Els comuns ja tenen un preacord tancat amb el PSC per investir Salvador Illa com a nou president de la Generalitat. El detall d'aquest pacte aborda principalment carpetes socials, amb un especial protagonisme en l'habitatge, i també exigències en mobilitat sostenible. De fet, segons ha pogut saber Nació, la concreció de l'acord fixa que Comuns-Sumar cediria els seus vots a Illa a canvi de mesures com "garantir la connexió del tramvia per la Diagonal" o assegurar una "reducció dels creuers i creueristes". Si bé el text inicial no aborda els mecanismes i el calendari de la majoria de propostes, el que sí que estableix són les línies mestres del que es podrà exigir inicialment a un eventual govern socialista. Tot plegat s'ha discutit en un consell nacional aquest dimecres que ha acabat avalant l'entesa política.
Alguns punts d'entesa sí que aporten concreció en les formes, però. Per exemple, l'escrit al qual ha tingut accés aquest diari estableix que s'aprovarà "per decret" un règim sancionador per castigar amb penes econòmiques els incompliments de la regulació de lloguers vigent a Catalunya, un dels principals forats de l'actual normativa. Aquesta mesura s'uniria al gran acord per regular els lloguers de temporada amb una modificació legislativa que hauria d'arribar abans de final d'any, segons ha avançat El Periódico i ha pogut confirmar Nació.
Lloguer de temporada, d'habitacions i pisos protegits
La via escollida per regular els lloguers de temporada és impulsar una reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) per "estendre els drets i deures" dels contractes de llarga durada als contractes temporals. Això, segons el pacte, inclou que els lloguers de temporada tinguin el preu regulat, que els honoraris vagin a càrrec dels propietaris i que les pujades anuals també estiguin limitades. Aquesta via fa canviar els plans inicials presentats pel govern espanyol i s'apropa a la fórmula que es va intentar a Catalunya. A més, també es fa extensiu al lloguer d'habitacions, l'altre gran forat de la regulació de lloguers. Els contactes de temporada, a partir d'ara, només podran tenir una vigència màxima de sis mesos, si aquesta reforma tira endavant.
A més, en habitatge, també s'estableix un compromís per "prorrogar les qualificacions d'habitatge de protecció" a les zones considerades mercat tens. Aquesta mesura, que fins ara no s'havia posat sobre la taula, suposaria allargar el temps en què milers de pisos tindrien un preu limitat i no entrarien en les lògiques del mercat lliure. A banda, es planteja "estudiar" l'aplicació d'un impost contra l'especulació seguint el model de Viena, una de les promeses de campanya dels comuns, i crear un "reglament d'habitatges buits" que acompanyi el registre de grans tenidors promès a Catalunya i serveixi per lluitar contra els pisos abandonats en plena emergència habitacional. "Aquesta havia de ser la legislatura de l'habitatge i aquest acord ho garanteix", ha dit la presidenta parlamentària de la formació, Jéssica Albiach, en la seva intervenció davant del consell nacional. També ha reivindicat que aquest és un "acord d'esquerres", ecologista, "ambiciós en habitatge", educació i sanitat.
Entre les similituds també amb l'acord assolit entre ERC i PSC també hi ha la concreció de la xifra dels 50.000 nous pisos d'habitatge protegit fins al 2030. Es concreta que hi hauria d'haver almenys 15.000 pisos impulsats per l'Institut Català del Sòl (INCASOL) en aquest mandat.
Rebuig al Hard Rock
Un altre punt en el qual ha posat l'accent Albiach ha estat en el Hard Rock, el projecte del Camp de Tarragona que va provocar que els comuns s'oposessin als pressupostos de Pere Aragonès del 2024 per no descartar-lo explícitament, ja que el PSC l'exigia. "Ens van dir que no era possible, però ho hem aconseguit. El Hard Rock no es farà a Catalunya", ha reblat. Concretament, en el document s'estableix que el Govern "no facilitarà projectes com el macrocasino del Hard Rock". En l'acord entre ERC i el PSC, també es posen bastons a les rodes al macroprojecte amb l'augment de la pressió fiscal, però no es descarta d'una manera tan ferma com en l'entesa entre socialistes i comuns.
Frenar el Quart Cinturó i allargar la rebaixa al transport públic
En el camp de la mobilitat, el compromís sobre el tramvia interlocuta amb les últimes posicions de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha demanat als grups que volen veure acabada la connexió per la Diagonal que els votin els pressupostos del pròxim any. A banda, però, l'acord entre comuns i socialistes, promet aparcar un dels projectes més sensibles sobre la taula de les infraestructures catalanes. El pacte estableix "garantir que en aquesta legislatura no s'impulsarà el Quart Cinturó fins a Granollers" i planteja impulsar el transport sostenible a la corona metropolitana "especialment" a través de la línia orbital ferroviària als vallesos.
També s'aborda una altra de les grans reivindicacions socials del grup parlamentari de Jéssica Albiach i el PSC estaria disposat a "mantenir la rebaixa del transport públic fins a final de l'any 2025", allargant un any més l'aportació de la Generalitat que permet tenir preus més baixos en la mobilitat quotidiana. Així mateix, el transport gratuït per menors de setze anys. I en clau d'infraestructures, es fa constar l'exigència d'ampliar dues línies del metro: la línia vermella (L1) fins a Badalona, la línia verda (L3) fins a Esplugues de Llobregat. També es planteja la connexió de les línies groga (L4) i blava (L5) a La Sagrera, i la connectivitat també entre la Trinitat Vella i la Trinitat Nova. Alhora, el compromís escrit situa la voluntat de fer realitat l'extensió del tramvia més enllà de Sant Feliu de Llobregat fins a Molins de Rei.
Aclarir la càrrega turística i un pla de país
I en ple debat sobre el futur turístic al país, la carpeta sobre com gestionar l'arribada de visitants també ha estat un dels estira-i-arronsa de les negociacions per una possible investidura de Salvador Illa. En aquest sentit, més enllà de la reducció de creueristes -aquest any han batut el rècord d'arribades a Barcelona, superant els 3,5 milions en un sol any- el text del preacord menciona la necessitat de començar "en un termini de sis mesos" l'estudi per saber quina és la càrrega turística del país i en especial de les zones amb més densitat de veïns i visitants. A banda, també es contempla la intenció de donar "impuls" a un pacte de país per "un nou model turístic" que millori les condicions laborals dels treballadors del sector i que sigui "més respectuós amb el seu entorn natural". El mateix gran acord polític i social hauria de fixar una nova fiscalitat més exigent i aplicar noves mesures perquè el negoci turístic "no impacti en el dret a l'habitatge".
Sisena hora
En l’àmbit educatiu, el pacte estableix recuperar progressivament la sisena hora a l’escola pública amb concertació social, una de les peticions que els comuns havien mantingut en la passada legislatura, i que havien insistit després dels mals resultats de l’informe PISA. També implementar de manera progressiva la gratuïtat del servei de menjador escolar a tots els centres i impulsar activitats de lleure gratuïtes de manera gradual, començant pels centres d’alta complexitat. Així mateix, crear un servei de psicòleg gratuït, sense cita prèvia, a tots els municipis de més de 50.000 habitants i les capitals de comarca orientat a joves i adolescents. Per últim, avançar cap al 6% d'inversió pública en educació.
Finançament
Si pels comuns l’habitatge és la pedra angular de la negociació, la d’ERC ha estat el finançament. Tot i això, els d’Albiach també han volgut afegir el reclam al seu acord, però d’una manera molt menys detallada, la necessitat d’impulsar un “nou acord de finançament singular que es basi en els principis de suficiència, ordinalitat, solidaritat, corresponsabilitat i eficiència”. Estableixen també que el nou model ha de posar “clars límits a la competència fiscal a la baixa, erradicant el dúmping fiscal”.
