A la sala de màquines dels Comuns devia celebrar-se fort quan, ara fa dos anys, l'escrutini va confirmar la xifra màgica de 68 escons entre ells, el PSC i ERC. De perdre dos diputats (de vuit a sis) i obtenir representació només a Barcelona, els de Jéssica Albiach es convertien en peça fonamental. Coses de l'aritmètica parlamentària, uns mals resultats van quedar amagats per la possibilitat d'una aliança d'esquerres que, sota la presidència de Salvador Illa, és la que ha fet avançar la legislatura fins ara.
El partit no nega aquest diagnòstic i admeten que la situació al Parlament després de les eleccions de 2024 els ha permès tenir "més influència" que en les darreres legislatures. Aleshores hi havia una majoria independentista més o menys operativa, i quan va implosionar va ser van entrar ells per guanyar pes en l'equilibri de forces, juntament amb el PSC, durant el mandat de Pere Aragonès. Fins al punt de tenir capacitat per tombar els pressupostos i precipitar una convocatòria electoral.
La fitxa dels Comuns
- Resultats eleccions 2024: 6 diputats (-2 respecte 2021)
- Projecció del darrer CEO: 6 diputats
- Candidata el 2024: Jéssica Albiach
- Millor % de vots: Barcelona (6,7%)
- Pitjor % de vots: Lleida (2,16%)
Marcar perfil i tibar el Govern
En l'equador de la legislatura, els Comuns sostenen que la majoria d'esquerres no és l'única que hi ha al Parlament -hi hauria una majoria de PSC i Junts, i una majoria de PSC, PP i Vox, per exemple- però sí que és l'única que ha donat mostres de ser operativa, amb excepcions com els pressupostos. Els ecosocialistes, soci petit de la investidura, han marcat perfil en temes com l'habitatge, central en aquest mandat, però també en Rodalies i serveis públics.
El habitatge, malgrat que creuen que hi ha marge per fer més sobretot en matèria sancionadora, els Comuns treuen pit d'haver mogut el Govern cap a les seves posicions, per exemple amb la regulació dels lloguers de temporada o la limitació de la compra especulativa. Sense oblidar aquesta carpeta, el partit posarà el focus en sanitat i educació en la segona meitat de la legislatura. Són dos àmbits en què Illa té problemes, amb vagues de mestres i metges i més protestes a l'horitzó.
Cuidar Tarragona
"Utilitzem la nostra influència per demostrar que tenim projecte de país", assenyalen fonts parlamentàries. I és que sovint s'ha criticat els Comuns per ser un partit només de Barcelona. En les últimes eleccions només van treure representació en aquesta demarcació, i van obtenir percentatges irrisoris a Tarragona i Girona, i sobretot a Lleida. A la sala de màquines de la formació admeten que l'objectiu prioritari a les pròximes eleccions, d'aquí a dos anys, és recuperar l'escó tarragoní, perdut el 2024. Ja fa temps quqe s'hi treballa de prop i reclamacions com l'atenció als ictus 24 hores van en aquest sentit.
El principal problema per mantenir la majoria d'esquerres, segons les enquestes, no és pas l'escó perdut dels Comuns, sinó més aviat el retrocés del PSC. L'últim CEO, de novembre de 2025, deixava en l'aire l'actual aliança. De fet, la franja baixa de la forquilla deia que es quedarien en 66 escons, i la majoria absoluta només seria possible incorporant una CUP també en hores baixes. Amb un PSC que no capitalitza el Govern, recuperar l'escó de Tarragona i millorar a Barcelona és clau per als ecosocialistes per mirar de preservar el seu rol protagonista.
La incògnita del govern espanyol
Els Comuns tenen també un paper protagonista al govern espanyol de Pedro Sánchez, amb ministres com Ernest Urtasun o Pablo Bustinduy. Aquesta influència, una autèntica palanca política i també de projecció, també està en dubte. Les eleccions catalanes arribaran, molt probablement, després de les espanyoles de l'any vinent i Sánchez no té ni molt menys garantit poder preservar la Moncloa amb les actuals majories.
Amb menys protagonisme a Barcelona que en mandats anteriors -sense Ada Colau ni Janet Sanz les opcions de governar son llunyanes- i a l'espera que Jéssica Albiach faci públic si opta a la reelecció o no al Parlament, els Comuns obriran un cicle electoral a partir de l'any vinent en què es juguen una partida al "tot o res". Ara, amb protagonisme a l'Estat i a la Generalitat. D'aquí a dos anys, qui ho sap. Tot va d'un escó amunt o avall.
