L’Església catalana té de tot i hi ha creients que romanen insensibles a la polèmica generada entorn la presència del català en les cerimònies que presidirà Lleó XIV a Catalunya. Apartats del mainstream catalanista, més tènue o més ferm, i molt lluny del progressisme eclesial, en la societat del país també hi ha tot un ecosistema de catolicisme tradicional, conservador i espanyolista. Aquests dies espera el seu màxim líder, amb el mateix entusiasme que la resta de sensibilitats catòliques, però amb mirades diferents.
"L’episodi entorn el català a la Torre de Jesús ha estat absurd, lamentable", es desfoga una figura prominent d’aquest sector, ell mateix catalanoparlant. I s’ufana d’una imatge que somia amb delit: "Hi haurà senyeres, però veurem moltes més banderes vaticanes que no pas estelades". "No es té en compte que de la gent que va a missa, un 80% són castellanoparlants", remarca.
- L`Església de la Concepció, aquesta tarda
- Hugo Fernández
Una de les parròquies del catolicisme més conservador a Barcelona és la de Santa Agnès, al cor de l’Upper Diagonal. Regida pel rector Beto Sols, s’ha convertit en un nucli d’activisme dels creients més tradicionals. Santa Agnès té previst distribuir més de 15.000 banderes vaticanes. És aquesta parròquia on l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz va presentar l’any passat un llibre seu sobre aparicions marianes, acte que fou molt concorregut. A la zona alta, també a Santa Joaquima de Vedruna -amb forta presència de les Comunitats Neocatecumenals- hi ha especial animació aquests dies.
"Quedem a la Concepció"
El catolicisme conservador té bones arrels a l’Upper Diagonal, però no en exclusiva. A Nou Barris, les parròquies de Sant Narcís, Sant Rafael i Sant Mateu són un focus de la fe més més tradicional. Les tres parròquies estan dirigides pel rector Ferran Lorda, un nom important d’aquest ecosistema. Del seu forn ideològic han sorgit joves sacerdots preconciliars, com Pablo Pich-Aguilera.
Comparteixen sintonia amb la parròquia de la Mare de Déu de la Llum a l’Hospitalet de llobregat, amb el jove sacerdot Iñaki Marro. De totes aquestes parròquies ha sorgit la iniciativa de fletar autocars a Madrid per veure el Papa. No és que no puguin esperar al dimarts vinent, quan Lleó XIV aterrarà a Barcelona. És que molts d’ells han estat crítics amb el tipus d’actes programat a Catalunya, que consideren filtrats, i han optat per anar aquest cap de setmana a Madrid per participar en els actes que es faran a la Castellana i la Cibeles.
A Barcelona, quan el Papa vagi a la Sagrada Família amb el papamòbil, l’aniran a saludar al carrer per, tot seguit, concentrar-se a l’església de la Concepció, a l’Eixample, on s’instal·larà una gran pantalla. El rector de la Concepció és Ramon Corts, un home catalanista, de formes subtils i historiador reconegut, però a qui es qualifica com a nítidament conservador. Els seus treballs sobre l’Església catalana al segle XX són molt rellevants. La Concepció ha esdevingut un nucli de la gent de missa més clàssica.
