El Govern acostuma a dir que ha complert amb el finançament autonòmic, perquè ja hi ha una proposta. Això és cert, però amb matisos. Hi ha una proposta sobre la taula, pactada entre Estat, Generalitat i ERC, però queda camí per fer perquè s'aprovi al Congrés i reculli una certa singularitat per Catalunya, com estava previst en l'acord d'investidura. Durant mesos, les eleccions d'Andalusia han dificultat avenços, pels interessos de María Jesús Montero de no fer més cessions del compte abans de baixar al fang contra Juanma Moreno Bonilla. Ara, després del martiri andalús, és pertinent preguntar-se quan es reactivarà la carpeta que fonamenta la legislatura catalana.
Amb els pressupostos encarrilats, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha assumit el compromís d'un finançament singular. Això passa necessàriament per Madrid, que també té la intenció de reformar el model, caducat des del 2014. La previsió del Ministeri d'Hisenda és aprovar la reforma abans d'acabar l'any. Algunes veus més optimistes apunten a la tardor. D'altres diuen que no arribarà mai al Congrés. Sigui com sigui, l'èxit no està garantit: la majoria necessària al Congrés depèn dels vots de Junts, que fins ara han marcat distàncies amb un model que suposaria 4.700 milions d'euros més per a la Generalitat, però que no és un concert econòmic.
Un nou "Vietnam" autonòmic sense data
El nou ministre d'Hisenda, Arcadi España, ha tingut un perfil baix des que va agafar el relleu de Montero. La primera batalla la tindrà quan convoqui el Consell de Política Fiscal i Financera per detallar als governs autonòmics les reformes legals necessàries per al nou model de finançament. Com en la primera trobada, en què Montero va presentar el nou sistema, es preveu un autèntic Vietnam protagonitzat pels governs del PP, que acusen Pedro Sánchez de beneficiar Catalunya i els independentistes malgrat que la nova proposta posa 21.000 milions d'euros sobre la taula i no perjudica cap territori.
En aquesta nova reunió -un tràmit, perquè l'òrgan és consultiu i el govern espanyol hi té majoria absoluta- s'hauria de detallar l'arquitectura legal del nou model, és a dir, les reformes legals que haurà d'aprovar al Congrés. S'havia situat entre març i abril, abans de Setmana Santa, i fins i tot s'havia insinuat que podria ser l'espai on Montero fes el "gest" que reclamava ERC per aprovar els pressupostos d'Illa al primer trimestre. De moment, cap previsió per convocar-lo, però també és cert que es pot fer amb poc marge d'antelació, si Hisenda vol. Les autonomies del PP, amb Madrid al capdavant, arribaran amb el ganivet esmolat.
Els deures pendents de la bilateral
L'únic posicionament rellevant que ha fet el nou ministre sobre el model de finançament ha estat per refredar les expectatives catalanes sobre la recaptació de l'IRPF. España es va referir a l'acord de la comissió bilateral del juliol de 2025, que diu que el govern espanyol farà "les reformes legals necessàries" perquè la Generalitat pugui tenir més presència en la gestió dels impostos. ERC, el tercer actor en aquesta negociació, no veu malament l'acord, però el problema és que fins ara no s'ha plantejat cap reforma legal que permeti a les autonomies tenir més paper en la gestió tributària.
L'acord de la bilateral, de moment, no s'està complint. Els equips d'Economia i d'ERC han fet la feina, i han identificat quines lleis caldria tocar per avançar per aquest camí, però de nou cal que el govern espanyol faci concrecions. Les lleis a modificar serien la LOFCA, la llei de finançament autonòmic i la llei de cessió de tributs. Hisenda, però, amaga les cartes a l'espera de concretar ben bé què es vol fer. Els republicans preveuen presentar esmenes a la reforma del model durant la tramitació al Congrés per poder lligar bé la recaptació de l'IRPF, que necessitarà l'aval del PSOE com a mínim.
Les singularitats, més endavant
El finançament es pot veure com una negociació amb diverses carpetes. Ara s'ha tancat la primera: la proposta de reforma general del model, a l'espera que s'aprovi al Congrés. Falta discutir com es pagaran les competències no homogènies -és a dir, aquelles despeses que només té Catalunya-, i la capacitat normativa i de gestió sobre els impostos. "Quan ho tinguem tot, podrem parlar d'un finançament singular", deia la consellera Romero en una entrevista a Nació de principis d'any. El govern espanyol va dir a principis d'any que començaria a fer reunions bilaterals amb les autonomies per parlar-ne, però de moment no s'ha mogut res.
Tampoc hi ha hagut reunions amb Catalunya. Sobre les competències no homogènies, Economia veu bé que es financin via cessió d'impostos. Els primers càlculs de la part catalana apunten a prop d'un 80% de cessió de l'IVA per pagar aquestes competències. En tot cas, la conselleria d'Economia està centrada ara en aprovar els pressupostos, i tot apunta que primer s'intentarà aprovar el model general al Congrés abans de començar les negociacions bilaterals per concretar com es paga l'autogovern català. Després de les negociacions pressupostàries, a Palau traslladen les mirades a Junts. Permetrà el nou model?
Aprovació a finals d'any (si Puigdemont vol)
El govern espanyol treballa amb el calendari de portar la reforma a votació abans d'acabar l'any. Sembla factible que tots els socis de la investidura acabin votant-hi a favor, però la incògnita de Junts persisteix. El partit de Carles Puigdemont considera insuficient el model, perquè no és un concert econòmic solidari, però també és cert que suposa una millora de recursos important per a la Generalitat. La formació, que donarà suport a la condonació del deute autonòmic, ha donat mostres fins ara de ser capaç d'aguantar la pressió -que hi serà- si finalment ha de votar "no" amb PP i Vox a una millora del finançament de Catalunya.
