D'esquerra a dreta: una senyera, una estelada, un plafó de color blanc -podria ser un Kandinsky reinterpretat o la caràtula de la telenovel·la de TV3- amb el lema Una nova ambició nacional, la signatura d'Oriol Junqueras i un petit moble rectangular de color blanc amb una ampolla d'aigua i un got. Al terra, una catifa vermella semicircular. Junqueras entra quan passen pocs minuts de les set del vespre: camisa blanca, americana i pantalons foscos. Micròfon a la galta, passes amunt i avall, com en una classe magistral d'un professor d'universitat. Junqueras vol ser president de la Generalitat amb les formes de sempre -marca de la casa-, però amb noves aliances. Dins i fora de Catalunya.
"Necessitem pactes en molts àmbits", insisteix el líder d'ERC, acompanyat de la seva guàrdia pretoriana -Lluís Salvadó, director general del partit, aprofita els moments previs per parlar discretament amb bona part dels assistents als passadissos de l'Auditori- i també de l'expresident Pere Aragonès. Les aliances que descriu Junqueras van des de l'habitatge fins a l'energia, passant per la pagesia, i arriben fins a l'esfera internacional: l'ordre mundial multilateral ha saltat pels aires, i res fa pensar que els esquemes tradicionals reflotin, almenys amb Donald Trump a la Casa Blanca. Europa, diu, ha de ser protagonista en les noves aliances. No ha concretat quines han de ser, això sí.
Entre el públic escolten atentament consellers de l'anterior legislatura -fins i tot aquells amb qui la relació no va ser senzilla, sobretot quan va arribar el procés congressual de la tardor de l'any passat-, i fins i tot veus descavalcades, com ara Marta Vilalta, asseguda en un dels extrems de la sala. No hi falten representants sindicals -CCOO, UGT, Intersindical-CSC-, ni Gabriel Rufián, assegut a primera fila. Ha optat per canviar el vestit i la corbata que llueix a l'hemicicle del Congrés dels Diputats per una jaqueta Adidas. Aquesta vegada, això sí, no el persegueix Vito Quiles. Ningú troba a faltar les camises descordades, ni aquell micròfon que confon ser incisiu amb la mala educació.
Des d'última fila controlen que tot vagi bé Isaac Albert, vicesecretari de Comunicació d'ERC, i els responsables del seu gabinet. "Les famílies necessiten recursos, i d'aquí la batalla pel finançament i Rodalies. No són les batalles decisives, però", adverteix Junqueras. I quan es resolgui, si és que es resol, el model de finançament? Les úniques garanties passen, diu, perquè Catalunya sigui un estat i, d'aquesta manera, deixi d'estar sotmesa a les "arbitrarietats" del govern espanyol. Sense l'aspiració independentista, ningú s'hauria plantejat la necessitat d'un nou finançament. És la clau de volta de la legislatura, i també la ranura que hauria de permetre a ERC collar Salvador Illa.
Més seducció
"No ens podem permetre el luxe de deixar de ser independentistes", indica. No falta l'aposta per les majories "més àmplies", la "força democràtica" més robusta. És la formulació de l'estratègia d'eixamplar la base -és a dir, vincular el progrés nacional amb el progrés social-, però adaptada al 2025, perquè el 2017 -no hi ha hagut cap referència al referèndum de l'1-O- queda lluny. "Necessitem seduir, necessitem enamorar, necessitem ser molts, necessitem que els qui han vingut no se sentin molt lluny. Necessitem cosir la nostra societat", ressalta Junqueras, que també demana "esforç" al món educatiu. Els mestres de Primària, caricaturitzats tradicionalment com les bases d'ERC, tenen deures.
El final de la conferència arriba al cap d'una hora, després d'un tram final de discurs amb el crescendo clàssic. A la sortida, càrrecs i excàrrec del partit se saluden, comenten el discurs -no hi falten comentaris àcids, segons quina sigui la proximitat- i proliferen les càbales sobre el rèdit electoral que pot tenir el nou -o no tan nou- plantejament de Junqueras. Eixamplar la base 2.0? Enamorar la base sense oferir un calendari concret, només una estratègia plena de bases intermitges que depenen de la bona voluntat -o de la valentia- dels socialistes? Si pot ser candidat, sempre i quan se li apliqui l'amnistia, seran les urnes qui dictaran sentència. Fora del partit, però també a dins.
