Des que l'Audiència Nacional va citar Jordi Pujol per dilluns vinent, una onada de solidaritat ha recorregut l'univers convergent i postconvergent. Jordi Turull, secretari general de Junts, va publicar una fotografia al costat de l'expresident de la Generalitat. Salvador Vergés -que es va fer militant de CDC just després de la primera gran manifestació del procés i del fracàs del pacte fiscal-, ara portaveu parlamentari del partit i figura en ascendència, va fer el mateix. I Carles Puigdemont, des de l'exili, va assenyalar que si no residís a Bèlgica per la seva situació judicial estaria "encantat" d'acompanyar el fundador de Convergència a Madrid, on afronta un tràmit mèdic que determinarà si ha de declarar.
Serà a les 9.30 del matí, perquè la sessió del judici arrenca mitja hora després. Junts tenia preparat un desplegament rellevant amb Antoni Castellà i Josep Rius, i també amb la presència d'Albert Batet, adjunt a Puigdemont i que mai ha amagat la influència de Pujol en la seva carrera política, però s'ha cancel·lat per petició expressa de la família. Pensar en un desembarcament així era impensable, fa poc. No va ser fins el 2022, fa només quatre anys, que se'l va tornar a reivindicar un cop passat el sotrac de la confessió. El primer en desprecintar els elogis la figura de l'expresident va ser Jaume Giró, quan era conseller d'Economia. També ho va fer, després, Victòria Alsina des d'Acció Exterior.
Pujol va viure malament l'ostracisme generat per haver admès que tenia diners sense regularitzar a l'estranger, però al mateix temps estava convençut que havia de "desaparèixer" un temps, com va reclamar-li Xavier Trias. Després de la pandèmia, això sí, la seva presència es va anar normalitzant. El pic de la restitució política va arribar quan Salvador Illa, només arribar al càrrec, el va rebre a Palau. Hi ha elements de la presidència del líder del PSC que, en certa manera, estan inspirats en Pujol, malgrat que la seva principal referència és Josep Tarradellas. La fotografia oficial, per exemple, recorda la primera que es va fer el fundador de CDC, assegut a taula i elements de treball.
La família, que també va viure una caiguda pronunciada després de la confessió, és optimista en termes de llegat, passi el que passi dilluns a l'Audiència Nacional. Per molt que ho han intentat, morirà amb tot el reconeixement d'haver estat president en el millor moment d'aquest país, i en gran part per mèrit seu", ressalten les fonts properes consultades per Nació. El tribunal haurà de decidir si jutja l'expresident, que s'enfronta a una pena de 8 anys de presó. Fins ara, entre la desfilada dels testimonis i les proves pericials, a l'acusació li està costant filar el relat que permeti condemnar els membres de la família, especialment el pare. El fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, és qui té les de perdre.
Què passa si no se'l jutja?
A banda, comença a estendre's entre els germans un temor: que si s'exclou el fundador de CDC de l'equació, hi ha més possibilitats de condemna. També hi ha veus que consideren que, a aquestes alçades de la pel·lícula, "costaria molt" que l'Audiència Nacional el considerés innocent. Entre la confessió i el judici han passat més de deu anys, un procés tortuós que també ha estat salpebrat amb revelacions sobre l'Operació Catalunya. Sense anar més lluny, al judici els exresponsables de la Banca Privada d'Andorra (BPA) han explicat -com ja van fer al Congrés dels Diputats- les maniobres de l'Estat per carregar-se l'entitat si no col·laboraven per ensorrar el prestigi de la família Pujol.
Els germans també consideren "infundades" les acusacions sobre un presumpte compte corrent d'1,8 milions d'euros que s'hauria obert a Andorra a principis de la dècada dels 2000 amb els diners d'empresaris. "Quins? A canvi de què?", es pregunten les fonts consultades. Els fills de l'expresident també consideren que no es pot acreditar en cap cas haver tingut influència en concessions públiques entre el 2004 i el 2012, com defensa l'acusació, perquè en la majoria d'aquest període governaven el PSC, ERC i ICV. La clau del judici serà veure com la Fiscalia justifica l'existència d'un delicte antecedent necessari per condemnar els acusats per blanqueig de capitals, la principal pena que els pot caure.
Encara queda perquè arribi la sentència, però a les portes del viatge a Madrid fins i tot Illa -sempre prudent quan es tracta de referir-se als estaments judicials- ha demanat "seny" a l'Audiència Nacional. Passat el pitjor de la confessió, aquestes paraules del president de la Generalitat serveixen per culminar la progressiva rehabilitació pública de Pujol. Que el tribunal hagi decidit anar fins al final -a l'espera de la revisió mèdica presencial de dilluns- ha generat l'onada de solidaritat definitiva perquè Junts pugui abraçar sense matisos el pujolisme i perquè des de la principal institució del país se li faci costat. Dos moviments que, en termes de llegat, restitueixen una figura qüestionada des del 2014.
