Són molts els dirigents de l'antiga Convergència que situen Carles Puigdemont com un líder a qui les qüestions de partit mai han apassionat. Tanmateix, Junts és un partit edificat al seu voltant, amb ell al nucli de les principals decisions i fitxatges. Un d'ells, l'exconseller d'Economia en el Govern Aragonès, Jaume Giró, ha estripat el carnet i fa uns dies que va abandonar la militància del partit. Anna Navarro, que va ser la número dos a les últimes eleccions al Parlament, també es va acomiadar de l'escó després d'un periple a la cambra catalana allunyat de la incidència i el protagonisme. Són els últims d'una filera de soldats caiguts que, després de gaudir de la proximitat amb Puigdemont, han passat a un segon terme o, directament, han abandonat la política activa. També és el cas d'Eusebi Camdepadrós, que Puigdemont va fitxar a les eleccions del 2017 com a cap de llista per Tarragona i que s'ha donat de baixa del partit després de ser amnistiat pel Suprem. Aquests són els més destacats dels últims anys:
Jaume Giró
Va aterrar a la conselleria d'Economia el 2021, amb l'aval directe de Puigdemont i de Sànchez, en aquell moment secretari general de Junts. Havia estat l'única veu a la cúpula de La Caixa -era director general de la Fundació en temps de l'1-O- que s'havia posicionat en contra de canviar de seu després del referèndum. Com a representant de l'ala més pragmàtica del partit, va optar per fer campanya perquè Junts no deixés el Govern la tardor del 2022, però finalment es va imposar el criteri de Puigdemont entre la militància i es va trencar la coalició amb ERC. El setembre passat va optar per deixar l'escó i la direcció, i ara ha trencat definitivament amb Puigdemont. Defensa el nou finançament i els pactes tant amb el PSC com amb el PSOE.
Anna Navarro
Va arribar dels Estats Units com a gran aposta de Puigdemont als últims comicis, i ha marxat sense pensa ni glòria. En campanya, el 2024, ja es va veure que no tindria gran protagonisme: no va ser una veu destacada en els mítings ni va concedir pràcticament entrevistes. El seu temps a la cambra catalana no ha estat aliè a les polèmiques: l'any passat, per exemple, va suggerir que els immigrants tenien preferència a la sanitat pública per sobre dels catalans que havien residit un temps a l'estranger. Plega per raons "personals i professionals", però assegura que no deixarà la direcció del partit. Veus de la formació que hi han coincidit sostenen que no ha interioritzat les dinàmiques polítiques.
Eusebi Campdepadrós
El cap de llista de Junts a Tarragona a les eleccions al Parlament del desembre del 2017, fitxat aleshores per Puigdemont com a independent i posteriorment afiliat al partit, també l'ha abandonat l'estiu de 2026. Campdepadrós va ser secretari de la mesa del Parlament a la legislatura posterior al referèndum de l'1-O i va comunicar la decisió a l'executiva tot just uns dies després que el Tribunal Suprem apliqués l'amnistia a tots els membres de la mesa liderada per Roger Torrent. Tal com detalla l'Ara, Campdepadrós va constatar després de la decisió del tribunal -que era el primer cop que aplicava l'amnistia- que la seva etapa política havia finalitzat.
Jordi Puigneró
Vicepresident del Govern amb Pere Aragonès i responsable de l'àrea de Polítiques Digitals, era un dels valors a l'alça de Junts. Fins al punt que va sonar com a candidat a la presidència de la Generalitat, tot i que mai va acabar de fer el pas davant d'una Laura Borràs que aleshores estava al punt àlgid. En els primers compassos de Puigdemont a l'exili, Puigneró va visitar-lo per tractar alguns dels temes que més li interessaven, com el de la "República digital". D'allà en va sortir la idea de posar en marxa un departament específic de Polítiques Digitals. Com la conselleria, el protagonisme de Puigneró ja fa temps que s'ha desinflat. Ara, l'exvicepresident és tinent d'alcalde de Sant Cugat.
Laura Borràs
Va ser un dels fitxatges estrelles de Junts per Catalunya, la candidatura que va impulsar Puigdemont des de l'exili per concórrer a les eleccions catalanes del 2017. Venia de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), tenia dots comunicatives i representava una cara nova per deixar enrere l'etapa fallida del PDECat. Amb el pas del temps va ser consellera de Cultura, candidata a Madrid i, després, candidata a la presidència de la Generalitat el 2021, amb el líder del partit com a número u simbòlic. Tot i ser escollida presidenta del Parlament i de Junts, la seva trajectòria va anar de baixada pel judici -va acabar condemnada- pel cas de la ILC. Ara dirigeix la fundació vinculada al partit.
Quim Torra
Borràs era una de les membres del nucli dur de Torra, a qui Puigdemont va escollir com a relleu a la Generalitat després de tres investidures fallides: la seva, la de Jordi Sànchez i la de Jordi Turull. En l'etapa més dura de la repressió, amb mig Govern del referèndum a la presó i l'altra meitat a l'exili, Torra -un dels independents més independents de Junts- va assumir el principal càrrec del país amb dificultats per la desorientació general i per la mala relació existent entre el seu partit i ERC. Les discrepàncies estratègiques el van situar en una cruïlla complexa: va haver de gestionar les protestes per la sentència de l'1-O i va avançar eleccions quan el Suprem va confirmar la condemna pel llaç groc.
Jordi Sànchez
Puigdemont el va escollir com a número dos a les eleccions catalanes del 2017. Les va afrontar des de la presó: com a president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Sànchez va afrontar juntament amb Jordi Cuixart una acusació de sedició per haver pujat a un cotxe de la Guàrdia Civil per desconvocar la mobilització del 20 de setembre a les portes de la conselleria d'Economia. El líder a l'exili hi va confiar per posar en marxa la Crida -un artefacte fallit que havia de sumar el PDECat i més sigles independentistes-, i després el va escollir com a secretari general de Junts. No va funcionar, i va plegar al cap de dos anys, després de no entendre's amb Borràs i el seu nucli més proper.
Toni Comín
Conseller de Salut durant l'1-O, va teixir complicitats amb Puigdemont que es van acabar de solidificar en els primers compassos de l'exili, on va aterrar com a representant d'ERC i com a dirigent proper a Oriol Junqueras. Es va convertir en vicepresident del Consell per la República i, després, en fundador de Junts, partit del qual va ser eurodiputat i, després, candidat a l'Eurocambra. Tot i obtenir l'escó, no l'ha pogut ocupar. En els últims temps ha estat investigat internament per presumpte assetjament. Puigdemont se'n va distanciar i, quan es va haver d'afrontar el relleu al Consell per la República, va apostar per Jordi Domingo com a candidat. Comín no va arribar al miler de vots dels afiliats.
David Bonvehí
Fa deu anys, quan es va fundar el PDECat després de l'enterrament de Convergència, Puigdemont va incidir per tal que David Bonvehí, amb qui tenia una bona relació des que tots dos eren diputats al Parlament, fos una de les cares visibles del nou partit. Amb el pas del temps, però, la relació es va anar refredant políticament: Bonvehí no volia que el PDECat morís a l'hora d'integrar-se amb Junts, i finalment van partir peres. Ara és director general d'Economia Cooperativa en el Govern de Salvador Illa i en les últimes setmanes ha recuperat cert protagonisme: va entregar el fons documental de CDC en un acte amb Salvador Illa, Artur Mas i Jordi Pujol a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
