El president Salvador Illa ha proposat aquest dilluns una "aliança duradora" del Govern i el món econòmic per crear valor i compartir prosperitat. Ho ha solemnitzat en la inauguració de les Jornades del Cercle d’Economia, després de fer un seguit d’anuncis que volien seduir els socis del Cercle: en el frontispici, mobilitzar d’aquí al 2032 3.300 milions d'euros a través de la col·laboració público-privada, 1.800 dels quals de manera immediata. Uns milions que s’obtindran activant un model público-privat per accelerar les inversions necessàries en obres estratègiques, com el tram central de la L9 del metro o el desdoblament parcial del tram Berga-Bagà.
Illa ha volgut agradar al Cercle, subratllant conceptes com "estabilitat", "resoldre conflictes", "evitar la confrontació", i col·laboració entre les empreses i l'administració. Paraules que agraden en aquesta casa que mai perd la compostura però que, a més, sol acollir amb escalf els discursos d’estabilitat. La presidenta de l’entitat, Teresa Garcia-Milà, ho ha reconegut quan ha saludat Illa al final de la seva intervenció dient que el seu discurs estava "molt alineat" amb les propostes del fòrum econòmic. Només l'habitatge, tenint en compte que el Cercle és crític amb la intervenció dels preus del lloguer, ha enterbolit la sintonia exhibida durant una hora a dalt de l'escenari.
Tanmateix, entre els assistents, un dirigent del PP comentava: "Això ha estat un massatge. Demà, el Cercle d’Economia rebrà Alberto Núñez Feijóo i serà interessant de comparar acollides. La bona rebuda a Illa, de totes maneres, no vol dir que la majoria de socis estiguin captivats per les polítiques del Govern. En absolut.
"Tu creus que podem estar contents amb la política fiscal del Govern? És un càstig. Però malgrat això, el Cercle està bé amb Illa. Perquè aquest país encara no ha superat el 2017. O era el 2018?". Un soci reconegut del Cercle d’Economia resumia bé l’ambient de l’entitat pocs minuts abans de l’arribada del president de la Generalitat per inaugurar les Jornades d’un fòrum que continua sent influent a Catalunya, però també a l’estat espanyol.
"No som de llunes de mel, aquí som gent correcta, diem el que ens agrada però també el que no. Ho fem avui amb Illa i ho farem demà amb Feijóo", assenyala un soci molt proper a la junta. Potser per això, el president de la Generalitat ha arribat al Palau de Congressos de Barcelona ben equipat.
La cita a Pujol
Garcia-Milà ha parlat del model econòmic vigent, expansiu, amb sous baixos i bones xifres d’ocupació, però feines de poc gruix, reclamant més valor afegit amb mà d’obra qualificada i més valor afegit. "Sense un salt en productivitat no serem competitius a Europa ni podrem mantenir l’estat del benestar", ha dit. La presidenta del Cercle ha refermat la visió sobre la immigració, carpeta que ha abodat l’entitat recentment, reclamant que la velocitat dels fluxos migratoris sigui compatible amb la capacitat d’integració i acollida del país.
Illa ha fet una defensa de les polítiques d’acollida. Per fer-ho, ha citat dues referències biliogràfiques, el Catalunya, poble decadent de Josep Ventallós, que augurava un declivi sense fre del país, i un titulat La immigració, problema i esperança de Catalunya. L’autor era Jordi Pujol i Illa ha volgut deixar clar que ell “estava amb el segon”.
Teresa Garcia-Milà ha apuntat una crítica en la política de l’habitatge, l’únic àmbit en el qual la distància entre Govern i Cercle s’ha fet més evident. Garcia-Milà ha reclamat més oferta per afrontar el problema de l’accés a una llar per als joves, criticant la limitació de lloguers, "una sortida a curt termini". Ha defensat ajudar les famílies vulnerables, però sense que els poders públics "traslladin aquesta responsabilitat als propietaris dels immobles".
Illa s’ha mostrat favorable a augmentar l’oferta -ho estem fent-, però ha dit que no pot demanar a molts joves que busquen pis que esperin cinc anys de la seva vida i que s’han d’adoptar mesures de regulació que donin resposta al neguit de gent jove i formada. Però ha estat tan sols un moment de llunyania. Per si de cas, Illa ha invocat Jordi Pujol en immigració. Un Pujol que és soci fundador del Cercle d’Economia.
