Poc abans de les 12.30, i just quan els mòbils vibren amb les alertes per la condemna a José Luis Ábalos pel cas de les mascaretes, el president Salvador Illa arriba a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Al vestíbul l'espera una representació nodrida de les essències convergents: Jordi Pujol -acompanyat pel seu fill Oriol-, Artur Mas, Xavier Trias, Josep Rull i David Bonvehí. L'últim president del PDECat, ara director general en l'administració socialista, és un dels protagonistes soterrats de la jornada: és qui ha vetllat pel fons documental de Convergència, ara ja en mans de l'Arxiu Nacional de Catalunya. S'asseu a la taula amb Pujol -que porta amb optimisme l'onada de calor- i Mas.
"Avui és un dia important. CDC va ser una part essencial del nostre país. Per mi, aquest fons fa que sigui patrimoni del país", remarca Bonvehí, que recorda la "generositat" dels qui, al final de Convergència, van treballar per protegir-ne el llegat documental. "Hi havia una història a conservar", insisteix l'últim dirigent orgànic dels hereus convergents. També té paraules d'agraïment per a Oriol Pujol, que és qui el va animar a posar en comú el fons documental per portar-lo a l'Arxiu Nacional. "Ens vam autoconvèncer que això valia la pena. No tothom ho veia de la mateixa manera", subratlla l'ara director general d'Economia Cooperativa. Mas, últim president de CDC, posa en valor la "cadena de custòdia".
Aquesta cadena, diu, no acaba avui, i intenta resumir en dos minuts -li demana a Pujol, "ja ens coneixem", que també ho compleixi- la història convergent. "És una gran història d'èxit. Hi podem afegir molts comentaris, però si agafem el període entre el 1980 i el 2015, mentre CDC va existir i es va presentar al Parlament, les onze vegades consecutives les vam guanyar", ressalta l'expresident de la Generalitat. "També va ser una història de servei a les persones des del vector de la catalanitat i del catalanisme", afegeix Mas, que és qui va decidir, en última instància, posar fi a Convergència després de la confessió de Pujol i de veure que els casos de corrupció posaven en escac el futur del partit.
El fundador, apartat de la causa judicial que afecta la família -pendent de sentència, possiblement abans de marxar de vacances-, assenteix quan Mas defineix CDC com "una manera de ser i una manera de fer". "Va ser una realitat allunyada del sectarisme, del populisme, de la demagògia i de la hipocresia política. Allunyada del postureo", defineix Mas. Va ser un partit, diu, que va posar la seva ideologia "al servei de la realitat", i no al revés. "En aquests darrers temps hem vist com es posa la realitat del país al servei de la seva ideologia", retrata. La conclusió és que CDC va ser un objecte de desig, i per tant també un "objectiu de destrucció" per part d'un estat de dret distant amb la democràcia.
Pujol llegeix la intervenció: "En aquest fons hi trobareu gent que tenien un projecte de país. Convergència va ser punt de trobada". Aquest projecte, diu, es pot continuar. Una de les frases més destacades apareix a les 12.49: insisteix -ho ha fet sovint, en els últims temps- que no va ser independentista, però s'aixeca contra el risc de residualització. "No ho hem de ser. No serem residuals, ens hi hem d'oposar amb tota rotunditat", exclama. La història, diu, ha d'ajudar el país a ser "realista", a no ser "somiatruites". "Tenim prou acumulació de realitat, prou voluntat de ser, per no ser residuals. Ara que hi ha gent que pretén que ho siguem, l'Arxiu ens pot ajudar", ressalta l'expresident.
S'hi acumulen fracassos i èxits destinats a esquivar la residualitat, manifesta. "Hi ha gent de fora de Catalunya que diu que serem residuals. Això és el que hem d'evitar. Tenim prou capacitat d'il·lusió, esperança, fe i generositat envers tota la gent, vinguin d'on vinguin, perquè no ens facin la punyeta", assegura el fundador de CDC. Un discurs que sona a testament polític, ara que modera cada vegada més -per raons de salut- les intervencions públiques. Des de les primeres files aplaudeixen dirigents de l'etapa del PDECat, com és el cas de Marta Pascal, Genís Boadella, Lluís Font i Ferran Bel, tots ells apartats de primera fila però que, inevitablement, observen amb nostàlgia la intervenció de Pujol.
Després és el torn de Rull, president del Parlament, que declina tres conceptes: llegat, marmessors i hereus. Reivindica la Convergència creada el 1974 -la que genera el llegat-, defensa la tasca del PDECat a l'hora de ser el marmessor de l'arxiu, i assenyala que els hereus són els ciutadans del país. "Això és patrimoni nacional de Catalunya. CDC ja pertany al conjunt de la nació", assenyala. Recorda que el partit no existeix, però sí que ho fan els convergents. "Existim", reivindica el president del Parlament. "Sumar és més important que restar, que fer és més instrument que desfer, i que construir és més important que destruir", relata. Pujolisme destil·lat per a tot l'auditori.
El president Illa és l'encarregat de tancar l'acte. Defineix com a "tresor col·lectiu" el fons documental de Convergència, i sosté que el partit va ser "molt important" pel país, perquè va fer un "servei" a Catalunya i perquè va treballar per la seva "convivència". "Catalunya deu molt a CDC: Catalunya, sense CDC, no seria el país que és avui", resumeix. "Un país que sap reconèixer les aportacions del president Pujol no ha de tenir cap por del seu futur. No hem de demanar permís per tirar endavant", manifesta el president, que agraeix la generositat del partit. No és cap secret que, en el fons, el fundador de Convergència és una de les seves inspiracions. Un acte de conciliació impensable fa uns anys.
