Salvador Illa està a punt de viure el primer debat de política general com a president de la Generalitat. Si aquest debat ja és rellevant perquè deixa entreveure aliances i projectes de futur, encara ho és més quan es tracta de l'estrena d'un nou mandatari. Dimarts vinent, Illa obrirà la sessió a les quatre de la tarda sense límit de temps. Després se suspendrà el debat fins al dimecres, quan es produirà la intervenció de tots els grups de l'oposició. Finalment dijous, a les cinc de la tarda es votaran totes les iniciatives sobre qüestions sobre el català, la seguretat, els lloguers o infraestructures, i amb la incògnita si hi haurà iniciatives conjuntes a favor de l'autodeterminació dels partits independentistes.
Des del restabliment del Parlament l'any 1980, s'han dut a terme 37 debats de política general. El reglament intern de la cambra ho va fixar com a norma el 1980, després que el president Jordi Pujol ho plantegés en el seu discurs d'investidura. Quines qüestions es discutien 40 anys enrere? Com han evolucionat els diàlegs i l'hemicicle? Repassem els primers debats de política general de tots els presidents de Catalunya a partir de la consulta dels diaris de sessions i del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).
Pujol: Catalunya catalana
El 25 de setembre de 1980, Pujol obria el primer debat de política general davant d'un Parlament presidit per Heribert Barrera amb vuit diputades i 127 diputats. En un Govern que tot just s'activava després de la dictadura, el fundador de CDC va posar l'accent en la defensa de la institucionalització del país, el traspàs de competències de l'Estat a Catalunya, l'ampliació de la borsa de mestres catalanoparlants, i la integració d'una part del territori català a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
"Nosaltres som un govern nacionalista. El més important, més que no pas les carreteres, és fer que Catalunya continuï sent catalana. Ara bé, som un govern nacionalista obert a l'entesa amb els altres pobles d'Espanya", va dir en el final del seu discurs. En aquell debat es van aprovar proposicions que demanaven resoldre la problemàtica de l'atur, l'ordenació del territori i el desenvolupament de l'Estatut. En total, Pujol va participar com a president en 21 debats de política general.
Maragall: l'Estatut, l'AVE i l'oficialitat del català a Europa
Gairebé un any després del pacte del Tinell, el 28 de setembre de 2004, Ernest Benach (ERC), en aquell moment president del Parlament, donava el tret de sortida al primer debat de política general de Pasqual Maragall en una Generalitat governada pel tripartit. Després de gairebé 30 anys de Govern en mans de CiU, l'exalcalde de Barcelona va defensar una "reorientació" de les relacions amb Espanya perquè existís una "col·laboració institucional efectiva", amb el nou Estatut com a emblema. Va dir que el govern espanyol, en mans de José Luis Rodríguez Zapatero, no el rebutjaria. També va verbalitzar govern espanyol de portar l'AVE a Barcelona el 2007, tot i que finalment va arribar el 2008. Va prometre treballar perquè el català fos llengua oficial a Europa, però 20 anys després, aquesta carpeta continua aturada, tot i els acords de Junts amb el PSOE.
L'aposta per la proximitat, la llei de millora dels barris i el "patriotisme dels drets" van ser altres dels elements que van marcar aquell discurs. "Si seguim rebent milers de nouvinguts que són explotats, el patriotisme pateix", va declarar. Pel que fa a les proposicions, Convergència i Unió, la principal oposició al tripartit, va exigir al govern espanyol la publicació de les balances fiscals, una exigència que encara es manté avui dia. També un nou sistema de finançament, que guiarà el debat d'enguany.
José Montilla, polítiques socials i desenvolupament de l'Estatut
Amb Benach com a moderador del debat una nova legislatura, el president José Montilla obria el seu primer debat de política general el 26 de setembre de 2007. Va situar l'accent en les polítiques socials i en la necessitat d'atendre les necessitats de les persones en "situació de fragilitat". "Sense una acció de govern potent, que s'orienti a garantir i ampliar i els drets reals i efectius dels més de 7 milions de catalans i catalanes, els riscos de ruptura poden tenallar la nostra capacitat col·lectiva de progrés", va declarar.
Complir amb el "ple exercici" de l'autogovern arran de la reforma de l'Estatut va ser el compromís que va pronunciar al final de la seva intervenció, en un moment en què el text ja havia estat retallat al Congrés i esperava el veredicte del Tribunal Constitucional (TC). Entre les proposicions dels grups, mesures per resoldre les dificultats d'accés a l'habitatge, continuar implantant la sisena hora als centres públics o aplicar plans específics d'acolliment en català per estrangers.
Mas: austeritat i pacte fiscal
La novena legislatura va posar fi al tripartit i va obrir una nova etapa amb la presidència d'Artur Mas (CiU) i un Parlament presidit per la mateixa formació, amb Núria de Gispert. A diferència de la majoria dels debats de política general que l'havien precedit i que se celebraven al matí, en aquella ocasió va començar a les cinc de la tarda del 27 de setembre de 2011. Les retallades i les polítiques d'austeritat impulsades pel Govern van guiar el debat. "Els partits i les persones que fan política prefereixen gastar, prefereixen invertir, prefereixen fer coses i prefereixen quedar bé; no ho critico, perquè és humà. Per tant, si un govern fa exactament el contrari, és a dir, gastar i invertir menys, deixar de fer coses i no sempre quedar bé, deu ser que exerceix un alt sentit de la responsabilitat", pronunciava per defensar-se davant les intenses crítiques als seus primers mesos d'executiu.
Mas també va demanar "fer pinya" a Catalunya, traslladar-la a Madrid, i condicionar el suport a la governabilitat de l'Estat a la consecució del pacte fiscal. Entre les proposicions dels grups, una defensa del model d'escola catalana, un sistema tributari integral propi per a Catalunya, el corredor mediterrani o regular l'explotació dels apartaments turístics.
Puigdemont: accent en la gestió en plena excepcionalitat
El 5 d'octubre del 2016, a les nou del matí, la presidenta del Parlament Carme Forcadell (ERC) donava la paraula al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Era l'inici de la XI legislatura, liderada per Junts pel Sí amb l'objectiu de dur a terme un referèndum. "A Catalunya, malgrat el global d'incerteses, hi ha un govern que governa, i es manté una majoria parlamentària decidida a complir el seu mandat democràtic de deixar Catalunya a les portes de tenir un estat propi", va pronunciar Puigdemont, que només unes setmanes abans havia proclamat, en la qüestió de confiança, el lema "referèndum o referèndum" que culminaria en l'1-O.
Tot i ser la legislatura de la independència, va aprofitar el debat de política general per exhibir normalitat i reivindicar, precisament, la gestió en infraestructures, economia, energia o regeneració democràtica. De fet, va ser un discurs profundament extens fent balanç de cadascuna de les mesures impulsades des que va arribar al capdavant de la Generalitat. Entre les proposicions del grup, la defensa del referèndum per resoldre el conflicte polític, un pla de suport al tercer sector social, la reforma horària o augmentar l'habitatge social.
Torra: condemna als aldarulls però crida a la mobilització permanent
Quim Torra va afrontar el seu primer debat de política general l'endemà de l'aniversari del referèndum. El 2 d'octubre del 2018, a tocar de les cinc de la tarda, el president del Parlament, Roger Torrent, li donava pas. Torra va iniciar la seva intervenció condemnant els aldarulls en l'aniversari del referèndum. "El camí de la independència no és aquest [...] Hem d'exigir que la mobilització sigui sempre no violenta", declarava.
La majoria de la intervenció va girar al voltant del referèndum i l'autodeterminació, les crítiques cap al bloc del 155 i la crida a la "mobilització permanent". "No som aquí per administrar una autonomia ni per recrear-nos en paraules buides. Som aquí per fer efectiva la república catalana", va declarar. Entre les proposicions dels grups, moltes sobre la defensa dels drets i llibertats davant l'existència de presos polítics, però també sobre el model de finançament, el català o l'habitatge.
Aragonès: la covid i el diàleg
El 28 de setembre de 2021 la presidenta del Parlament, Laura Borràs, donava pas al primer debat de política general amb un president d'ERC al capdavant del Govern des de la restitució de la democràcia. Pere Aragonès, davant d'un hemicicle excepcional ple de mascaretes per la covid-19, va enarborar la bandera del diàleg amb l'Estat, que havia de servir per aconseguir l'amnistia i l'autodeterminació.
"No es tracta d’una taula de diàleg, entès com anar a parlar o a xerrar. És una taula de negociació d’un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol", va proclamar. En la seva intervenció també va dedicar una bona part a les polítiques per combatre les desigualtats generades per la pandèmia. Pel que fa a les propostes de resolució, diverses sobre el conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol, també la conversió de l'aeroport del Prat en un aeroport de connexió internacional, el traspàs de Rodalies o l'impuls de la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern, finalment fracassada.
Qüestions enquistades
Més de 40 anys després de celebrar-se el primer debat de política general, moltes de les qüestions es repeteixen. La defensa del català, les relacions entre Catalunya i Espanya o la millora del finançament s'han anat reproduïnt durant totes aquestes dècades. També problemes que començaven a aflorar a l'inici del segle XXI, com l'habitatge, aquest 2024 ja tenen la posició d'emergència. A l'espera del discurs d'Illa la setmana vinent, enguany tornaran a ser recurrents la qüestió sobre el finançament, el català i el conflcite polític. També infraestructures, seguretat i habitatge.
Algunes coses no canvien gaire perquè els problemes s'enquisten. El que sí ha canviat radicalment és la conformació del Parlament. De les vuit diputades del 1980, aquest 2024 en són 65. Xifra que representa el 48,1% dels escons. Durant la dotzena legislatura, la cambra va aprovar el seu primer pla d’igualtat, que el situa com una de les cambres més sensibles al gènere d’Europa.