Després de més d'una dècada de majories independentistes, les eleccions de 2024 van suposar un canvi de paradigma a Catalunya. Per primera vegada, no hi havia una majoria favorable a l'estat propi al Parlament. La victòria de Salvador Illa era clara però insuficient, i l'acord que es va imposar per la mínima va ser una aliança d'esquerres amb ERC i els Comuns. No va ser senzill de tancar -va ser un estiu marcat per les negociacions-, però l'entesa aguanta quan es compleixen dos anys des que Illa va aterrar a Palau. Els socis de la investidura poden presumir d'haver aprovat els pressupostos i es cohesionen al voltant d'àmbits com el finançament, l'habitatge o Rodalies.
En general, el pacte que va portar Illa a Palau té bona salut, sigui per convicció o per manca d'alternatives. Càrrecs importants del Govern, com ara Alícia Romero, insisteixen que l'acord d'esquerres té vocació de continuïtat, i volen allunyar la manera de fer de l'època del procés, que consideren marcada per un tacticisme extrem entre Junts i ERC. En tot cas, en aquests dos anys l'acord d'investidura s'ha anat modificant -en alguns casos, per adaptar-lo a uns terminis raonables o per intentar tenir l'aval del govern espanyol-, però algunes de les carpetes han quedat guardades en un calaix -com ara la taula per abordar la resolució del conflicte polític.
De desavinences entre socis n'hi ha -l'ampliació de l'Aeroport del Prat, aposta personal d'Illa sense el suport d'ERC i els Comuns-, però res fa pensar que la sang hagi d'arribar al riu i els socis eviten situar línies vermelles, conscients que a ningú li interessa trencar. El moment més crític, això sí, va ser a principis d'any, quan va fracassar l'intent d'Illa de portar els pressupostos al Parlament sense tenir-los tancats amb els republicans. A Palau no va agradar gens que Oriol Junqueras no donés per bona la paraula del president en relació amb l'IRPF, però vist amb perspectiva el resultat ha estat positiu per al Govern: Illa té pressupostos, s'ha garantit oxigen polític per arribar al final de la legislatura, i ERC ha permès l'aprovació sense tenir el "gest" que demanava en la recaptació dels impostos.
A diferència del que passa a l'estat espanyol, la majoria de la investidura a Catalunya és operativa. Illa acostuma a dir que s'ha "casat per quatre anys" i, tot i que no descarta ampliar el marge dels acords amb altres formacions, també avisa que no farà res que pugui fer descarrilar els acords d'investidura que va subscriure fa dos anys. El cert és, però, que el president no té gaires alternatives on triar al Parlament. Els números permetrien un acord amb Junts, però políticament s'ha demostrat inviable i, amb el pas dels mesos, les posicions entre socialistes i juntaires s'han anat distanciant per la posició del Govern en àmbits com la fiscalitat o l'habitatge, o per la poca contundència amb el govern espanyol.
Mirant de reüll els tribunals
Ara mateix hi ha poques alternatives al Parlament, però un altre factor és que ERC no té candidat perquè Junqueras està inhabilitat. El Tribunal Suprem es nega a aplicar l'amnistia al líder republicà -igual que a Carles Puigdemont- i la política catalana continua mirant de reüll els tribunals. Primer, perquè el Tribunal Constitucional s'ha de pronunciar al setembre sobre la situació dels condemnats per malversació i dels exiliats. I després, perquè el Suprem haurà de dir-hi la seva i determinar si Junqueras pot presentar-se o no en unes eleccions. Si finalment Junqueras aconsegueix l'habilitació, ERC pot tenir més incentius perquè hi hagi eleccions.
I és que, per ara, l'aliança entre PSC, ERC i els Comuns que permet tirar endavant la legislatura sembla beneficiar més els republicans que no pas els socialistes o els ecosocialistes. El PSC no sembla capitalitzar el fet de governar en solitari i tenir relació idíl·lica amb el govern espanyol. Guanyaria clarament les eleccions, però amb menys diputats. Els de Jéssica Albiach, que han aconseguit situar les seves polítiques d'habitatge al centre de l'agenda, quedarien en una posició molt semblant. Les darreres enquestes mostren una tendència favorable per als republicans, que creixerien. La gran incògnita, però, és si es podria revalidar l'aliança progressista. No totes les enquestes ho donen per fet.
