ERC està al límit de la paciència amb el PSC i així ho verbalitzen públicament els seus dirigents des de l'inici del nou curs polític, també al debat de política general d'aquesta setmana. Els republicans han constatat en el primer any de presidència de Salvador Illa que bona part dels acords no s'estan complint. I no compren l'excusa del bloqueig a Madrid, ja que consideren que Illa té prou capacitat de pressió al govern espanyol i, més concretament a Pedro Sánchez, per fer de desembossador.
La carpeta principal que enfada els republicans és la del finançament, però els socialistes tampoc han fet cap pas endavant en un altre dels acords de més pes polític: la convenció nacional per a la resolució del conflicte polític. Què deia l'acord d'investidura? Doncs tant el PSC com ERC constataven la necessitat d'un debat "ampli" que servís per abordar la resolució del conflicte polític "de fons" i l'eina per fer-ho era la convenció nacional per a la resolució del conflicte polític. Pels republicans, no eren només paraules, sinó que s'aconseguia asseure tots els partits -però principalment el PSC- a una taula per trobar sortida a les aspiracions independentistes.
El redactat del text fins i tot fixava un calendari, una composició i una estructura per a la convenció. Havia d'estar integrada per un grup impulsor format per representants dels grups parlamentaris i presidida per un representant d'ERC. De la seva feina n'havien de sortir una sèrie de conclusions que es portarien al Parlament i també havia de tenir una funció de fer seguiment i monitoratge de l'aplicació de la llei d'amnistia. El document fins i tot establia que el Govern crearia una oficina que aportés recursos humans, tècnics i materials a la convenció i, per tant, la dotava de fons públics provinents de la mateixa Generalitat.
La convenció queda en l'aire
La referència a la convenció no va aparèixer explícitament al debat de política general, però la resolució del conflicte ha aflorat altre cop al Parlament. Josep Maria Jové va recordar que ERC ja té una oferta de futur, la independència, i va desafiar Illa a posar la seva proposta sobre la taula "amb igualtat de condicions". "Arribar a un acord sobre el futur polític de Catalunya és més imprescindible que mai" per contraposar l'esperança a la por imposada per l'extrema dreta, deia Jové. El líder d'ERC al Parlament, de fet, va sentir-se còmode en el silenci incòmode d'Illa: "Respongui -si no vol a nosaltres, a Oriol Junqueras que està al ple- perquè s'acabarà sabent".
La convenció s'havia de validar en el primer ple del Parlament posterior a la constitució del nou Govern, cap als volts del setembre de l'any passat, però mai va arribar a produir-se. Fonts d'ERC expliquen que sempre han tingut la voluntat d'impulsar aquest espai, però que no han aconseguit els suports necessaris. No ha estat pas fruit d'un desacord amb el PSC, sinó que més aviat ha estat per la "poca voluntat" de la resta de partits de l'arc parlamentari, segons detallen les mateixes fonts republicanes: "No ha estat fàcil i el que és clar és que no podem obligar ningú a sumar-s'hi".
Cap a la gran entesa de país?
En tot cas, el debat de política general sí que dona pistes de l'estratègia d'ERC per a la resolució del conflicte. A les propostes de resolució dels republicans no es feia cap referència a la convenció, però sí que proposava una "gran entesa de país". El text constata la necessitat d'impulsar un compromís per a la resolució del conflicte política i un avenç cap a la sobirania nacional i social de Catalunya. També es plantejava que l'"entesa" interpel·lés el conjunt de la societat i dels agents socials.
El concepte el va situar per primer cop sobre la taula Junqueras a la conferència de la setmana passada en què va parlar d'una "nova entesa nacional" per postular-se com a candidat a la presidència de la Generalitat. El més cridaner és que la cambra catalana va aprovar la proposta d'ERC per 107 vots a favor i 28 en contra. El PSC, Junts, els Comuns i la CUP van donar suport a l'"entesa de país" mentre que només s'hi van oposar PP, Vox i Aliança Catalana, que també van trobar-se en el vot contrari a negociar un referèndum d'autodeterminació.
ERC assegurava després de l'aprovació d'aquesta resolució que el Parlament assumia la seva estratègia per a la resolució del conflicte. De fet, recordava que el suport havia estat pràcticament del 80%, recordant aquella campanya d'Òmnium que situava aquesta xifra com els catalans que estaven contra la repressió i per una sortida democràtica del conflicte. "Aquesta aprovació ens dona un camí per fer feina", apunten des de la formació republicana que, per ara, mantenen el lligam entre "l'entesa de país" i la convenció acordada amb el PSC.
