Construir, construir i construir. Aquesta és la recepta de Salvador Illa per resoldre la crisi de l'habitatge, prioritat de la legislatura i principal preocupació de la ciutadania des de fa anys. No és estrany, doncs, que l'anunci del president en el seu segon debat de política general hagi anat en aquesta línia. Davant dels grups parlamentaris, Illa s'ha compromès a mobilitzar tot el sòl edificable disponible -sobretot privat, però també públic- per convertir-lo en solars on es podrien fer fins a 214.000 pisos. Un horitzó ambiciós que no depèn exclusivament del Govern i sí de la necessitat d'activar també els agents privats perquè siguin ells els que construeixin promocions privades, amb l'obligació de reservar entre un 40 i un 50% per a habitatges de protecció oficial.
El president ha situat l'habitatge com a "missió de país" i ha dit que si no es resol el problema de l'accés a l'habitatge es posen en risc els "avenços socials". Per això, ha anunciat aquest "acord de país" per activar "de manera imminent" tots els planejaments urbanístics per disposar de més pisos. "Catalunya pot augmentar l'oferta d'habitatge", ha dit. El Govern ha analitzat tots els espais de creixement destinats a habitatge per fer aquest anunci. "Cal un canvi de paradigma", ha indicat, i ha promès "tots els recursos" perquè entre els anys 2028, 2029 i 2030 els habitatges potencials estiguin en procés de producció. Es tracta d'activar sòl per ubicar-hi, potencialment, fins a 214.000 habitatges.
D'aquests 214.000 pisos, uns 54.000 aproximadament estan garantits, perquè es troben en àrees amb el planejament urbanístic i la gestió aprovades, i es podran oferir com a solars edificables en els pròxims dos anys (21.728 habitatges) o bé estan pendents d'aprovar-ne la gestió (32.396 habitatges). Hi ha un tercer grup de sòl on hi ha més marge -i també menys agilitat-. En aquest cas, es podrien construir entre 118.000 pisos i fins a 160.000, però encara s'ha de fer el planejament urbanístic i aprovar-ne la gestió. En aquest tercer àmbit, la Generalitat farà esforços per modificar la densitat i l'edificabilitat, per tal de fer més pisos en el mateix espai. Acotar un calendari no és senzill, però elaborar un planejament urbanístic per part de la Generalitat triga entre dos i tres anys.
Una de les claus del compromís del president és la col·laboració publicoprivada. A diferència de l'anunci de l'any passat, de construir 50.000 habitatges protegits fins al 2030, en aquest cas és primordial la col·laboració dels agents privats, promotores i constructors. Dels nous edificis, que hauran de fer empreses privades, una part serà habitatge lliure, però el Govern ha garantit que entre un 40 i un 50% de cada promoció s'haurà de destinar a lloguer de protecció oficial, una categoria que serà indefinida. Fent números, si es fessin tots els pisos que ha promès el president, s'haurien de construir uns 100.000 pisos nous de lloguer de protecció oficial, que se sumarien als 50.000 anunciats ara fa un any. En total, uns 150.000 pisos de protecció oficial, que permetria, segons fonts governamentals, arribar al 15% d'habitatge públic.
El diagnòstic que fa el Govern és que no falta sòl a Catalunya, sinó que cal transformar aquest sòl en solars. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha identificat totes aquelles àrees edificables que es poden convertir en solars i en futurs habitatges. La distribució del sòl abraça tot el territori. La proposta va lligada a l'aprovació del decret de mesures urgents per l'habitatge, que ara s'està tramitant al Parlament com a projecte de llei, i que en principi té garantits els suports de la majoria de la investidura. Aquesta llei permetrà reduir la burocràcia i els terminis de construcció, per accelerar l'arribada de nous habitatges.
Més de 25.000 pisos, en marxa
El president ha fet balanç de les mesures preses en matèria d'habitatge, especialment pel que fa al pla dels 50.000 pisos fins al 2030 pactat amb ERC i els Comuns, i que preveu mobilitzar fins a 4.400 milions d'euros aquesta legislatura. "Estem complint", ha dit Illa. Dels 50.000 pisos, Illa ha dit que n'hi ha més de 25.000 en marxa, en diferents fases de producció. Amb la primera reserva de solars es preveuen 22.241 pisos, dels quals 14.000 es faran en solars que ja disposen de promotor i uns 8.000 encara s'han d'adjudicar. Per part de l'Incasòl, hi ha 4.000 habitatges finançats amb fons europeus que han d'estar enllestits el 2026. Passa el mateix amb els 3.000 pisos que fan els ajuntaments. Per últim, la Generalitat també ha adquirit 1.800 pisos per tanteig i retracte. "Abans que acabi l'any, hi haurà una nova convocatòria de solars", ha anunciat.
Conscient que els socis, especialment els Comuns, volen més ambició en matèria d'habitatge, el president ha tret pit dels passos que s'han fet. Ha repassat els préstecs als joves per comprar pisos -l'ICF ja ha aprovat 831 sol·licituds i 921 estan en fase d'estudi- i les ajudes al lloguer -va beneficiar 27.471 joves l'any 2024, i aquest any es preveuen xifres similars-. També ha ressaltat que el topall dels lloguers funciona, segons dades de l'Incasòl, i ha permès abaixar preus a Barcelona (entre un 8% i un 9%) i a les zones tensionades (al voltant d'un 5%). "Quan el mercat no funciona cal intervenir-lo", ha insistit. L'aprovació de la llei de mesures urgents, ara en tràmit al Parlament, permetrà regular el lloguer de temporada, que ara com ara és la principal fuita en matèria d'habitatge.
Mà dura contra la delinqüència
Un altre dels eixos del discurs d'Illa ha estat la seguretat. En aquest sentit, ha destacat l'augment de la plantilla dels Mossos, de la plantilla judicial i el pla de barris per invertir en espais degradats arreu del país. "No em trobaran en la negació del problema: a Catalunya, qui la fa la paga", ha indicat, i ha promès impulsar totes les modificacions legislatives al Parlament i al Congrés per perseguir millor els delictes. Ara bé, el president també ha repassat les dades, per constatar que el país és ara més segur. "Els delictes baixen perquè tenim una estratègia basada en més acció i més prevenció", ha dit.
Un missatge encaminat, també, a combatre els discursos de l'extrema dreta, que beu de la percepció d'inseguretat. "Vull dir-los desacomplexadament que la seguretat és una política d'esquerres, perquè preserva la convivència als barris més vulnerables del país", ha dit, i ha promès contundència amb qui comet delictes, però també les formacions que utilitzin la seguretat per "sembrar odi i discòrdia". "No cedirem ni ens deixarem emportar per la temptació de calcar un discurs que només divideix la nostra societat i que només conduirà Catalunya a la degradació", ha reblat.
Contra els discursos d'odi
El president ha centrat el debat en habitatge, seguretat i serveis públics. Al tram final del discurs, Illa ha fet referència a la immigració, on l'extrema dreta posarà el focus aquest dimecres, al torn dels grups parlamentaris. En l'àmbit de la convivència, ha dit que Catalunya "està més cohesionada per no deixar-se entabanar per qui pretén posar en risc la convivència". "La immigració ens fa ser un país millor; no caurem en la temptació de qui culpa els migrants de tots els mals ni farem el joc a qui pretén distingir entre immigració bona o dolenta", ha dit, en clara referència a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que feia diferències entre migrants llatinoamericans -que parlen castellà i els atribueix més proximitat cultural- i migrants magrebins.
Pressupostos, "com més aviat millor"
El discurs, que s'ha allargat més d'una hora i mitja, ha parlat poc de finançament i pressupostos, malgrat que la reforma del model és decisiva si Illa aspira a tenir els comptes en vigor l'any 2026. El president ha destacat els acords assolits amb ERC i els Comuns -el Govern veu marge, en les propostes de resolució, per trobar més punts d'entesa- i ha reiterat el compromís de "complir-los íntegrament". Illa és conscient que sense concrecions en el finançament difícilment tindrà pressupostos i per això ha garantit que farà "una proposta concreta" quan tingui enllestits els treballs interns. "La farem des de la serenor, sense anar contra ningú", ha dit, i ha reclamat altura de mires. En paral·lel, ha demanat la col·laboració del Parlament per aprovar els pressupostos "com més aviat millor" i ha recordat la seva predisposició a pactar-los quan era cap de l'oposició.
