Equilibris entre el PSC i Junts al debat de política general al Parlament. Els socialistes han votat a favor del preàmbul de l'Acord de Brussel·les que va garantir el suport dels independentistes a la investidura de Pedro Sánchez i també han donat suport a l'amnistia. Però, per altra banda, els de Salvador Illa han tombat el segon punt del reconeixement del conflicte polític que plantejava la negociació per un referèndum d'autodeterminació. Aquesta última proposta ha rebut el suport d'ERC, els Comuns i la CUP, però la suma sobiranista no és majoria avui dia a la cambra.
La primera proposta de resolució de Junts, aprovada pel PSC i per l'àmplia majoria de la cambra catalana excepte PP i Vox, plasma la literalitat del preàmbul de l'acord de Brussel·les. Es tracta d'un relat dels fets del procés en què es fa referència a fets com la consulta del 9-N o el referèndum de l'1-O i es reconeix tant la repressió policial com la persecució de part de la cúpula judicial. El text, que només és un context de l'última dècada independentista, va ser assumit pels socialistes espanyols i ara ho fan els catalans.
El segon punt assegura que, de la necessitat de resoldre el conflicte polític, "es plantejarà" en l'espai de negociació establert entre el PSOE i Junts la celebració d'un referèndum d'autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya. Aquest apartat, a l'acord de Brussel·les, té un redactat lleugerament diferent però significatiu: el text estableix que Junts proposarà un referèndum emparat per la Constitució mentre que els socialistes defensaran el desplegament de l'Estatut del 2006 i el reconeixement de l'autogovern i de la singularitat catalana.
Junts plantejava la votació com una manera de "trencar el doble discurs" que, a parer seu, fan el PSOE i el PSC, ja que al partit català l'acusa de fer servir "la majoria del 155" al Parlament per vetar iniciatives del sobiranisme. Abans de la votació, la formació independentista creia que podia aconseguir el suport majoritari perquè "no posen en contradicció ningú". "Necessitem fets i constatacions", deien sobre el fet de portar l'acord amb el PSOE a votació del Parlament, tot i que no especificaven si una negativa del PSC podria tenir repercussions a la legislatura espanyola.
Les mesures de Junts sobre immigració i finançament
Per altra banda, dues mesures de Junts vinculades a la immigració han tingut resultats diferents. En primer lloc, la formació independentista proposava establir un requisit mínim de deu anys d'empadronament al municipi per poder accedir a un habitatge de protecció oficial, però només ha trobat el suport de la dreta de l'arc parlamentari. En segon lloc, posava sobre la taula que la població immigrant regularitzés la situació administrativa acreditant el coneixement de la llengua catalana i ha tirat endavant amb el suport d'una àmplia majoria de la cambra.
Junts no ha tingut èxit en dues de les peticions habituals al ple: la petició d'un concert econòmic per a Catalunya i la rebaixa general d'impostos. La primera proposta, només validada per ERC, suposava que el país sortís de la llei que regula el finançament de les comunitats de règim comú (LOFCA) i que la recaptació de tots els tributs quedés en mans de l'Agència Tributària de Catalunya. La segona iniciativa, que no ha tirat endavant, demanava la baixada de l'IRPF o la bonificació del 99% de l'impost de successions.
