Un estudi liderat per l'Institut de Recerca Sant Pau ha pogut identificar danys a la substància blanca del cervell en etapes primerenques de l'Alzheimer. La malaltia s’ha estudiat tradicionalment com una patologia que afecta principalment la substància grisa de l'òrgan, on es localitzen els cossos neuronals i on s’acumulen algunes de les lesions més característiques de la malaltia.
Si bé, cada vegada hi ha més evidències que la substància blanca també s’altera en fases primerenques del procés neurodegeneratiu. Per això, els investigadors han fet servir una mètrica de ressonància magnètica de difusió denominada PSMD (sigles en anglès de peak width of skeletonized mean diffusivity) que permet detectar canvis microscòpics en els tractes de substància blanca que poden no ser visibles en una ressonància convencional.
Els resultats, publicats a la revista Alzheimer’s & Dementia, mostren que el PSMD identifica alteracions primerenques de la substància blanca tant en l’Alzheimer esporàdic com en l’associat a la síndrome de Down. En aquesta última població, els canvis s’observen al voltant dels 38 anys, aproximadament 15 anys abans de l’edat en què sol manifestar-se clínicament la demència associada a l’Alzheimer.
"Aquest estudi reforça la idea que l’Alzheimer no afecta únicament la substància grisa. La substància blanca també s’altera de manera precoç i pot aportar informació molt rellevant sobre la progressió de la malaltia", explica Alexandre Bejanin, cap del grup d’Imatge i Envelliment Cerebral de l’IR Sant Pau i autor de correspondència del treball.
Quina relació hi ha entre la síndrome de Down i l'Alzheimer?
La síndrome de Down constitueix una població especialment rellevant per estudiar la malaltia d’Alzheimer. La trisomia del cromosoma 21 implica una còpia addicional del gen APP, relacionat amb la producció de beta-amiloide, una de les proteïnes clau en la malaltia. Per aquest motiu, les persones amb síndrome de Down presenten una acumulació molt primerenca de patologia amiloide i un risc molt elevat de desenvolupar Alzheimer al llarg de la vida.
Aquesta evolució més predictible converteix la síndrome de Down en un model únic per estudiar les fases inicials de l’Alzheimer i comprendre millor quins canvis cerebrals apareixen abans dels símptomes. A més, aquesta població presenta sovint angiopatia amiloide cerebral, una alteració vascular produïda pel dipòsit d’amiloide als vasos sanguinis del cervell, que també pot contribuir al dany de la substància blanca.
"La síndrome de Down ens ofereix una oportunitat única per estudiar fases molt inicials de la malaltia d’Alzheimer, perquè la seva evolució biològica és més predictible", apunta Bejanin, que detalla que això permet analitzar canvis que, en la població general, són molt més difícils de detectar abans fins i tot que apareguin els símptomes. Fins ara, el PSMD s’havia estudiat en diferents malalties associades al dany de la substància blanca i a la malaltia cerebral de petit vas, inclosa l’angiopatia amiloide cerebral, però no s’havia aplicat de manera àmplia en persones amb síndrome de Down.
