En les partides simultànies que estan en joc aquesta legislatura, l'habitatge s'endú bona part dels focus. La crisi habitacional és la principal preocupació de la ciutadania -preus desbocats, dificultat per accedir al lloguer a les grans ciutats, complicacions per arribar a estalviar el capital necessari per pagar l'entrada d'un pis-, i és l'element sobre el qual ha pivotat la primera intervenció de Salvador Illa, de més d'una hora i mitja, al debat de política general. Si l'any passat va anunciar la construcció de 50.000 nous habitatges, enguany ha optat per multiplicar el plantejament -implicant també el sector privat- per arribar als 200.000 pisos de nova construcció, la majoria a partir del 2028. Els socis d'investidura ho estudiaran.
L'horitzó va més enllà de la legislatura en marxa, que s'acosta a l'equador i sobre la qual persisteix la incògnita sobre l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2026. El president, amb l'aposta per l'habitatge -a banda d'intentar resoldre una crisi que ja s'ha començat a acotar amb la limitació del preu del lloguer, mesura defensada per Illa amb l'argument que el mercat s'ha d'intervenir "quan no funciona"-, acosta el suport dels Comuns. Per tenir el d'ERC, l'altre soci principal de la investidura, però, necessitarà avenços amb el finançament. En el discurs d'aquesta tarda hi ha dedicat un paràgraf, però en la jornada de dimecres, en l'intercanvi amb els republicans, podrà ser més extens.
"És un compromís troncal del meu Govern. No és senzill, és complex. Ja hem assolit algunes fites en aquest àmbit i estem treballant amb intensitat. Farem, quan tinguem enllestits els treballs, la nostra proposta concreta. Els anuncio que la farem des de la serenor, sense anar contra ningú. Alguns en voldran més, altres en voldran menys", ha indicat el president de la Generalitat. La negociació és amb ERC -centrada en la recaptació de l'IRPF, que no arribarà abans del 2028-, però també amb la Moncloa, que és qui ha d'aportar el marc legal necessari per singularitzar el finançament català. La figura de la vicepresidenta María Jesús Montero, de sortida per ser candidata a Andalusia, és clau.
El plantejament d'Illa, des que va aterrar a Palau, passa per "complir els acords" -ho ha reiterat en múltiples ocasions i ERC li ha recordat després del discurs- i per sostenir que Catalunya "està en marxa". L'agenda és intensa -no s'atura ni el matí previ al discurs més important de l'any al Parlament, a diferència d'anteriors etapes- i es compta amb la complicitat d'una Moncloa amiga en mans de Pedro Sánchez. Tots dos comparteixen el neguit per tenir pressupostos i, de fet, cap dels dos n'ha pogut aprovar en les respectives legislatures en marxa. "Espero la màxima altura de mires de tothom", ha ressaltat el president, que ha enviat un missatge a ERC: sense dir-ho directament, ha recordat que ell va aprovar els comptes de Pere Aragonès.
Preservar la convivència
Si l'habitatge és la prioritat i el finançament és la meta volant necessària per greixar l'estabilitat a Barcelona i a Madrid, preservar la convivència apareix com un dels principals objectius de fons, també a nivell de llegat. Quan Illa va reivindicar el concepte de "Catalunya centrada" en el discurs de la Diada, és probable que ja tingués al cap el potencial creixement de l'extrema dreta, sigui Aliança Catalana o Vox, a qui les enquestes situen com a capaços de sumar 35 escons entre les dues. "No permetrem que els discursos d’odi arrelin a Catalunya", ha insistit Illa, que ha aprofitat per reivindicar Paco Candel. Ha defensat l'arribada de més immigració, però ha introduït un matís rellevant.
"Hem d'entendre les preocupacions entre la ciutadania quan canvia el paisatge humà en el seu barri. Preocupacions a les quals tenim l'obligació de donar resposta", ha indicat el president de la Generalitat. Davant d'aquesta escletxa que exploten les extremes dretes amb representació al Parlament, i que motiven alteracions en el discurs d'altres formacions -és el cas de Junts-, Illa ha cridat a combatre els qui s'aprofiten de la situació per treure'n rèdit electoral "sense resoldre res". Quin pla hi ha? "Desmuntarem un a un els discursos d'odi que l'onada reaccionària pretén estendre per Catalunya i durem la dignitat a tots els barris del país", ha insistit. La inversió serà de 1.600 milions.
No ha escatimat atacs, sense citar-los directament, a Aliança i a Vox, que tindran una finestra mediàtica al seu abast en la segona jornada del debat. "Els qui practiquen la política deshumanitzada i mesquina han de saber que a Catalunya estan condemnats al fracàs perquè la immensa majoria de catalans i catalans els donarà l'esquena. En això, doncs, senyors i senyores diputats: ni un pas enrere, ni un sol dubte, ni una sola escletxa", ha remarcat el president de la Generalitat. Les propostes de resolució i el to dels discursos d'aquests dimecres permetran saber si Illa està ben encaminat a l'hora d'erigir-se en garant de la convivència. De moment, accelera l'habitatge i té en guaret el finançament.
Gaza, punt de trobada que marca perfil
En l'arrencada del discurs, Illa ha fet referència a Gaza, punt de trobada de l'esquerra, que incomoda la dreta i que permet marcar perfil davant l'extrema dreta. De cara a dimecres, el PSC, ERC, els Comuns i la CUP presentaran propostes per condemnar el genocidi, que previsiblement tindran com a resultat un posicionament de la majoria parlamentària per exigir l'alto el foc a la votació de dijous. El president, conscient que en aquesta carpeta té el suport del carrer, ha condemnat l'atemptat de Hamàs ara que fa dos anys dels assassinats, i alhora ha denunciat el genocidi i ha exigit la fi de la guerra i la solució dels dos estats, que també ha defensat a escala internacional el seu homòleg a l'Estat.
