Andalusia va tancar ahir la tanda d'autonòmiques i deixa pas a un any de calma electoral (que no pas política) a l'espera de les municipals que poden ser l'aperitiu de les generals on Pedro Sánchez es jugarà la presidència del govern espanyol amb Alberto Núñez Feijóo... i Santiago Abascal. En el mentrestant, Salvador Illa tindrà, per fi, pressupostos sense que la Moncloa s'hi hagi escarrassat, caldrà reactivar el finançament, i els independentistes esperaran l'aplicació efectiva de l'amnistia que habiliti a Oriol Junqueras i permeti tornar a Carles Puigdemont.

A Andalusia, que havia estat el principal graner electoral del PSOE, el PP guanya però cau i perd la majoria absoluta, Vox serà clau tot i que frena, els socialistes marquen un mínim històric i s'equivocaran si busquen falsos consols, i més a l'esquerra se'n surt la de kilòmetre zero i no la pilotada per Madrid. Aquestes són les cinc claus que ens deixa la jornada:

1. El fracàs del PP autònom

Feijóo va plantejar les autonòmiques a Extremadura, Castella i Lleó, l'Aragó i Andalusia com un camí per aparèixer com més autònom de Vox i baixar els fums a Abascal, envalentit pels vents que bufaven des dels Estats Units. Ha estat un fracàs. El PP va obrir el cicle amb certa dependència de Vox i el tanca sent-ne hostatge arreu i compartint governs amb l'extrema dreta. Moreno Bonilla i el seu centrisme i moderació han acusat un lleu desgast que li han fet perdre la majoria absoluta i la seva incidència al PP espanyol serà menor. Més protagonisme per Isabel Díaz Ayuso, que opera sense contrapesos tal com explicava Roger Pi.

2. El PSOE, sense pal·liatius

Els socialistes es poden autoenganyar amb el fet que el PP hagi perdut la majoria absoluta. Segurament servirà perquè María Jesús Montero pugui quedar-se a Andalusia, però se n'havia d'esperar més, molt més, de la número dos del PSOE. Enviar els ministres "a províncies" no està funcionant. Fa vuit anys que el partit és a l'oposició i sembla que es farà llarg. Baixa de la barrera psicològica dels 30 escons i haver regatejat el traspàs de l'IRPF o evitat que el nou finançament perjudiqués Andalusia no li ha servit de res, tal com era de preveure. A Andalusia el PSOE és un partit vell i rural que ha ajornat la regeneració i ho paga.

3. La frenada de Vox

L'extrema dreta aprofita la debilitat del PP, però sembla tocar sostre i, sumades, les dretes baixen a Andalusia. Vox va aconseguir només un procurador més a les Corts de Castella i Lleó i ahir també un escó addicional a Andalusia. La derrota d'Orbán i la mala reputació de les polítiques de Trump no ajuden Abascal, que branda la "prioritat nacional" i la xenofòbia. De fet, en campanya va batejar el candidat del PP com "Moruno Bonilla". Però l'estratègia és clara: entrar als governs i condicionar-los. A Andalusia també ho intentaran i Feijóo arribarà a les generals de bracet amb Abascal. 

4. Esquerres sí, però de casa

Resultat escàs, molt escàs, de l'esquerra estatal malgrat la "confluència" i presentar un cap de llista amb bona imatge i projecció a Espanya, el líder d'IU, Antonio Maíllo. Sumar, IU i Podem van suar per mantenir cinc escons i el grup parlamentari. Van evitar la desfeta d'altres parlaments, però són lluny de l'estat de forma que necessita Sánchez que tinguin. Els grans triomfadors de la nit són els andalusistes d'Adelante, que passen de 2 a 8 escons. El partit defensa el caràcter nacional andalús i, després de la mala experiència amb Podem, no vol confluències. Funciona com ho va fer la Chunta a l'Aragó i com ho fan quan tenen rumb i projecte clar ERC, EH Bildu, el BNG o recentment el Plaid Cymru, l'SNP o el Sinn Féin. Adelante Andalucía ha captat vot jove i contestatari i ha estat clau perquè el PP perdi la majoria absoluta. Veurem què fan a les generals.

5. La reverberació catalana

Illa no va voler incomodar el PSOE amb el finançament per no posar en risc les expectatives de Montero. El PSOE no ha complert -tot i el que garantia el PSC- amb el traspàs del 100% de l'IRPF pactat amb ERC i ha alentit el finançament, però no ha servit de res. El president català compta amb la lleialtat i la paciència dels republicans, que continuen canviant vots per expectatives (ara el tren orbital) i per alguna concreció potent com el Consorci de la Zona Franca per ampliar competències perquè volen evitar unes eleccions que no es veuen amb cor d'afrontar sense Junqueras. Avui el seu consell nacional debatrà l'acord. I encara una segona que també afecta ERC. Gabriel Rufián va rebre fa un mes i mig la coalició de l'esquerra estatal a Andalusia amb un "bravo!" i es va oferir fins i tot per fer mítings. Vistos els resultats, que la seva proposta no arrenca, i que s'ha de retrobar amb ERC ahir va afirmar que era "el moment de les esquerres sobiranistes" i reduïa les estatals a "el problema". Recollint cable.

Avui no et perdis

• ERC ultima un acord perquè Catalunya tingui la majoria al Consorci de la Zona Franca; per Bernat Surroca i Pau Espí.
• És possible frenar els discursos d'odi de Vox i Aliança Catalana al Parlament?; per Lluís Girona.
• Anàlisi: 15-M: de la revolta a la impotència política; per Jordi Muñoz.
• Entrevista a Modest Guinjoan: «Hem d'operar en l'economia amb les eines que tenim perquè si n'esperem més de Madrid serà molt lent»; per Ferran Casas.
• Exclusiva: Qui són els megapropietaris d'habitatges a l'Estat: la llista completa del govern espanyol; per David Cobo.

El passadís

La IA encara té mancances i quan les seves aplicacions i resultats s'exposen sense filtre i com a veritat absoluta, el seu mòbil polític pot quedar en evidència si s'hi posa un mínim rigor. És el que va passar aquest cap de setmana amb el Menjòmetre i un compte que sol ampliar-ne els resultats fent el joc als discursos populistes i d'extrema dreta. Donaven a entendre que ERC votaria els pressupostos per salvar els "càrrecs". En presentaven 163 i la captura del Menjòmetre amb els deu primers de la llista era un despropòsit. Hi apareixien dos diputats republicans (Carles Campuzano i Teresa Jordà), un alcalde (Adam Tomàs), i el secretari general adjunt de l'ACM, Marc Sanglas. L'entitat municipalista està compartida per republicans i postconvergents. El càrrec de cap d'ells depèn del PSC i dels pressupostos.

Però és que els altres sis que esmentava no tenen res a veure amb ERC i estan fins i tot fora de la política. És el cas de Carles Sala (que va ser secretari d'habitatge amb Junts i ara treballa a l'Associació de Promotors), Joaquim Ferrer (va ser alt càrrec amb Junts a Empresa i a la Fira), o Miquel Buch (exconseller que va estripar el carnet de Junts i dimitir de l'ACM fa poc més d'un any).  Aquest darrer ho va entomar amb humor. També apareixien tres càrrecs encara actius: Pere Macias (exconseller de CiU i ara al Govern Illa a càrrec de Rodalies), Ferran Falcó (exdiputat de CiU i nomenat per Illa director general del Consorci del Besòs), i Meritxell Borràs, que Junts va situar el 2022 al capdavant de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. La transparència és millor quan el periodisme la poleix i hi posa ordre i context. 

Vist i llegit

El País celebra el seu cinquantè aniversari i alguns lectors els envien cartes per felicitar-los. Una d'elles és una bonica reivindicació del periodisme. "Ens bombardegen amb vídeos de deu segons, falsos experts que ens manipulen i algoritmes que ens imposen el que veiem. Gairebé sense adonar-nos-en, estem deixant de banda la premsa que contrasta i verifica, la que sempre ha estat el filtre contra la mentida", escriu el lector valencià Vicente Navarro Ruíz. Conclou amb l'avís que "si la nostra opinió es basa en rumors falsos o en idees imposades, la democràcia queda buida i el nostre vot deixa de ser una decisió lliure per convertir-se en un simple impuls". Amén.

Pilota a l'olla

Després d'uns mesos nefastos, l'Espanyol ha aixecat cap a les dues darreres jornades i amb la seva victòria a Pamplona ahir va certificar la salvació. La temporada vinent l'equip necessitarà invertir si vol aspirar a alguna cosa més. Qui encara no ho té fet és el Girona després d'una temporada en la qual ha exhibit totes les seves mancances. Michel ha perdut la màgia dels darrers anys i dissabte al vespre es viurà un partit dramàtic a Montilivi contra l'Elx, que és rival directe. Als locals, que tenen com a accionista de referència el City Football Group, una multinacional del futbol amb capital dels Emirats Àrabs que no ha volgut invertir més del compte, només els servirà la victòria per evitar el desastre. Enhorabona als pericos i sort al Girona!