Si no hi ha un daltabaix aquest cap de setmana, està previst que dilluns el Govern i ERC anunciïn l’acord de pressupostos. Giren al voltant de l’eix orbital ferroviari, una gran obra planificada durant el tripartit i que, si finalment es materialitza, no arribaria abans del 2040. En el moment de més fragilitat, els republicans apuntalen Salvador Illa, que aconseguirà els preuats pressupostos que se li han resistit des que va arribar a Palau, i podrà posar velocitat de creuer a la legislatura. Des de Califòrnia, el president ha tingut un ull posat en les converses dels darrers dies, però a Palau mantenen l'hermetisme fins que tot estigui fet.
L'acord serà un baló d’oxigen per al Govern, i ERC ho vendrà com un gest de responsabilitat a canvi de contrapartides. Però també un risc en plenes mobilitzacions educatives. Illa passa pel moment més difícil des que va arribar a Palau, amb protestes de mestres al carrer que amenacen d’enquistar-se per la resistència del Govern a reobrir el pacte signat al març amb CCOO i UGT. Apuntalar Illa en aquestes circumstàncies és un risc per als d’Oriol Junqueras, perquè la fotografia dels pressupostos serà utilitzada pels rivals. Junts i la CUP ja s'han pronunciat en aquest sentit i acusen els republicans d'estabilitzar Illa en el seu pitjor moment.
Al marge de la crisi dels mestres
La crisi a l'educació i, sobretot, les infiltracions policials en assemblees docents van fer patir en algun moment per si podien afectar unes negociacions ja força encarrilades. ERC va reclamar el cessament de Josep Lluís Trapero -també Junts, els Comuns i la CUP- i en privat algunes veus apuntaven que la situació podia escalar si el Govern no es movia. Les paraules, però, van ser calculades en tot moment, i mai es va plantejar la sortida del director general de la Policia com a línia vermella per als comptes. De fet, a principis de setmana ja es desvinculava una cosa de l'altra. Des del principi es va pactar que els equips negociadors treballarien al marge de la picabaralla política.
En aquest últim tram de la negociació, ERC no ha volgut assumir la càrrega d'haver de "resoldre els problemes" del Govern amb els mestres. En altres paraules, hi haurà acords en educació, però centrats sobretot en la millora de les instal·lacions, però no es preveu una ampliació del pressupost del Departament per oferir així una pista d'aterratge als socialistes perquè reobrin converses amb USTEC i els sindicats de la vaga, amb l'excusa que, ara, disposen de més diners. Educació creu que hi ha marge per intentar acostar posicions amb els mestres, dins de l'acord amb CCOO i UGT. Fer més increments salarials no serà senzill.
Com ha anat la "segona" negociació
Sovint s'ha dit que la discrepància entre el Govern i ERC està pactada i que cap de les polèmiques va més enllà dels límits previstos. En el cas dels pressupostos, hi va haver tensions importants. No va agradar gens a Palau que Junqueras "menyspreés" la paraula del president amb l'IRPF però les relacions no es van arribar a trencar mai. La retirada del projecte al març va ser una derrota pel Govern, però va servir per aparcar la demanda dels republicans per recaptar els impostos. Després d'aquest episodi, les converses van trigar a reprendre's, però un cop van començar han anat a bon ritme i sense filtracions.
L'acord que es presentarà dilluns gira al voltant de l'eix orbital ferroviari, ja previst en l'estratègia ferroviària del Govern. Serà una inversió de 5.200 milions d'euros que haurà de pagar l'Estat, i les obres s'allargaran almenys quinze anys. Un horitzó llunyà, condicionat a l'execució d'inversions del govern espanyol -aquí s'agafarà l'oposició-, però que permet a ERC exhibir influència més enllà de Catalunya.Estretament lligat a això hi ha la societat d'inversions, alternativa la consorci que Junts va bloquejar al Congrés. L'acord inclou la celebració d'una comissió bilateral, que servirà perquè el govern espanyol es faci seus aquells aspectes que necessiten la implicació estatal, missatge polític per donar robustesa política a l'entesa entre el Govern i ERC.
La consolidació del nou cicle
Està previst que després de tancar l'acord amb ERC s'encarrili l'acord amb els Comuns, l'altre soci, amb qui Illa ja va tancar un pacte a principis d'any. Els pressupostos consolidaran la majoria de la investidura, l'única que ha donat mostres de ser operativa al Parlament, i són la confirmació del nou cicle a Catalunya. ERC assumeix un risc tàctic, perquè Junts tindrà marge per presentar-se com a alternativa al "tripartit" i esgrimir l'argument que l'eix orbital és un projecte a llarg termini, difícil d'assolir, i que pel camí s'ha perdut la reivindicació de la recaptació de l'IRPF.
Malgrat que els republicans insisteixen que és una demanda que continua sobre la taula, concedir el premi dels pressupostos a Illa sense tenir lligada aquesta qüestió és un risc evident. Hi haurà més negociacions, però difícilment el Govern necessitarà com ara aprovar els pressupostos, i l'any vinent comença un nou cicle electoral amb eleccions municipals i espanyoles, i les cessions seran més cares. En tot cas, ERC preveu incloure esmenes durant la tramitació de la reforma del finançament, de cara a finals d'any, però la viabilitat tant d'una cosa com de l'altre no està garantida.
Al seu favor, els d'Oriol Junqueras poden exhibir bones enquestes, que mostren que van tocar fons el 2024 i que comencen a recuperar-se amb aquesta estratègia de pactar amb el Govern i tibar Illa cap a posicions més ambicioses. A mig termini, l'acord certifica la idea que els acords a Catalunya en els pròxims anys passaran necessàriament pel PSC i ERC -i qui sap si Junts, també- en un Parlament amb més extrema dreta. Malgrat les desconfiances, a Palau transmeten que la relació amb ERC és de llarg recorregut i no només per uns pressupostos que, finalment, tiraran endavant.
