El viticultor vallenc Oriol Pérez de Tudela, que impulsa els projectes Les vinyes del Tiet Pere i El vi a punt, em donava la solució per reincorporar el porró a taula quan, en un àpat, no ens bevem tot el vi: que torni a l’ampolla. M’ho deia aquest dimarts a la plaça del Pati de Valls, on en ple Firagost, la 70a edició de la fira del camp català, l’Oriol animava i conduïa, amb la sommelier Anna Casabona, el tast de vi amb porró.
El tast obert al públic de la plaça el vaig poder compartir amb l’amic periodista i escriptor Miquel Bonet. Ell és ambaixador del porró 2026 i jo porronaire d’honor 2026, i amb els restauradors de l’Esportell del Bou, de Picamoixons, i de la Fonda dels Àngels de Montblanc, dos restaurants que tenen porrons a taula.
L’acte que el promovien la Cambra de Comerç i l’Ajuntament de Valls mira de recuperar l’atuell més singular que tenim entre els del parament de la llar, i que té una història, que ens remet al segle XIV, i fer que sigui d’ús present.
Els honors d’aquesta distinció, a més de les autoritats, a més de l’alcaldessa Dolors Farré, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ens els van fer els titulars fins dimarts d’aquests “càrrecs”: L’enginyer agrícola i periodista de Besalú, Salvador Garcia Arbós n’ha sigut ambaixador i el berguedà Toni Massanés, director de la Fundació Alicia, el porronaire d’honor 2025 que em va fer el traspàs, i que em van lliurar un porró creat especialment per Rafa Abdón, mestre vidrier del Museu i Forn del Vidre de Vimbodí.
Abans de rebre’l, com dèiem vam tastar fins a 7 vins i caves ben refredats perquè servissin com a element de combat a la calorada, i vam fer equilibris per no sortir tacats de l’escenari.
Em demanaven per les impressions i relació amb els porrons, i els recordava als vallencs, que ja fa més de 15 anys que fan aquest acte, que recordava que de petit a Salou, a finals del franquisme, l’aleshores Sindicat d’Iniciatives i Turisme, també organitzava una festa al voltant del porró, i designaven els Cavallers del Porró amb una medalla, que després s’ha volgut recuperar però amb poca fortuna. No com a Valls on la cosa ha agafat força. És cert que dimarts hi havia al mateix escenari, Tant Vador Garcia Arbós, autor de La història galàctica del porró (Vibop), i Josep Maria Rovira, president de la Cambra de Comerç de Valls i autor del llibre El porró de Poblet a Nova York, que han resseguit editat per Cossetània, i només quedava explicar la vivència domèstica: que a casa teníem porrona, que no podia faltar a l’hora de parar taula, i que també teníem un altre porró amb dos brocs, amb dos compartiments per poder-hi tenir dos tipus de vi diferent.
I a partir d’aquí, les bondats de beure a galet (no en el sentit que ens ho fan empassar tot), perquè no es beu tant com en una copa, ara que a les cases el vi en ampolla l’ha arraconat. Soc de la generació que encara ha vist, i ha posat al porró a taula, i dels que l’ha vist desaparèixer. I ara em toca tornar-li a posar, perquè els meus fills no el vegin com un objecte estrany.
Josep Maria Rovira, al seu llibre, en aquest recorregut entre el segle XIV i Poblet on situa l’origen del porró, i la col·lecció Corning Museum of Glass de Nova York de temps actual, ens fa notar com ha servit d’inspiració a poetes, literats i artistes com Picasso, Miró i Matisse, com s’ha diferenciat entre carlí i liberal o republicà en funció del raig, més estret o més ample, com brillava en formes durant el Barroc, i quines lectures se n’han fet entre l’erotisme i la sumptuositat, i com Bigas Luna també en feia bandera.
Ara que tenim Chez Matisse al CaixaForum de Barcelona, podem veure l’ús del porró per part del fauvista, que no sabem si era per fer la guitza a Picasso que era amic i rival i qui l’havia fet servir amb més força, o per l’atracció espontània per l’objecte.
I de Joan Miró, segons recull, Josep Maria Rovira, ja deia: “Soc molt més feliç anant en suèter i bevent en porró entre els pagesos de Mont-roig que no pas a París entre duquesses en grans palaus i en esmòquing”.
Al quadre Retrat de Vicens Nubiola del 1917 és on Miró fa protagonista un porró “de vidre verd, de broc recte amb anell superior i un tap de suro”.
Acostumats a alçar la mirada, ja sigui per la Sagrada Família, per l’eclipsi que s’acosta o pels castells de nou, que la Vella i la Jove van aixecar durant la Diada del Firagost, la del porró és una alçada assumible, que hauríem de recuperar, ara que les veremes van avançades, les collites són generoses, però el consum s’estanca o recula. I mira que en tenim de bons a la Catalunya país de vins! Fem els honors.