El Cercle d’Economia ha mostrat la seva “preocupació” per la situació política espanyola, trasbalsada pel processament de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero . La presidenta de l’entitat, Teresa Garcia-Milà, ha reclamat que la inestabilitat no afecti la posició “rellevant” d’Espanya a Europa i no s’ha pronunciat sobre “si ha d’haver un canvi polític”. Sobre la polarització política i la presència d’una extrema dreta euroescèptica a l’estat espanyol, Garcia-milà ha subratllat que “una clara majoria de la societat és europeista”.
Les jornades del Cercle, de l’1 al 3 de juny, coincidiran amb un moment polític clau: la declaració de Rodríguez Zapatero davant el jutge, el 2 de juny. Just el mateix dia en què el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, intervindrà en el fòrum econòmic. El dia abans, el president Salvador Illa haurà inaugurat l’encontre. Illa, a més, participarà el dia 2 en una taula rodona amb el lehendakari, Imanol Pradales, i amb el president gallec, Alfonso Rueda. Pedro Sánchez clourà les jornades el 3 de juny. Com ha passat altres vegades, la trobada del Cercle coincideix amb un moment d’alt voltatge polític.
Garcia-Milà i Miquel Nadal han presentat aquest dimarts la nota d’opinió Autonomia estratègica europea: mite o realitat? Serà entorn aquesta qüestió que giraran les seves jornades anuals, a celebrar a Barcelona de l’1 al 3 de juny propers. Pel Cercle, si Europa vol passar a ser un actor competitiu davant els Estats Units i la Xina ha d’avançar realment cap al mercat únic, el principal repte del projecte europeu en aquests moments.
Quan la tecnologia s’ha convertit en el gran camp de batalla estratègic, Europa ha d’aspirar a ser més productora que consumidora i desenvolupar al màxim els seus potencials, que exigeixen culminar el mercat únic, encara fragmentat en terrenys tan crucials com la defensa, l’energia, les finances o les telecomunicacions. La regla de la unanimitat en assumptes essencials com la fiscalitat, els pressupostos o la política exterior, o l’ascens del populisme euròfob són un llast que exigeix avançar amb coalicions entre els estats disposats a anar endavant, com s’ha fet en la lliure circulació de persones o la moneda única: “Ha arribat l’hora de fer-ho també en l’àmbit de la defensa, l’energia o els mercats de capitals”.
Catalunya, espectadora
Segons el Cercl, tant Catalunya com l’estat espanyol són simples espectadors d’aquest procés. Si en són actors amb possibilitats tangibles en els camps de la biotecnologia, la defensa, l’energia, les telecomunicacions o el sistema financer, van enrere en productivitat, R+D i dimensió del teixit productiu. La farmàcia i la biotecnologia presenten un pes semblant al de la UE, amb alta qualitat d’ocupació, baix impacte ambiental i centres punters, especialment a Barcelona. “Catalunya hi concentra més de 100 empreses i un ecosistema creixent de startups deep tech".
Però Catalunya i Espanya han d’entomar una política migratòria alineada amb un model productiu de més valor afegit, i una política d’habitatge amb concertació público-privada que incrementi l’oferta i garanteixi la cohesió. En opinió del Cercle, el creixement dels darrers anys ha seguit un model extensiu: més població, més ocupació, però baixa productivitat i salaris estancats.
La immigració ha estat conseqüència i motor d’aquest model, “ha sostingut el creixement del PIB -entre 2022 i 2024, gairebé la meitat dels nous llocs de treball van ser ocupats per immigrants-, però els beneficis en renda per càpita han estat limitats i la contribució a l’enfortiment de l’estat del benestar a llarg termini és dubtosa”.
Si es vol un model de major productivitat i millors salaris, el Cercle insisteix en què la política migratòria ha d’estar alineada amb aquest objectiu: “Això no significa menys immigració en termes absoluts, sinó una immigració més ordenada, més qualificada i a una velocitat compatible amb la nostra capacitat d’acollida i integració”.
“L’autonomia estratègica d’Europa no és un mite. Però tampoc és una realitat. És un imperatiu que requereix decisions valentes, inversions massives i una capacitat d’execució que Europa encara no ha demostrat”. Així conclou la Nota prèvia a unes jornades que, malgrat les llums llargues que vol posar sempre el Cercle sobre la realitat, estaran molt condicionades per la política espanyola i l’esclat del cas Zapatero.
