L'1x1 de l'oposició d'Illa: entre l'exigència dels socis i la xenofòbia ultra

ERC i els Comuns apugen el to i demanen mesures a curt termini en habitatge i finançament, mentre Junts llança advertències amb la mirada a Madrid i el PP continua aferrat al 2017

Publicat el 08 d’octubre de 2025 a les 17:55
Actualitzat el 08 d’octubre de 2025 a les 18:55

Protagonisme per als grups parlamentaris en la segona jornada del debat de política general, moment que permet entreveure aliances -que es confirmaran o refutaran dijous a la tarda- i dinàmiques de cara al curs parlamentari que comença, amb la carpeta dels pressupostos com la més urgent. No hi ha hagut sorpreses destacades a la bancada de la dreta, distanciada del president, i tampoc amb Junts, que busca el seu lloc en un Parlament on té menys incidència que al Congrés. Els socis, ERC i els Comuns, han exigit a Salvador Illa més concrecions i accelerar per solucionar els problemes de Catalunya, amb l'habitatge com a gran urgència i el finançament singular pendent de la lletra petita.

Aquest és l'1x1 de l'oposició

 

  • Albert Batet, en el debat de política general

Junts: desafiant

Albert Batet va passar bona part de la jornada de dimarts retallant el discurs de rèplica a Illa, perquè se li havia allargat més de la mitja hora prevista pel guió parlamentari. A banda de diagnosticar una Catalunya a l'UCI i de comparar el president de la Generalitat amb Donald Trump -una figura elogiada per Carles Puigdemont en allò que té a veure amb el procés de negociació a Israel-, Batet ha estat dur en les metàfores. Illa, ha dit, és un "anestesista", i està complint amb la funció encarregada -segons ell- d'adormir el país per espanyolitzar-lo. El principal desafiament? Alinear-lo amb l'Acord de Brussel·les perquè, si no, hi haurà d'haver un canvi de rumb. Quin? Encara no l'ha volgut concretar. 

 

  • Els diputats d'ERC, durant el debat de política general

ERC: exigent

Josep Maria Jové ha apujat el to contra Illa, en la línia del que ha manifestat el partit des de l'inici del curs polític. El finançament singular continua sent la carpeta "incondicional" d'ERC per asseure's a negociar els pressupostos i, davant la cada cop més evident manca d'avenços, Jové més aviat ha presentat la línia política d'ERC que no pas la resposta a Illa. Fins i tot, el president ha hagut de deixar clar que no ha vingut a parlar d'independència. L'esperança contra la por o la recuperació de l'autoestima han estat conceptes utilitzats per Jové que també es van sentir en la conferència d'Oriol Junqueras de la setmana passada. Per altra banda, Jové s'ha sentit còmode en el repte al PSC: que els seus diputats al Congrés votin a favor de la proposta d'ERC perquè Catalunya comenci a recaptar l'IRPF. El portaveu republicà s'ha recreat en el silenci incòmode d'Illa: "Respongui -si no vol a nosaltres, a Junqueras que està aquí- perquè s'acabarà sabent".

 

  • El líder del PP, Alejandro Fernández, al debat de política general

PP: processista

El PP veu una finestra d'oportunitat, entre la desorientació de Junts i les aliances d'ERC, per erigir-se en "alternativa" al govern del PSC. Alejandro Fernández, qüestionat internament però capaç de reflotar el partit a Catalunya després de tocar fons, ha reivindicat el centredreta liberal i europeista davant dels "perroflautas" i del "nacionalpopulisme" de Vox. Ara bé, els populars continuen ancorats al 2017 i així s'ha evidenciat en la intervenció de Fernández, centrada sobretot a criticar la reunió de Salvador Illa amb Carles Puigdemont i l'amnistia. "No hi ha normalitat política a Catalunya", ha assegurat, i ha definit Illa com a "mediador" dels problemes de Sánchez i el líder de Junts. El president ha vist en aquests arguments l'oportunitat per furgar en el PP, acusant-los de voler continuar als anys àlgids del procés i atiar el conflicte. "Enyoren el 2017", ha constatat. 

  • Ignacio Garriga, líder de Vox al Parlament

Vox: previsible

A Ignacio Garriga se'l sol veure molt enfadat i la seva intervenció al debat de política general ha estat previsible. Abaixar impostos, assenyalar la immigració com a causant de tots els mals, amenaçar amb deportacions massives tot i no tenir-hi competència i vincular els migrants amb la delinqüència. L'extrema dreta ha protagonitzat un debat crispat, protagonitzat per la xenofòbia. Amb les enquestes a favor, Vox ha carregat contra les polítiques d'habitatge, educació i llengua, i contra les polítiques migratòries. "Acabarem amb la islamització de Catalunya", ha afirmat. El líder ultra no només ha criticat totes el Govern d'Illa, sinó que ha culpat dels mals de Catalunya a tots els partits, també al PP, amb qui competeix a les urnes. Propostes viables, més aviat poques. Illa se sent còmode en el cos a cos amb l'extrema dreta.

 

  • Els diputats dels Comuns, Jéssica Albiach i David Cid, al debat de política general

Comuns: persistents

Sobretot, en la carpeta de l'habitatge. Els Comuns tenen pocs diputats, però decisius gràcies a l'aritmètica parlamentària i tenen clar que la prioritat de la legislatura és corregir l'emergència habitacional i impulsar Rodalies. Així li han traslladat a Illa, en una intervenció de Jéssica Albiach que ha intentat ser una sacsejada al president perquè actuï amb ambició i, sobretot, a curt termini perquè les mesures tinguin efecte en la ciutadania que pateix els problemes ara, i no la pròxima legislatura. De la celeritat d'Illa en dependran bona part de les possibilitats d'èxit dels pressupostos. En un context de "democràcia contra feixisme", Albiach també carregat contra l'extrema dreta, un terreny on els Comuns se senten còmodes i han denunciat el genocidi d'Israel, punt de trobada de les forces progressistes al Parlament.

 

  • Xavier Pellicer, diputat de la CUP

CUP: condicionals

La CUP no és decisiva al Parlament, però després d'una reflexió interna ha conclòs que, des del Parlament, s'ha d'arremangar per incidir en les polítiques públiques i arribar a acords. Ho han fet en matèria d'habitatge i aspiren a ser "determinants", com ha dit el diputat Xavier Pellicer. Des de la distància amb el Govern i el PSC, i assenyalant la manca de concrecions o la poca ambició davant dels "poderosos", els cupaires volen forçar l'executiu a "anar més enllà", tant en matèria d'habitatge com en altres camps, com Palestina, la llengua o l'escola catalana. El president, també des de la distància ideològica, els ha allargat la mà perquè facin propostes, sobretot per combatre l'emergència habitacional. "Els demano valentia, no em tremolaran les cames", ha dit Illa. La CUP s'ha obert a pactar, sempre que el PSC s'acosti a les seves posicions. "Seguirem buscant acords amb el país i amb el Govern si està per la labor", ha reblat Pellicer. Pactes sí, però condicionats a aterrar les grans propostes.

 

  • La diputada Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana

Aliança Catalana: xenòfoba

Seguint la línia habitual, i envalentida per les enquestes, Sílvia Orriols ha dibuixat un escenari d'"invasió" d'immigrants que arriben a Catalunya, ha vinculat l'entrada de migrants, sobretot magrebins o llatinoamericans, amb l'augment de les agressions sexuals. La líder d'Aliança Catalana no ha fet cap referència a la independència ni a com avançar en termes de sobirania, sinó tot centrat a aprimar l'administració pública, parlar dels sous de la classe política i culpar el fet migratori de tots els mals. Illa ha pronosticat que el seu projecte "fracassarà" i no li ha dedicat gaire temps, a la rèplica, tot i que la confrontació amb les extremes dretes li permet marcar perfil i aglutinar les formacions progressistes de la cambra.

 

  • El líder del PSC al Parlament, Ferran Pedret, rere Salvador Illa

PSC: escuder

Sense sorpreses, el PSC, partit que dona suport al Govern, ha actuat com a escuder de Salvador Illa. No només donant suport a tots els plantejaments fets pel president en el debat de política general, també entrant al cos a cos amb l'extrema dreta per la befa sobre la Flotilla i reivindicant la feina feta per l'executiu en el darrer curs, sobretot en matèria d'habitatge. Ferran Pedret ha dit que Illa "té el país el cap". Els socialistes son conscients que, amb l'actual aritmètica parlamentària, són els que estan en més bona posició per articular majories, per molt que l'exigència dels socis sigui alta.