L'escàndol entorn de José Luis Rodríguez Zapatero -ell diu que són "conjectures forassenyades", però la investigació no l'ajuda- és un meteorit que ha impactat de ple a la Moncloa. Zapatero no és ministre i tampoc diputat. És expresident, però el seu ascendent sobre Pedro Sánchez ha estat molt notori. Segurament és agosarat dir, com han fet alguns, que era el seu mentor (Zapatero va fer, inicialment, costat a Susana Díaz i no a Sánchez) o el seu cap de gabinet a l'ombra. Però és evident que ha incidit molt i que s'ha presentat i l'han presentat com un referent polític i moral de l'actual govern, també gràcies a la seva bona relació amb els socis del bloc de la investidura.
Els indicis dels informes policials i de la interlocutòria del jutge no conviden a l'optimisme. Si bé pot ser difícil de provar el tràfic d'influències (caldrà acreditar que algun funcionari públic o alt càrrec s'hagi corromput), sí que demostren estàndards ètics en forma de cobrament de comissions i de venda de contactes polítics que estan lluny del que es pot esperar de qui es presenta com el referent moral del govern més progressista d'Europa occidental.
Els pròxims dies seran clau perquè Zapatero s'haurà de defensar (veurem si opta només per fer allò que més li interessa jurídicament o mira de preservar la seva figura política i al govern) i l'executiu haurà d'acreditar la netedat en tots els procediments en els quals hauria estat implicat, per començar el rescat de l'aerolínia Plus Ultra. La dreta mediàtica (i també alguna esquerra mediàtica que no vol ser l'última a saltar del vaixell) s'acarnissaran des del convenciment que aquesta pot ser la bala de plata que acabi amb Sánchez tal com retratava Roger Pi de Cabanyes.
Però el gran dubte és què pensa fer la Moncloa? Si realment creu que la legislatura té o no encara recorregut. EH Bildu i els partits catalans no tenen gens d'interès a acabar-la (ja no cal dir a participar d'una moció de censura amb la dreta espanyolista) perquè no estan massa preparats per unes eleccions i saben que el que ve no resoldrà la llarga llista de "carpetes" que tenen obertes.
El PNB s'ha despenjat demanant a Sánchez que convoqui si no té agenda. Més enllà de la necessitat dels nacionalistes bascos de desmarcar-se d'EH Bildu i dels socialistes -amb els que governa els grans ajuntaments, les tres diputacions i el govern basc fa anys- és cert que Sánchez necessita alguna cosa més que posar cara de pòquer i dir que l'alternativa és pitjor. No tindrà pressupostos i no els haurà ni presentat, però si realment vol seguir i esgotar ha d'explicar què pensa fer en el que queda de legislatura i com.
Qui sí que ho té tot de cara per acabar la legislatura (i podria fer una mica d'història més enllà de passejar a Bud Bunny per la Sagrada Família) és Salvador Illa. Per ara té pressupostos -és un èxit polític malgrat el retard- i els partits ja posen rumb a unes municipals que obriran cicle i que poden alterar els equilibris actuals. El govern del PSC vol que els comptes siguin l'avantsala d'una relació més intensa amb ERC, però els republicans per ara no es deixen atrapar.
N'hem parlat amb dos protagonistes principals de la negociació: la consellera d'Economia, Alícia Romero, i el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras. Els matisos són importants, però tots dos necessiten que, a Madrid, els músics continuïn tocant. Algú hauria de pensar en què el vaixell no s'enfonsés i qui més hi ha de posar de la seva part és el capità.
Avui no et perdis
- Entrevista a Oriol Junqueras: «L'acord pels pressupostos no és l'avantsala d'un pacte de Govern amb el PSC»; per Ferran Casas i Lluís Girona.
- Entrevista a Alícia Romero: «La relació amb ERC està consolidada i és estratègica»; per Ferran Casas i Bernat Surroca.
- El sanedrí de Carles Puigdemont; per Oriol March.
- La immigració i els desencantats modifiquen el mapa religiós: més neopentecostalisme i Islam; per Marc Orts i Cussó.
- Entrevista a Ginestà: «Cal sortir al carrer, aturar desnonaments i manifestar-nos»; per Guillem Maneja.
El passadís
El Cercle d'Economia ja escalfa motors de cara a les seves jornades anuals, que se celebraran de l'1 al 3 de juny entorn el tema de l'autonomia estratègica europea en un moment de crisi de l'OTAN i de relació amb els EUA. L'entitat, que presideix Teresa Garcia-Milà, presenta aquest dimarts una nota d'opinió. Si la trobada del Cercle sempre és un termòmetre del pols polític i econòmic, aquest any tindrà un protagonista absent. L'expresident José Luis Rodríguez Zapatero declararà davant el jutge el dia 2, pràcticament mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, intervingui davant el cenacle econòmic català. L'endemà, el 3 de juny, serà el president espanyol, Pedro Sánchez, qui parli davant el fòrum empresarial. Serà especialment interessant auscultar els moviments que es produeixen durant les Jornades just quan molts oloren la sang al tram final de la legislatura.
Vist i llegit
Fa uns dies l'associació de consumidors FACUA va organitzar a Madrid un debat sobre com frenar l'extrema dreta. Un dels convidats era Pablo Iglesias, exvicepresident del govern espanyol, fundador de Podem i ara al capdavant de Canal Red. Iglesias és politòleg i té una gran capacitat per argumentar i fer un diagnòstic (altra cosa és la part pràctica). El retrat que fa del pacte de la Transició, del poc o molt que van cedir uns i altres, del joc de poders, i de les oportunitats perdudes és didàctic i força cert. Com diu, la dreta va acceptar una certa asimetria en la configuració territorial de l'Estat, però no s'ha d'obviar que els governs espanyols i el TC han esborrat la distinció que va preveure la Constitució. Podeu recuperar aquí el clip de la seva intervenció.
Recordem
Tal dia com avui de l'any 1963, en plena dictadura i després de moltes adversitats i de 63 anys de feina, es culminava el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll. Just avui fa també 63 anys que s'acabaven els 10 volums de lloms vermells d'una obra que recull la rica dialectologia de la nostra llengua arreu de tots els Països Catalans.
El va començar el mallorquí mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda amb la seva mítica calaixera i establint una xarxa de corresponsals a tots els territoris per recollir paraules, i la va acabar el seu deixeble menorquí Francesc de Borja Moll. El van ajudar Aina Moll i Manuel Sanchis Guarner, entre altres. El diccionari, una obra que ajuda a estimar la nostra parla i la seva riquesa i l'eleva, és plenament vigent. La relació amb Pompeu Fabra, pare de l'estàndard i normalitzador de la llengua, no va ser fàcil. Us deixo un documental de l'any 2002 que en recrea l'elaboració i n'explica la importància.
