No està sent un estiu senzill per a Fernando Grande-Marlaska, amb la crisi migratòria de Ceuta al centre, i ara se li suma un nou front: la polèmica pel retorn de l'independentisme a l'informe de l'Europol sobre terrorisme. ERC ha demanat explicacions al ministre de l'Interior a través de dues sol·licituds de compareixença tant a la comissió del Congrés com la del Senat. “O Marlaska creu que els independentistes som terroristes o no té ni idea del que es cou a casa seva. Qualsevol de les dues alternatives resulta esgarrifosa”, ha alertat el senador republicà Joan Queralt en un missatge a X.
Un moviment "fragmentat, operativament feble i limitat a activitats esporàdiques i simbòliques". Aquesta és la fórmula que ha utilitzat l'informe de l'Europol sobre terrorisme per definir l'estat de l'independentisme català. La reaparició del cas català en aquest document que analitza els terrorisme del continent es produeix després de dos anys d'absència. Això es va produir després que el 2023 s'inclogués el sobiranisme català com un dels "més actius i violents de l'Estat", fet que va generar una tempesta política.
La pressió de Junts i ERC va fer recular l'Estat
Va ser en aquell moment quan Junts i ERC van pressionar a l'Estat perquè demanés a l'Europol retirar l'independentisme d'aquest dossier sobre terrorisme. La petició es va certificar en un dels acords dels de Carles Puigdemont per a la investidura de Pedro Sánchez. El president espanyol va demanar per carta a l'Europol que "clarifiqués la naturalesa dels extremismes violents" i que d'aquesta manera es facilités que es deixés de vincular l'independentisme amb el terrorisme. La informació, en tot cas, la remeten els Estats a l'organisme europeu.
Sigui com sigui, l'Europol va accedir a les peticions a l'Estat i a principis de 2024 va anunciar canvis en l'elaboració de l'informe sobre la situació del terrorisme a la UE. El canvi en la metodologia es basava en tres modificacions. La primera és que es feia arribar als estats una "nova orientació" sobre la metodologia de l'informe que remarcava que el document ha de ser una "visió sobre la situació del terrorisme a la UE" i no una "avaluació de les amenaces". En segon lloc, els estats rebien un "esborrany" del document per fer una "verificació del contingut i corregir" el que creguin que no és acurat de les seves contribucions. Finalment, un grup d'experts revisava el document abans que es distribueixi.
D'un independentisme "violent" a desaparèixer de l'informe
I el canvi va ser notori. El 2023 l'Europol va situar l'independentisme català i el basc com els "més actius i violents" a l'Estat. Concretament, apuntava que tots dos moviments "combinen separatisme amb visions extremistes d'esquerra" amb "missatges contra l'estat espanyol i les institucions, així com contra el capitalisme"."Les lluites socials i econòmiques estan sent utilitzades per aquests grups en els seus missatges contra l'estat espanyol, també com a oportunitat per reclutar els sectors més desafavorits de la societat", apuntava l'informe.
Però el 2024 i el 2025, després del compromís de Sánchez de demanar la retirada de l'independentisme, a l'informe no hi apareixia res vinculat amb Catalunya. Fins que el del 2026, publicat tan sols fa unes setmanes, ha fet reaparèixer el cas català. "L'extremisme separatista català ha continuat fragmentat, operativament feble, i limitat en gran mesura a activitats esporàdiques i simbòliques, sense indicis que disposi de capacitat per exercir una violència sostinguda o escalable", apunta el text que, per contra, destaca un repunt de les suposades activitats independentistes i terroristes per part de col·lectius "ultraesquerrans" del País Basc.
Un segon front per a Marlaska després de Ceuta
La crisi migratòria a Ceuta ha provocat un nou front per a Pedro Sánchez en què Marlaska hi ha tingut un paper protagonista. La immensa majoria de migrants que van intentar entrar a Espanya ja han estat retornats al Marroc i les xifres apunten que hi haurà més d'un centenar de morts. Però la crisi també ha provocat discrepàncies entre el govern espanyol i el CNI. Una de les incògnites que cal resoldre és, precisament, el paper dels serveis secrets, si estava al corrent d'una possible arribada de milers de persones a la costa de Ceuta.
En un primer moment, el Ministeri de l'Interior va dir que el CNI no va informar d'una possible crisi migratòria. Aquest dilluns, els espies espanyols han sortit al pas i han defensat la seva feina. Segons ha informat la SER, el CNI va enviar "diversos avisos" a Interior sobre el risc d'una entrada massiva al frontera amb Ceuta. No se sabia amb precisió quan passaria, però sí que hi havia una amenaça real. Segons aquestes informacions, Interior no hauria fet cas de les advertències i no hauria reforçat la frontera davant la possibilitat d'un intent d'entrada de milers de persones. El que queda clar és que Ceuta i l'independentisme posen a Marlaska en moments complicats.
