliga l’església, com a estructura de poder per si mateixa i per la seva vinculació amb la política d’estat, encara ara.
El nomenament d’Omella com a bisbe de Barcelona l’any 2015 ja es va qualificar de polític i temerari (en paraules d’Oriol Domingo) i com a confrontació amb la línia històrica pròpia de l’església catalana. Nomenament vinculat a la voluntat de l’estat per frenar la identificació de l'església amb el catalanisme, davant el creixement i arrelament de l’independentisme popular. No puc deixar de pensar-hi davant la macro campanya institucional que el govern del PSC està dedicant (i pagant) a la vinguda del papa Lleó XIV, insòlita per una institució laica.
En els plans d’estat per neutralitzar l’independentisme i el catalanisme en general, per esborrar el conflicte territorial i espanyolitzar Catalunya, l’any Gaudí i la consagració de la Sagrada Família serveixen a l'espanyolisme una oportunitat única davant de tot el món per perpetrar una venjança històrica. Com que no han pogut evitar que la fama de Gaudí -com va passar amb Pau Casals- exporti Catalunya al món, ara, a traïció, faran servir el rèdit de la projecció de la seva figura i obra per amagar i pervertir un dels trets que més el van identificar: la defensa de la llengua catalana.
Amagar la llengua i amagar la lluita per la llengua, amagar la importància de la defensa de la llengua catalana en l’entramat de totes les lluites d'alliberament, i amagar el poder que té aquesta lluita per confrontar els abusos del poder en totes les seves formes, és una estratègia del poder que cal desmuntar. Contràriament és fer-los el joc. Per això ha estat tan encertat que en les reivindicacions de la Vaga Educativa s’hagi inclòs la defensa de la immersió en llengua catalana a l’escola, amenaçada pel sistema judicial de l’estat. Per això la protesta per la falta de català en els actes del papa a Catalunya és encertada per si mateixa, es faci des de la posició que es faci, respecte a la consideració de l’acte en si mateix.