El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha estrenat aquest dimarts en el primer debat de política generalcom a cap de l'executiu. Dos mesos després de ser investit amb els vots d'ERC i els comuns, Illa ha desgranat al Parlament la proposta per a la legislatura, condicionada en part pels pressupostos que ja treballa el Departament d'Economia i que caldrà pactar. El president ha parlat de serveis públics, prioritat des que va aterrar a Palau, i d'una "tercera gran transformació" que, diu, ja ha començat. L'anunci principal, però, s'ha centrat en l'habitatge, qüestió clau per al Govern -aquest mateix dimarts, el consell executiu ha constatat que la regulació dels lloguers ha frenat l'escalada de preus- i que sintonitza bé amb les demandes dels socis d'investidura, que també hi posaran el focus en les propostes que es votaran dijous.
Illa ha anunciat un "nou programa d'habitatge públic", que consisteix en la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030 -xifra que consta en l'acord del PSC amb ERC i els comuns-, amb una inversió anual de 1.100 milions d'euros, que seran 4.400 milions d'euros al final de la legislatura. "No hi ha cap comunitat autònoma que inverteixi tant en termes d'habitatge", ha destacat el president, que ha situat aquesta política d'habitatge com una "política estructural i sostinguda" que quedarà reflectida als pressupostos, que encara s'han de negociar. Per fer front a la crisi de l'habitatge, Illa ha dit que cal més sol disponible, més rapidesa a l'hora de construir pisos i més col·laboració público-privada i més ajudes per a l'accés a l'habitatge.
Precisament per això, també ha anunciat la creació de la primera "reserva pública de solars de Catalunya", amb una primera convocatòria el febrer de 2025 i que d'entrada inclourà tot el sol disponible de la Generalitat. També ha fet una crida als ajuntaments perquè posin a disposició el sòl municipal que tinguin lliure. El Govern intensificarà també les converses amb el govern espanyol per disposar dels seus terrenys.
Illa també s'ha compromès a reduir a la meitat el temps de lliurament de les claus, tenint en compte que ara es triguen fins a 100 mesos a accedir-hi. Això es farà, ha indicat, a través de la simplificació administrativa en els tràmits. Es tracta, segons el president, de trobar la màxima coordinació institucional dins del mateix Govern en clau urbanística. "I donarem suport tècnic als ajuntaments, i explorarem l'impuls acord perquè la Generalitat pugui executar la feina", ha remarcat Illa, que també ha apostat per la col·laboració público-privada. Hi haurà una línia inicial de 500 milions anuals per promotors que facin habitatge de protecció social. Els ajuts d'accés, a banda, aniran a través d'un fons públic d'emancipació d'un 20% del total del pis per a 12.000 casos de joves de menys de 35 anys.
"L'accés a l'habitatge és un deure de país", ha remarcat, i ha demanat al Parlament, però també a tots els actors -des de promotors fins a propietaris- passar "de les paraules als fets". En aquest sentit, ha lamentat la decisió de Junts de tombar la proposta de regulació dels lloguers de temporada al Congrés. "Va ser un cop dur per a milers de catalans que tenen problemes per accedir a un pis", ha apuntat el president. Els juntaires van canviar el criteri de vot a última hora, decisió que va aixecar una allau de crítiques de la majoria progressista de l'Estat i d'entitats com el Sindicat de Llogateres. El Govern estudia totes les opcions possibles per regular els lloguers de temporada.
Finançament singular? "Això passarà"
Un altre dels eixos de la legislatura, més enllà de l'habitatge, és la qüestió de l'economia i, concretament, del finançament singular. En aquest sentit, Illa ha receptat "pedagogia" i "no caure en provocacions", com les que arriben dels barons del PP o d'algun president autonòmic del PSOE. El president farà una ruta per les comunitats autònomes per explicar la proposta de nou finançament català, pactada amb ERC, i que no deixarà de ser solidari. Sigui com sigui, i malgrat admetre que és un acord "ambiciós", Illa ha refermat el compromís del Govern amb els acords d'investidura, i ha garantit que es compliran en els termes en què han estat redactats. "Això passarà", ha remarcat. Illa ha constatat que tots els presidents autonòmics volen una reforma del finançament, i ha situat aquest consens -de mínims- com un punt de partida per començar el debat.
Més seguretat i compromís amb Rodalies i la millora del Prat
El discurs d'Illa s'ha centrat en la gestió i els serveis públics -"no farem miracles, però farem feina", diu sovint el president- i en aquest sentit ha fet èmfasi en la seguretat, el compromís amb el traspàs de Rodalies o la millora de l'aeroport del Prat. En matèria de polítiques de seguretat, Illa ha destacat que és una política progressista i un servei públic de primer ordre, i per això ha aplaudit la decisió de la consellera Parlon de crear 400 noves places d'agents de Mossos en la convocatòria d'enguany, amb l'objectiu d'arribar a 22.000 agents l'any 2030. El Govern està centrat en la lluita contra la multireincidència -amb més sancions i més jutjats-, les ocupacions o l'ús d'armes blanques.
El president també ha refermat el compromís amb el traspàs de Rodalies i amb el calendari que van pactar els governs d'ERC i el PSOE. En aquest sentit, ha recordat que s'ha ratificat el comissionat pel traspàs, liderat per Pere Macias, i que a finals d'any es presentarà la proposta d'estatuts per a l'empresa mixta que ha de substituir Renfe a Catalunya. També en clau d'infraestructures, Illa ha insistit que cal "millorar" l'aeroport del Prat. Aquest mateix dimarts s'ha reunit la comissió tècnica, que ha de definir una proposta que arribarà a la taula del Govern. En aquesta qüestió, els socis d'investidura ja han advertit Illa que no acceptaran una ampliació de la pista que afecti els espais naturals de la Ricarda.
Col·laboració amb Espanya i contra els discursos d'odi
Illa ha defensat la "Catalunya real" i ha assegurat que combinarà "rigor i imaginació", però no "fantasies" a l'hora d'actuar. Illa ha destacat que l'arribada de nouvinguts enforteix la identitat catalana i ha recordat que Catalunya s'ha fet amb persones d'arreu del món. "Que la dreta no vulgui aprofitar la realitat per sembrar odi i discòrdia", ha advertit, i ha garantit que el Govern estarà al costat dels ciutadans i enfortint els serveis públics. "Tothom qui ve a millorar Catalunya és català", ha recordat, i ha refermat que l'executiu vol desmuntar tots els arguments dels discursos d'odi. El president ha fet una crida a treballar per "una sola Catalunya, plural i integradora".
Illa ha destacat que amb l'arribada del PSC a la Generalitat s'obre un nou cicle, que estarà guiat pel "diàleg i la col·laboració", i no pas pel "soroll o els enfrontaments". Ha defensat la creació de "prosperitat compartida", i això s'ha de fer en una Catalunya dins d'una Espanya "plural i diversa" i també del projecte europeu que ha d'avançar en sentit federal. "Hem de deixar enrere la confrontació erma i aprofitar les oportunitats de col·laboració amb Espanya i la nova Comissió Europea", ha destacat. En aquest sentit, Illa ha promès que el seu Govern apostarà per la "prosperitat compartida", l'estabilitat, la certesa i la previsibilitat. "Qui vulgui col·laborar, tindrà la mà estesa per treballar conjuntament", ha reblat.
Ni rastre del procés i una breu referència a l'amnistia
Per contraposició amb la darrera dècada, el discurs d'Illa ha destacat també per una absència: ni rastre del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Sí que ha fet una referència, breu, a la llei d'amnistia, que n'ha demanat l'aplicació àgil. "Demano respecte pel poder judicial, però també que el poder judicial respecti les decisions del poder legislatiu", ha afirmat el president. El Tribunal Suprem ha frenat la llei en les causes principals, com ara la de Carles Puigdemont, que no pot exercir amb normalitat de cap de l'oposició. Illa no ha fet cap referència directa a l'expresident, però sí que ha dit que la llei s'ha d'aplicar tal com està previst.
L'oposició intentarà collar Illa
Illa governa en minoria i necessitarà pactar. Mentre treballa per tancar els pressupostos amb republicans i comuns -sense tancar-se a altres opcions-, el debat d'aquesta setmana difícilment serà un passeig militar del president. L'oposició intentarà collar-lo per fer evident la debilitat parlamentària dels socialistes i hi haurà diverses "mines" -finançament, llengua, seguretat, habitatge, infraestructures o el conflicte polític, entre altres- que Illa haurà de desactivar si vol arrencar amb bon peu la legislatura. El PSC ha admès que treballa amb ERC i els comuns per explorar possibles acords al debat. Les propostes de resolució que presentaran se centraran, sobretot, en els acords que han situat Illa a la Generalitat.