Gairebé 3 mesos. Aquest és el temps de vacances que tenen els infants a l’estat espanyol. En un període tan extens, la majoria de famílies busquen com conciliar la cura dels fills amb les seves responsabilitats professionals. En conseqüència, tradicionalment els casals, campus o esplais s’han convertit en una opció molt útil per oferir un servei de distracció pels més joves.
Barcelona té una àmplia oferta de casals i campus d’estiu. N’hi han de més especialitzats (esportius, artístics, musicals, etc) i d’altres que combinen diferents activitats. Malgrat la diversitat, el que és comú en tots ells és, a part de la distracció, una certa tasca educativa que implica mostrar valors tan fonamentals com són el respecte i l’empatia, dos elements essencials a l’hora de tractar amb nens i nenes.
En una època on l’accés a les pantalles s’ha popularitzat molt des de ben petits, la possibilitat de socialitzar, fer alguna activitat esportiva i aprendre noves dinàmiques de grup és una oportunitat clau que cal preservar per disposar d’un lleure sa i formatiu. La gestió d’aquest tipus d’iniciatives no és una tasca fàcil. De fet, tal com assegura un dels monitors i coordinadors del campus del Dir Rocafort, Gerard Ordiñana, “ser monitor de casal d’estiu porta una gran responsabilitat”.
Les característiques anteriors formen part de les propostes de lleure del Dir, una cadena de gimnasos estesa per a tota la ciutat. La iniciativa garanteix diversió, interacció i moviment per les nenes i nens de totes les edats. L'activitat va a càrrec d’un grup de joves monitors que vetllen perquè els infants s’ho passin bé en un entorn segur.
Aquests educadors s’hi dediquen amb cos i ànima per garantir una bona estada de molts nens i nenes, tant per aquells que són nous al casal, com per aquells que repeteixen. En Gerard ens explica que el moment més gratificant per un monitor és quan veuen “l’alegria de tots aquests infants, que tenen ganes de participar”.
D’altra banda, el coordinador del campus ens detalla quins són els principals requisits que ha de tenir qualsevol persona que treballa amb infants: “s’ha de tenir molta responsabilitat, la puntualitat, el saber estar, la iniciativa…”. En concret, per a aquesta última, assegura que és un valor afegit important, ja que “últimament costa trobar monitors amb aquesta característica”. Per demostrar aquesta qualitat, el millor que es pot fer és “posar ganes, intentar involucrar-se, saber què faràs i estar pendent de tot en qualsevol moment”.
Enguany els casals lluiten amb les onades de calor i les altes temperatures per mantenir els participants ben refrescats, hidratats i aptes per a dur a terme tota mena de jocs o activitats. En aquest sentit, en Gerard es mostra agraït de disposar d’unes instal·lacions al centre de Barcelona, que constitueixen un bon refugi climàtic, ja que tenen una piscina molt gran i espais lliures, en els quals poden fer “molts jocs i activitats d’aigua”.
Després d’una o dues setmanes de casal arriba la fi d’aquests dies tan intensos: els infants es fan abraçades amb amics i amigues que hauran fet, potser es fotografiaran amb el grup i s'acomiadaran dels qui han estat (momentàniament) els seus referents. Per la seva part, els monitors carregaran energies per poder seguir estudiant o treballant durant el curs, ja que aquesta és una feina purament estacional. La vocació educativa, però, mai s'acaba, i casals i campus tornaran a omplir la ciutat estiu rere estiu.
