31
de març
del
2024
Actualitzat
el
02
d'abril
a les
11:14h
El lloguer de temporada fa temps que ha guanyat espai a Catalunya i, ara, amb la regulació d'arrendaments ja activa, s'ha desbocat. El que abans era un avís ara és una certesa. A la pràctica, és la via per no haver de complir amb el nou topall al lloguer i tenir plena llibertat per apujar preus. Es fan contractes de fins a onze mesos, majoritàriament, que redueixen els drets de l'inquilí i obren la porta a diverses vulneracions, tal com ha explicat Nació anteriorment. Quan fa només dues setmanes que 140 municipis catalans tornen a tenir vigent una contenció de rendes, els portals immobiliaris s'han acabat d'omplir d'unes ofertes temporals que indignen les entitats socials i empenyen les administracions a actuar per posar-hi fre. Ara bé, amb el calendari sobre la taula, no hi ha cap certesa concreta. De moment, hi ha vies obertes -l'última l'acaba d'anunciar el Govern de la Generalitat-, però res més.
Malgrat que fa anys que experts i entitats pel dret a l'habitatge adverteixen del negoci creixent del lloguer de temporada utilitzat per acollir famílies que utilitzen la llar com a habitatge permanent, han estat els últims mesos quan políticament s'ha posat el fenomen al centre del debat polític. Ha passat tant a l'Estat com a la Generalitat. Fins i tot al voltant de l'Ajuntament de Barcelona han sorgit propostes per regular els contractes temporals en els barris amb més pressió sobre l'habitatge. Existeix una mena de cursa paral·lela entre diverses administracions per fer les primeres passes per limitar aquesta porta del darrere de l'especulació, però és una competició encara poc concreta i sense dates.
El més evident és el que ha ocupat el govern espanyol. Actualment, l'executiu segueix en mans de Pedro Sánchez, amb un PSOE que domina l'acció de govern i que en la negociació de la llei de l'habitatge de l'any passat ja va decidir mantenir inicialment el lloguer de temporada fora de qualsevol regulació. En les converses sobre aquell nou text legal, tot assumint que als propietaris de pisos se'ls hi anava a posar sobre la taula una limitació al preu dels arrendaments habituals, un alt funcionari socialista va dir "alguna via d'escapada els hi haurem de deixar", explica ara Jaime Palomera, investigador de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). També ERC va denunciar llavors el bloqueig socialista a incorporar aquest supòsit a la llei.
Ara, però, l'evidència ha arrossegat el govern espanyol, que ha començat la nova legislatura movent fitxa. D'entrada, ha creat un grup de treball sobre el tema -una condició que ja s'havia fixat tímidament a la llei d'habitatge espanyola- i ha anunciat que d'aquest equip en sortirà "una proposta normativa de regulació dels contractes d'arrendament per a ús diferent del d'habitatge". Aquesta decisió sí que implica un canvi respecte als posicionaments previs del govern de PSOE i Sumar.
De moment, hi ha hagut una primera trobada de constitució del grup, a finals de desembre de l'any passat. Tres mesos després, no hi ha hagut cap altra cita de l'equip de treball ni està previst que hi hagi cap freqüència concreta, expliquen des del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana a aquest diari. "No hi ha cap termini. S'estan estudiant les propostes que van enviar els membres del grup", remarquen des de la cartera socialista. És a dir, que hi ha un camí obert, però no hi ha cap compromís temporal que pugui dibuixar quan apareixerà un primer esborrany de proposta per regular el lloguer de temporada. Després caldrà debatre la iniciativa definitiva i finalment fer una reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). Tot plegat fixa poc marge per a la concreció i deixa en mans de l'executiu poder accelerar o frenar les ambicions del pla.
Ara bé, hi ha una via alternativa més propera en l'espai i en el temps. La que implica a la Generalitat. De fet, la consellera de Territori, Ester Capella, el juliol passat va assegurar que la intenció del Govern era "impulsar una llei que reguli els contractes d'arrendament de temporada sobre finques urbanes d'ús d'habitatge". Fins i tot aquest març, abans de la convocatòria d'eleccions, el Departament de Justícia assegurava a aquest diari que s'hi estava treballant en la proposta i que es mantenia el pla de presentar-la aquesta legislatura. Els fets polítics, però, acabarien atropellant la feina legislativa i ha obligat l'executiu de Pere Aragonès a fer un cop de timó d'última hora.
Descartada la possibilitat de tramitar la llei, la mateixa consellera Capella ha explicat que el Govern planteja ara elaborar un decret d'urgència per "tancar portes" a l'actual fuita detectada en el lloguer residencial. Això hauria d'arribar abans de les eleccions del 12 de maig i hauria de quedar convalidat també al Parlament a través de la Diputació Permanent, un òrgan que funciona en moments en què les cambres polítiques no tenen sessions ordinàries. Ara bé, s'estan acabant d'aclarir els dubtes jurídics. I s'espera que això s'aclareixi les pròximes dues setmanes. Més enllà d'aquests detalls, per refermar la norma, caldrà que ERC culli algun altre suport polític per limitar els lloguers de temporada contrarellotge.
La gran pregunta és si, com ha passat amb altres matèries al voltant de l'habitatge, l'administració catalana podrà avançar-se a l'executiu espanyol en la carpeta del lloguer de temporada, i si això tindria recorregut jurídic. Segons l'assessora jurídica especialitzada en habitatge Elga Molina, hi ha maneres d'assegurar el tret. Ara bé, ara ja caldria esperar a la formació d'un nou govern. Primer, perquè Catalunya ja fa anys que té en marxa un avantprojecte de llei que preveu incidir en els contractes de temporada i es podria reactivar aquesta iniciativa, de moment enterrada, per fixar les noves condicions. I segon, perquè l'administració catalana està plenament legitimada per establir algunes normes que es poden aplicar per regular els lloguers de temporada, assegura la doctora en dret.
A través del llibre VI del codi civil català, es podria establir que el lloguer de temporada "només es pugui fer per motius taxats". És a dir, que s'hagi de justificar que es fa només en els supòsits pels quals va néixer aquesta fórmula: que hi hagi un desplaçament laboral, que sigui per motius formatius o que es tracti d'unes vacances amb una durada de més d'un mes. "Tot això ho pots regular i pots fixar que s'hagi de justificar aquesta realitat adjuntant l'empadronament principal, o el contracte de treball, o el de formació. I que es vinculi la durada del lloguer al temps que estableixi el contracte que justifica el moviment", apunta Molina.
Per l'experta, això té més sentit que intentar incloure el lloguer de temporada en el topall als preus dels contractes de llarga durada. I aquestes modificacions es poden fer tant a la LAU espanyola com al codi civil català, recalca. Això no hauria de portar maldecaps competencials, al seu parer. De nou, però, la convocatòria electoral al Parlament ha deixat en una posició incerta el rumb del pròxim Govern i les prioritats que tindrà sobre la taula. També en matèria de regulacions i habitatge.
Mentrestant, l'àmbit municipal també ha arribat a tantejar la idea de fer un pas endavant, davant les problemàtiques d'accés a l'habitatge en aquesta matèria. Va ser durant la passada campanya electoral a Barcelona. En aquell cas, els comuns van plantejar una proposta concreta per frenar el lloguer de temporada que es concentra encara més en els barris on els preus són més privatius. La idea que es va plantejar era modificar el Pla General Metropolità (PGM) per definir per primera vegada "què vol dir habitatge habitual" i deixar fora d'aquesta definició els contractes temporals, que passarien a tenir condició d'activitat econòmica, com els pisos turístics. A partir de llavors, considerats un negoci més, es va idear fer un pla d'usos que prohibís els lloguers de temporada en els 26 barris amb més pressió turística.
Aquesta fórmula, però, de moment ha quedat en l'oblit amb la irrupció d'un govern socialista en solitari a l'Ajuntament de Barcelona. Per l'assessora jurídica especialitzada en habitatge, la proposta dels comuns té un punt "intervencionista" però "tindria espai" si es fa una diferenciació que permeti el lloguer de temporada en els casos laborals o formatius i se centri en limitar més els de vacances de llarga durada. Sigui com sigui, aquesta via de moment ha quedat també en un calaix.
Mentre la part immobiliària assegura que aquest fenomen és una conseqüència de la "inseguretat jurídica" que s'ha creat a Catalunya pels canvis normatius dels darrers anys, el Sindicat de Llogateres pressiona perquè l'administració sigui encara més ambiciosa en la regulació del lloguer de temporada. Una de les propostes que plantegen és que en el moment que s'encadenin dos contractes temporals a uns mateixos inquilins aquell acord passi a tenir una vigència de llarga durada, com la resta de lloguers habituals. Un mínim de cinc anys. És una de les reivindicacions que han fet arribar al govern espanyol. Ara, s'esperen respostes i nous moviments. Tot, però, sense data.
Malgrat que fa anys que experts i entitats pel dret a l'habitatge adverteixen del negoci creixent del lloguer de temporada utilitzat per acollir famílies que utilitzen la llar com a habitatge permanent, han estat els últims mesos quan políticament s'ha posat el fenomen al centre del debat polític. Ha passat tant a l'Estat com a la Generalitat. Fins i tot al voltant de l'Ajuntament de Barcelona han sorgit propostes per regular els contractes temporals en els barris amb més pressió sobre l'habitatge. Existeix una mena de cursa paral·lela entre diverses administracions per fer les primeres passes per limitar aquesta porta del darrere de l'especulació, però és una competició encara poc concreta i sense dates.
Un "grup de treball" a l'Estat
El més evident és el que ha ocupat el govern espanyol. Actualment, l'executiu segueix en mans de Pedro Sánchez, amb un PSOE que domina l'acció de govern i que en la negociació de la llei de l'habitatge de l'any passat ja va decidir mantenir inicialment el lloguer de temporada fora de qualsevol regulació. En les converses sobre aquell nou text legal, tot assumint que als propietaris de pisos se'ls hi anava a posar sobre la taula una limitació al preu dels arrendaments habituals, un alt funcionari socialista va dir "alguna via d'escapada els hi haurem de deixar", explica ara Jaime Palomera, investigador de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). També ERC va denunciar llavors el bloqueig socialista a incorporar aquest supòsit a la llei.Ara, però, l'evidència ha arrossegat el govern espanyol, que ha començat la nova legislatura movent fitxa. D'entrada, ha creat un grup de treball sobre el tema -una condició que ja s'havia fixat tímidament a la llei d'habitatge espanyola- i ha anunciat que d'aquest equip en sortirà "una proposta normativa de regulació dels contractes d'arrendament per a ús diferent del d'habitatge". Aquesta decisió sí que implica un canvi respecte als posicionaments previs del govern de PSOE i Sumar.
De moment, hi ha hagut una primera trobada de constitució del grup, a finals de desembre de l'any passat. Tres mesos després, no hi ha hagut cap altra cita de l'equip de treball ni està previst que hi hagi cap freqüència concreta, expliquen des del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana a aquest diari. "No hi ha cap termini. S'estan estudiant les propostes que van enviar els membres del grup", remarquen des de la cartera socialista. És a dir, que hi ha un camí obert, però no hi ha cap compromís temporal que pugui dibuixar quan apareixerà un primer esborrany de proposta per regular el lloguer de temporada. Després caldrà debatre la iniciativa definitiva i finalment fer una reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). Tot plegat fixa poc marge per a la concreció i deixa en mans de l'executiu poder accelerar o frenar les ambicions del pla.
La via catalana, més pressa però amb dubtes
Ara bé, hi ha una via alternativa més propera en l'espai i en el temps. La que implica a la Generalitat. De fet, la consellera de Territori, Ester Capella, el juliol passat va assegurar que la intenció del Govern era "impulsar una llei que reguli els contractes d'arrendament de temporada sobre finques urbanes d'ús d'habitatge". Fins i tot aquest març, abans de la convocatòria d'eleccions, el Departament de Justícia assegurava a aquest diari que s'hi estava treballant en la proposta i que es mantenia el pla de presentar-la aquesta legislatura. Els fets polítics, però, acabarien atropellant la feina legislativa i ha obligat l'executiu de Pere Aragonès a fer un cop de timó d'última hora.Descartada la possibilitat de tramitar la llei, la mateixa consellera Capella ha explicat que el Govern planteja ara elaborar un decret d'urgència per "tancar portes" a l'actual fuita detectada en el lloguer residencial. Això hauria d'arribar abans de les eleccions del 12 de maig i hauria de quedar convalidat també al Parlament a través de la Diputació Permanent, un òrgan que funciona en moments en què les cambres polítiques no tenen sessions ordinàries. Ara bé, s'estan acabant d'aclarir els dubtes jurídics. I s'espera que això s'aclareixi les pròximes dues setmanes. Més enllà d'aquests detalls, per refermar la norma, caldrà que ERC culli algun altre suport polític per limitar els lloguers de temporada contrarellotge.
La gran pregunta és si, com ha passat amb altres matèries al voltant de l'habitatge, l'administració catalana podrà avançar-se a l'executiu espanyol en la carpeta del lloguer de temporada, i si això tindria recorregut jurídic. Segons l'assessora jurídica especialitzada en habitatge Elga Molina, hi ha maneres d'assegurar el tret. Ara bé, ara ja caldria esperar a la formació d'un nou govern. Primer, perquè Catalunya ja fa anys que té en marxa un avantprojecte de llei que preveu incidir en els contractes de temporada i es podria reactivar aquesta iniciativa, de moment enterrada, per fixar les noves condicions. I segon, perquè l'administració catalana està plenament legitimada per establir algunes normes que es poden aplicar per regular els lloguers de temporada, assegura la doctora en dret.
A través del llibre VI del codi civil català, es podria establir que el lloguer de temporada "només es pugui fer per motius taxats". És a dir, que s'hagi de justificar que es fa només en els supòsits pels quals va néixer aquesta fórmula: que hi hagi un desplaçament laboral, que sigui per motius formatius o que es tracti d'unes vacances amb una durada de més d'un mes. "Tot això ho pots regular i pots fixar que s'hagi de justificar aquesta realitat adjuntant l'empadronament principal, o el contracte de treball, o el de formació. I que es vinculi la durada del lloguer al temps que estableixi el contracte que justifica el moviment", apunta Molina.
Per l'experta, això té més sentit que intentar incloure el lloguer de temporada en el topall als preus dels contractes de llarga durada. I aquestes modificacions es poden fer tant a la LAU espanyola com al codi civil català, recalca. Això no hauria de portar maldecaps competencials, al seu parer. De nou, però, la convocatòria electoral al Parlament ha deixat en una posició incerta el rumb del pròxim Govern i les prioritats que tindrà sobre la taula. També en matèria de regulacions i habitatge.
La proposta de Barcelona
Mentrestant, l'àmbit municipal també ha arribat a tantejar la idea de fer un pas endavant, davant les problemàtiques d'accés a l'habitatge en aquesta matèria. Va ser durant la passada campanya electoral a Barcelona. En aquell cas, els comuns van plantejar una proposta concreta per frenar el lloguer de temporada que es concentra encara més en els barris on els preus són més privatius. La idea que es va plantejar era modificar el Pla General Metropolità (PGM) per definir per primera vegada "què vol dir habitatge habitual" i deixar fora d'aquesta definició els contractes temporals, que passarien a tenir condició d'activitat econòmica, com els pisos turístics. A partir de llavors, considerats un negoci més, es va idear fer un pla d'usos que prohibís els lloguers de temporada en els 26 barris amb més pressió turística.Aquesta fórmula, però, de moment ha quedat en l'oblit amb la irrupció d'un govern socialista en solitari a l'Ajuntament de Barcelona. Per l'assessora jurídica especialitzada en habitatge, la proposta dels comuns té un punt "intervencionista" però "tindria espai" si es fa una diferenciació que permeti el lloguer de temporada en els casos laborals o formatius i se centri en limitar més els de vacances de llarga durada. Sigui com sigui, aquesta via de moment ha quedat també en un calaix.
Mentre la part immobiliària assegura que aquest fenomen és una conseqüència de la "inseguretat jurídica" que s'ha creat a Catalunya pels canvis normatius dels darrers anys, el Sindicat de Llogateres pressiona perquè l'administració sigui encara més ambiciosa en la regulació del lloguer de temporada. Una de les propostes que plantegen és que en el moment que s'encadenin dos contractes temporals a uns mateixos inquilins aquell acord passi a tenir una vigència de llarga durada, com la resta de lloguers habituals. Un mínim de cinc anys. És una de les reivindicacions que han fet arribar al govern espanyol. Ara, s'esperen respostes i nous moviments. Tot, però, sense data.