La Generalitat intenta a última hora una regulació exprés del lloguer de temporada i habitacions

El Govern aprova un decret d'urgència abans de la campanya que pretén frenar les vies que escapen de la contenció de rendes i que disparen el preu dels habitatges, però la vigència del pla dependrà del suport d'altres forces, especialment del PSC

Un home consulta preus del lloguer a una immobiliària, en imatge d'arxiu
Un home consulta preus del lloguer a una immobiliària, en imatge d'arxiu | Hugo Fernández
24 d'abril del 2024
Actualitzat a la 13:59h

La Generalitat ha accelerat el pas a última hora, davant la convocatòria anticipada d'eleccions, i ha enllestit un decret llei per posar fre a les escletxes de la regulació de lloguers. Així, l'executiu català ha anunciat un nou pla perquè a partir d'ara els lloguers de temporada quedin inclosos també en la contenció de rendes catalana. És a dir, que el topall català del mercat de lloguer habitual marcarà també el màxim preu dels pisos on es fa contracte temporal. Passaria el mateix amb el lloguer d'habitacions, que la suma dels preus de tots els arrendaments de les estances no pot sobrepassar el topall marcat per la regulació de lloguers, com passava fins ara, que quedava molt poc regulat. Tot això es formalitzarà amb un decret llei d'urgència que la Generalitat aplicarà de manera immediata, però que després haurà de quedar convalidat en un organisme -la diputació permanent del Parlament- amb altres forces polítiques. És a dir, el Govern d'ERC posa pressió a la resta de partits -especialment al PSC- per veure com es posicionen en ple calendari electoral. 

La consellera de Territori, Ester Capella, ha assegurat que la regulació d'aquestes vies de lloguer són conseqüència de les mancances de la llei d'habitatge espanyola aprovada l'any passat al Congrés dels Diputats. "S'han de regular tots aquests forats que la llei estatal no havia previst. Uns forats que han servir per eludir l'aplicació de la norma", ha afirmat la representant del Govern, amb la màxima "d'evitar la picaresca".

Des de l'executiu català tenen clar que és una via accelerada per les circumstàncies -l'Estat ha permès la regulació de lloguers fa només un mes i mig- i que la reforma de la normativa obrirà retrets de la part immobiliària. Ara bé, la prioritat és aplicar un fre a les trampes que s'han disparat a partir de l'entrada en vigor de la nova regulació de lloguers. Segons els plans del Govern, a partir d'ara, canviarien les normes del joc. Si l'amo del pis no assegura que es compleixin els requisits necessaris per formalitzar un lloguer de temporada, com serien introduir la fiança davant la Generalitat o justificar documentalment la necessitat de fer un contracte temporal per motiu d'estudis o laboral, l'arrendament es considerarà formalment un lloguer de llarga durada automàticament. I això donaria més drets al llogater i obligaria el propietari a haver de corregir la situació o acceptar-ne les conseqüències. Aquest és l'enfocament del Departament de Territori, qui ha enllestit el mecanisme. 

Els següents passos, però, els marcarà la posició del PSC, que haurà de donar-hi el vistiplau. O de Junts, tot i que des del Govern veuen poc probable aquesta segona via. Formalment, el decret llei està previst que pugui ser vigent a Catalunya aquesta mateixa setmana. Ara bé, després, aquesta proposta normativa haurà de passar per la diputació permanent -un organisme que representa els partits mentre no hi ha activitat parlamentària ordinària- perquè se'l confirmi o se'l faci decaure. Això passarà sí o sí abans de la formació del nou Parlament. Per tant, en les pròximes setmanes s'haurà d'aclarir si el projecte de regulació de lloguers de temporada i d'habitacions ha vingut per quedar-se o no. En aquest cas, la unió d'ERC, CUP i comuns no faria prou per blindar-lo. En canvi, amb la suma d'ERC i PSC quedaria convalidat.

Els detalls de la regulació

El detall del pla del Govern inclou retocar la llei d'habitatge catalana (18/2007) i limitar quins lloguers temporals queden regulats per la contenció de rendes i quins no. Això afectarà els municipis que siguin declarats àrea tensa d'habitatge. El decret de l'executiu marca que quan es llogui un pis per motius "professionals, laborals, d'estudis, d'atenció o assistència mèdica o d'altres anàlogues" es considerarà que això va a cobrir "necessitats d'habitatge permanent tot i que amb una durada temporal". Per tant, amb aquesta interpretació, els supòsits amb els quals es mantindrà la llibertat per posar llibertat de preu quedarà només per als supòsits de "lleure, vacances, recreatives o culturals", com certàmens, congressos, fires, festivals o esdeveniments.

La reforma que preveu ara l'executiu de Pere Aragonès també establirà que les ofertes de lloguer de temporada -dels que entren en la regulació- s'haurà de fer constar el preu de l'índex de referència de l'habitatge. En la formalització del contracte, també s'establirà que hi hagi de constar el preu del contracte anterior -que no es pot superar- i si el propietari és gran tenidor. Per assegurar l'efecte d'aquestes mesures, s'inclourà un règim sancionador per castigar qui s'ho salti. Així, qui elevi els preus més enllà d'un 30% per sobre del permès s'arriscarà a sancions d'entre 90.000 i 900.000 euros. També es perseguirà -tot i que amb multes més lleus- qui no publiqui les dades exigides en els anuncis o contractes previs. 

A banda, la Generalitat inclou també dues propostes més enllà del lloguer de temporada que s'estableixen en aquest decret llei. S'hi preveu que en totes les poblacions incloses dins la zona de mercat tens d'habitatge la Generalitat tingui més facilitats per comprar pisos a través del tanteig i retracte. La consellera ha defensat que amb la nova norma, l'ens català podrà optar de manera "prioritària" a adquirir un immoble abans no sigui venut si el propietari és un gran tenidor. Així es podran aconseguir més habitatges i fer-los públics, ha plantejat Capella. També es contempla reduir del 10% al 5% l'exigència que es fa al Govern de tenir disponible el total dels diners de fiances introduïdes als registres públics perquè així l'administració catalana tingui "més múscul financer" i pugui fer més compres.

Arxivat a