02
d'abril
de
2023, 20:00
Actualitzat:
03
d'abril,
16:52h
Tots els actors implicats en el seguiment del mercat de l'habitatge intenten apamar una certesa a cegues: el creixement del nombre de lloguers de temporada. Tothom n'assenyala la tendència a l'alça, des de l'Ajuntament de Barcelona al sector immobiliari, passant pels moviments pels drets dels llogaters. Ara bé, la xifra real és esmunyedissa i queda lluny dels registres oficials. De fet, segons ha sabut Nació, el recompte de la Generalitat va registrar menys fiances de temporada el 2018 que el 2022. Mentrestant, els llogaters que accepten aquesta via per accedir a un sostre exposen diverses vulneracions de drets i la l'executiu català, al seu torn, reconeix que no té inspeccions sobre el fenomen perquè la gent no fa el pas de denunciar, remarquen.
Si bé ja fa temps que s'ha vist com els lloguers de temporada han estat utilitzats per apujar preus i retallar drets dels llogaters, sense haver d'assumir la regulació del negoci turístic, també és cert que aquesta eina conviu entre dues realitats de clients: els de la creixent arribada d'expats amb un alt poder adquisitiu sobretot a Barcelona, d'una banda, i els de l'enorme bossa de persones que tenen problemes per llogar un habitatge de llarga durada -amb preus de rècord i una alta demanda- i acaben recorrent a una opció menys regulada, d'altra banda. En tot cas, es tracta de contractes d'un mínim d'un mes i un màxim d'11 mesos. I només es poden fer si es justifiquen per motius de feina, estudis o altres realitats temporals, com un tractament mèdic.
La realitat, però, és ben diferent, expliquen diversos testimonis. "Jo, abans d'arribar a viure-hi, no era conscient de com estava el panorama del lloguer a Barcelona. Així que, en trobar-me el que hi havia, un conegut em va oferir entrar a un pis amb un contracte de temporada i vaig acceptar", explica en Marc, amb nom fictici per evitar represàlies a l'hora d'explicar el seu cas. La seva situació exposa l'existència dels contractes de temporada apamats al marge de la llei: "Tenim un contracte signat, però no sé quin valor té. Paguem en efectiu. Cada mes ve un home a recollir els diners. Ja portem dos anys havent encadenat aquests contractes", apunta el jove, que detalla que viu en un pis del centre de la capital catalana i que, entre quatre persones, arriben a pagar prop de 2.000 euros. "Crec que es dona per entès que el que fan els propietaris és totalment il·legal", reconeix.
També la Marta, que insisteix a demanar també que es preservi el seu anonimat, s'ha trobat un cas similar. Se li ha fet un contracte temporal lluny dels estàndards de la legalitat. Ella hi va arribar arran de la pandèmia a un pis del Raval, se li va oferir un contracte de 12 mesos, que va assumir perquè se'l podia permetre i ho necessitava. És un pis petit i en un estat molt precari, però va decidir entrar-hi per 600 euros al mes. Des de llavors, ha lligat dos contractes sense haver d'oferir cap justificació. "Ni al principi. No em demanar absolutament res. Ni nòmina, ni aval, ni res. Només em van dir que el màxim era un any, però que ja el renovaríem", recorda.
Ara, però, la gran empresa que gestiona el seu pis li ha etzibat que ha d'abandonar l'immoble de manera imminent, perquè ja no li volen renovar més el contracte. "Em diuen que em desnonaran, que hauria de pagar un procurador, i advocat, i les costes del judici", diu ara la Marta, que es veu confrontada per la mateixa propietat que fa un temps li va posar tot fàcil a canvi que pagués religiosament. Ella, però, té tota la intenció de lluitar per quedar-s'hi i no abandonar el que considera casa seva a Barcelona. Sap que legalment ho pot lluitar. Però, alhora, és conscient que els amos de l'edifici han posat un treballador de seguretat a viure al bloc, "i això intimida". La resta de la finca, que fa uns anys eren pisos per a residents, ara s'ha convertit en un cau d'estrangers que van i venen.
Carmen Molina, al seu torn, explica també una experiència d'expulsió immediata. "Ens van avisar d'un mes cap a l'altre que havíem de marxar i que no renovarien el contracte, després que empalméssim dos contractes de temporada", diu sobre un pis a Gràcia que compartien amb una amiga. "Ens van oferir aquestes condicions, i ho vam agafar. I després et planteges per què ho has fet. Però ho fas per necessitat, perquè moltes vegades és l'únic que trobes", enraona Molina. En el seu cas, el contracte tenia més forma de formalitat, malgrat caure en falsedats. Deia que l'amiga que signava el contracte vivia permanentment a Múrcia i venia aquí de manera puntual, quan era mentida. Hi pagaven 860 euros.
Però, per Molina, al marge de l'expulsió sobtada que va haver d'encaixar, el pitjor va ser les condicions que li van imposar. Ni va poder-se inscriure al contracte, i per tant no podia demanar el bo jove, ni va poder combatre algunes imposicions. "Ens obligaven a tenir contractat un servei de neteja que cridaven ells i pagàvem nosaltres. Que també és una manera de violar la nostra intimitat", recorda la noia. Alhora, recorda un altre greuge. "Se'ns feia entendre que era casa nostra, però no ens deixaven ni posar els subministraments al nostre nom per molt que ho demanéssim", exposa.
Fonts de l'Agència Catalana de Consum detallen que no s'han iniciat expedients sancionadors pel fet de no constituir fiança en contractes de lloguer temporal perquè no s'ha rebut "cap denúncia al respecte". En el mateix sentit, es menciona que tampoc s'ha dut a terme cap campanya d'inspecció sobre els lloguers de temporada "pel mateix motiu", ja que les campanyes es programen "en funció de les incidència o problemàtiques detectades". Igualment, tampoc des d'Habitatge de la Generalitat s'ha iniciat cap acció de seguiment o sanció concreta. I ho emmarquen en les dificultats per fer seguiment de casos sense reclamacions.
Si bé ja fa temps que s'ha vist com els lloguers de temporada han estat utilitzats per apujar preus i retallar drets dels llogaters, sense haver d'assumir la regulació del negoci turístic, també és cert que aquesta eina conviu entre dues realitats de clients: els de la creixent arribada d'expats amb un alt poder adquisitiu sobretot a Barcelona, d'una banda, i els de l'enorme bossa de persones que tenen problemes per llogar un habitatge de llarga durada -amb preus de rècord i una alta demanda- i acaben recorrent a una opció menys regulada, d'altra banda. En tot cas, es tracta de contractes d'un mínim d'un mes i un màxim d'11 mesos. I només es poden fer si es justifiquen per motius de feina, estudis o altres realitats temporals, com un tractament mèdic.
Viure amb un contracte al marge de la llei
La realitat, però, és ben diferent, expliquen diversos testimonis. "Jo, abans d'arribar a viure-hi, no era conscient de com estava el panorama del lloguer a Barcelona. Així que, en trobar-me el que hi havia, un conegut em va oferir entrar a un pis amb un contracte de temporada i vaig acceptar", explica en Marc, amb nom fictici per evitar represàlies a l'hora d'explicar el seu cas. La seva situació exposa l'existència dels contractes de temporada apamats al marge de la llei: "Tenim un contracte signat, però no sé quin valor té. Paguem en efectiu. Cada mes ve un home a recollir els diners. Ja portem dos anys havent encadenat aquests contractes", apunta el jove, que detalla que viu en un pis del centre de la capital catalana i que, entre quatre persones, arriben a pagar prop de 2.000 euros. "Crec que es dona per entès que el que fan els propietaris és totalment il·legal", reconeix.També la Marta, que insisteix a demanar també que es preservi el seu anonimat, s'ha trobat un cas similar. Se li ha fet un contracte temporal lluny dels estàndards de la legalitat. Ella hi va arribar arran de la pandèmia a un pis del Raval, se li va oferir un contracte de 12 mesos, que va assumir perquè se'l podia permetre i ho necessitava. És un pis petit i en un estat molt precari, però va decidir entrar-hi per 600 euros al mes. Des de llavors, ha lligat dos contractes sense haver d'oferir cap justificació. "Ni al principi. No em demanar absolutament res. Ni nòmina, ni aval, ni res. Només em van dir que el màxim era un any, però que ja el renovaríem", recorda.
Ara, però, la gran empresa que gestiona el seu pis li ha etzibat que ha d'abandonar l'immoble de manera imminent, perquè ja no li volen renovar més el contracte. "Em diuen que em desnonaran, que hauria de pagar un procurador, i advocat, i les costes del judici", diu ara la Marta, que es veu confrontada per la mateixa propietat que fa un temps li va posar tot fàcil a canvi que pagués religiosament. Ella, però, té tota la intenció de lluitar per quedar-s'hi i no abandonar el que considera casa seva a Barcelona. Sap que legalment ho pot lluitar. Però, alhora, és conscient que els amos de l'edifici han posat un treballador de seguretat a viure al bloc, "i això intimida". La resta de la finca, que fa uns anys eren pisos per a residents, ara s'ha convertit en un cau d'estrangers que van i venen.
Carmen Molina, al seu torn, explica també una experiència d'expulsió immediata. "Ens van avisar d'un mes cap a l'altre que havíem de marxar i que no renovarien el contracte, després que empalméssim dos contractes de temporada", diu sobre un pis a Gràcia que compartien amb una amiga. "Ens van oferir aquestes condicions, i ho vam agafar. I després et planteges per què ho has fet. Però ho fas per necessitat, perquè moltes vegades és l'únic que trobes", enraona Molina. En el seu cas, el contracte tenia més forma de formalitat, malgrat caure en falsedats. Deia que l'amiga que signava el contracte vivia permanentment a Múrcia i venia aquí de manera puntual, quan era mentida. Hi pagaven 860 euros.
Però, per Molina, al marge de l'expulsió sobtada que va haver d'encaixar, el pitjor va ser les condicions que li van imposar. Ni va poder-se inscriure al contracte, i per tant no podia demanar el bo jove, ni va poder combatre algunes imposicions. "Ens obligaven a tenir contractat un servei de neteja que cridaven ells i pagàvem nosaltres. Que també és una manera de violar la nostra intimitat", recorda la noia. Alhora, recorda un altre greuge. "Se'ns feia entendre que era casa nostra, però no ens deixaven ni posar els subministraments al nostre nom per molt que ho demanéssim", exposa.
El rastre equívoc de les fiances
En el cas de Carmen Molina i la seva companya de pis el contracte sí que té forma oficial, durada d'11 mesos i una promesa clara: que s'entregarà la fiança que pertoca al dipòsit pertinent i es farà arribar el resguard d'aquesta operació a les llogateres. Anys després, les arrendatàries no tenen constància de cap rebut. I, de fet, els propietaris no els van demanar ni la quantitat marcada per la llei catalana en el cas dels lloguers temporals -dues mensualitats- sinó que es va demanar una fiança d'un sol mes.
Així, tot apunta que tots tres lloguers temporals -amb diverses formes i graus de formalitat- queden allunyats del registre oficial de la Generalitat. I la sospita entre administracions és que hi ha un gran nombre de casos que esquiven la normativa.
De fet, malgrat l'augment d'aquesta forma d'arrendaments assenyalat des de diversos àmbits del món per l'habitatge, especialment arran de la pandèmia, l'Institut Català del Sòl (Incasòl) no ha notat cap increment en la recompte oficial dels lloguers de temporada entre 2017 i 2022 al conjunt del país. Segons dades de l'organisme català facilitades a Nació, l'any 2018 va arribar a haver-hi més fiances entregades a l'Incasòl (3.863) que el 2022 (3.854). L'única diferència entre aquells dos anys és que amb el temps es veu un lleuger augment de la presència d'aquesta mena de lloguers a la ciutat de Barcelona, ja que cinc anys enrere se n'hi van registrar 1.882 i l'any passat, 2.166.
Així, tot apunta que tots tres lloguers temporals -amb diverses formes i graus de formalitat- queden allunyats del registre oficial de la Generalitat. I la sospita entre administracions és que hi ha un gran nombre de casos que esquiven la normativa.
De fet, malgrat l'augment d'aquesta forma d'arrendaments assenyalat des de diversos àmbits del món per l'habitatge, especialment arran de la pandèmia, l'Institut Català del Sòl (Incasòl) no ha notat cap increment en la recompte oficial dels lloguers de temporada entre 2017 i 2022 al conjunt del país. Segons dades de l'organisme català facilitades a Nació, l'any 2018 va arribar a haver-hi més fiances entregades a l'Incasòl (3.863) que el 2022 (3.854). L'única diferència entre aquells dos anys és que amb el temps es veu un lleuger augment de la presència d'aquesta mena de lloguers a la ciutat de Barcelona, ja que cinc anys enrere se n'hi van registrar 1.882 i l'any passat, 2.166.
Evolució dels lloguers de temporada
Fiances inicials de contractes temporals registrades a l'Incasòl entre 2017 i 2022
Aquestes dades xoquen amb el que la regidoria d'Habitatge de Barcelona fa temps que apunta, que es mostra preocupada pel creixement d'aquests casos i que ha arribat a encarregar a l'Observatori Metropolità de l'Habitatge que investigui la presència d'aquesta mena de contractes a la ciutat. També des dels col·legis i associacions dels agents immobiliaris API Catalunya es constata que els últims anys anys han augmentat els propietaris que s'han passat al lloguer de temporada i ho atribueixen a la "inseguretat jurídica" per la regulació de lloguers catalana i el debat pendent d'una nova llei de l'habitatge estatal.
Alhora, el Sindicat de Llogateres fa temps que segueix la pista d'aquesta via, que serveix per evitar la regulació dels lloguers habituals i que limita els drets dels arrendataris. "Neixen per saltar-se les proteccions dels últims anys i desenvolupen durant la pandèmia", comenta la portaveu Carme Arcarazo. Arran d'aquest fet, tant Arcarazo com l'experta -i exsecretària d'Habitatge de la Generalitat- Carme Trilla defensen la necessitat de limitar l'activitat dels lloguers de temporada a certes zones amb un sistema de llicències, com passa amb el negoci turístic.
Els mateixos anunciants exposen la força d'aquest sistema de lloguers a l'alça. Actualment, a Idealista hi ha uns 5.000 pisos de lloguer a Barcelona, 1.800 dels quals amb la condició de llogar-se per mesos, segons el propi portal. És a dir, una de cada tres ofertes. També ho demostren les xifres de la principal empresa d'oferta de lloguers de temporada, Homelike, que en aquest cas subratlla que treballa amb companyies que porten treballadors temporals a Barcelona i que, per tant, sí que compleix la normativa. Segons dades cedides a aquest diari, l'empresa detalla que des de la seva irrupció al mercat barceloní l'any 2019 no ha parat de créixer el nombre de pisos que hi gestiona. Així, es concreta que aquest març ha arribat al rècord de 5.337 immobles, quan el gener de 2021 en comptabilitzava uns 4.000 i el maig de 2020 n'eren 3.000.
Mentre alguns ja plantegen com es pot regular i altres denuncien vulneracions de tota mena, la realitat és que a la Generalitat no li consta cap mena d'activitat sancionadora o inspectora sobre la manca d'introducció de la fiança a l'Incasòl, o dels mals usos d'aquests contractes de lloguer de temporada que es converteixen en habitatge habitual, o dels pactes que inculquen clàusules abusives als llogaters. I el motiu que això sigui així és la manca de denúncies ciutadanes, remarquen des de l'administració catalana. Una situació que s'explica per la manca de coneixement de la normativa que acompanya aquests contractes entre els afectats, i per la por a quedar-se sense llar, com exposen diversos testimonis a Nació.Aquestes dades xoquen amb el que la regidoria d'Habitatge de Barcelona fa temps que apunta, que es mostra preocupada pel creixement d'aquests casos i que ha arribat a encarregar a l'Observatori Metropolità de l'Habitatge que investigui la presència d'aquesta mena de contractes a la ciutat. També des dels col·legis i associacions dels agents immobiliaris API Catalunya es constata que els últims anys anys han augmentat els propietaris que s'han passat al lloguer de temporada i ho atribueixen a la "inseguretat jurídica" per la regulació de lloguers catalana i el debat pendent d'una nova llei de l'habitatge estatal.
Alhora, el Sindicat de Llogateres fa temps que segueix la pista d'aquesta via, que serveix per evitar la regulació dels lloguers habituals i que limita els drets dels arrendataris. "Neixen per saltar-se les proteccions dels últims anys i desenvolupen durant la pandèmia", comenta la portaveu Carme Arcarazo. Arran d'aquest fet, tant Arcarazo com l'experta -i exsecretària d'Habitatge de la Generalitat- Carme Trilla defensen la necessitat de limitar l'activitat dels lloguers de temporada a certes zones amb un sistema de llicències, com passa amb el negoci turístic.
Els mateixos anunciants exposen la força d'aquest sistema de lloguers a l'alça. Actualment, a Idealista hi ha uns 5.000 pisos de lloguer a Barcelona, 1.800 dels quals amb la condició de llogar-se per mesos, segons el propi portal. És a dir, una de cada tres ofertes. També ho demostren les xifres de la principal empresa d'oferta de lloguers de temporada, Homelike, que en aquest cas subratlla que treballa amb companyies que porten treballadors temporals a Barcelona i que, per tant, sí que compleix la normativa. Segons dades cedides a aquest diari, l'empresa detalla que des de la seva irrupció al mercat barceloní l'any 2019 no ha parat de créixer el nombre de pisos que hi gestiona. Així, es concreta que aquest març ha arribat al rècord de 5.337 immobles, quan el gener de 2021 en comptabilitzava uns 4.000 i el maig de 2020 n'eren 3.000.
Un fenomen sense inspeccions
Fonts de l'Agència Catalana de Consum detallen que no s'han iniciat expedients sancionadors pel fet de no constituir fiança en contractes de lloguer temporal perquè no s'ha rebut "cap denúncia al respecte". En el mateix sentit, es menciona que tampoc s'ha dut a terme cap campanya d'inspecció sobre els lloguers de temporada "pel mateix motiu", ja que les campanyes es programen "en funció de les incidència o problemàtiques detectades". Igualment, tampoc des d'Habitatge de la Generalitat s'ha iniciat cap acció de seguiment o sanció concreta. I ho emmarquen en les dificultats per fer seguiment de casos sense reclamacions.