La consulta que s'està duent a terme a tot el professorat de l'escola pública de Catalunya pot posar fi -com a mínim, temporalment- al persistent conflicte educatiu que viu el país, però també pot endurir-lo. Aquest dijous, a les dotze del migdia, la consulta impulsada pels sindicats USTEC, CGT i la Intersindical quedarà tancada i, immediatament, es faran públics els resultats. La voluntat dels docents revelarà si el preacord signat la nit de divendres passat per les dues organitzacions amb més representació a la mesa compta amb l'aval del professorat o no. I, mentre s'esgoten les últimes hores de la consulta, creixen els nervis i la preocupació, sobretot entre els sindicats signants, on un resultat negatiu els podria suposar un fort sotrac, també de cara a les pròximes eleccions sindicals, que se celebren el març vinent.
Els escenaris que s'obren en funció del resultat són diversos. En cas que el "sí" s'imposi al "no", les dues organitzacions signants del preacord -USTEC i Professors de Secundària- ratificaran la seva firma a l'annex del pacte del març d'Educació, posant en marxa el desplegament d'aquest nou acord en les pròximes setmanes. A més, des de la Intersindical també afirmen que donaran suport al pacte, mentre que des de la CGT es mantenen prudents i encara no han acabat de decidir si ratificaran l'acord o no. El desplegament del pacte, tal com relaten des d'USTEC, permetrà "consolidar guanys". Una situació molt similar a la que es viu des del 9 de març a causa del pacte de CCOO i UGT, sobre el qual els sindicats minoritaris han anat treballant progressivament en les meses corresponents amb la conselleria.
A l'espera del resultat de la consulta, des d'Educació es mantenen optimistes amb què els docents avalin el preacord, tal com indiquen fonts de la conselleria a Nació. Així mateix ho ha expressat la consellera Niubó aquest dimecres des del Parlament, on ha reivindicat que es tracta d'un preacord que "pot fer possible la millora educativa, una aposta per a la inclusió i un reforçament dels seus professionals". De fet, aquesta mateixa setmana, la titular de la cartera ja ha traslladat el contingut del pacte a les juntes territorials de directors a través d'una reunió telemàtica, on també hi va participar el secretari de millora educativa, Ignasi Giménez, un dels grans artífex de l'entesa en les negociacions. Malgrat l'optimisme que es respira a la seu de Via Augusta, el futur del conflicte educatiu encara és incert.
La vaga general de divendres, l'efecte més immediat
L'impacte més immediat del resultat de la consulta serà la convocatòria de vaga general d'aquest divendres 5 de juny, que en aquests moments continua subscrita per totes les organitzacions sindicals impulsores de les vagues. Aquesta situació, però, podria canviar en les pròximes hores. En cas que el "sí" imperi per sobre el "no", el portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, malgrat mostrar-se crítics amb el preacord i fer campanya per rebutjar-lo, afirma que, com a sindicat, desconvocaran les protestes de divendres. Una decisió també compartida pel sindicat majoritari del sector.
En canvi, la secretaria general d'ensenyament de la CGT, Laura Gené, indica que, independentment del resultat, tenen la intenció d'acabar el cicle de vagues previst. D'aquesta manera, doncs, el resultat de la consulta podrà frenar significativament la protesta de divendres, però la jornada de vaga continuarà convocada per un dels sindicats més crítics amb la conselleria: "Nosaltres mantenim convocatòria si surt el "sí", i dissabte, en l'assemblea plenària [el màxim òrgan de decisió de l'organització], decidirem els següents passos", apunta la secretaria general.
Opinions dividides sobre una vaga indefinida
En les darreres setmanes, una de les mesures de pressió que ha agafat més volada entre el col·lectiu docent és la convocatòria d'una vaga indefinida. Tal com detalla la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, en cas que el "no" sigui l'opció més votada a la consulta, el moviment més "lògic" per afegir pressió al Govern seria convocar una aturada d'aquestes característiques fins a final de curs: "Si surt que no, assumirem el resultat i, la nostra aposta, és una vaga indefinida. Per arrencar més guanys cal accelerar la pressió [com ja s'està fent al País Valencià]", argumenta la portaveu del sindicat majoritari. Des del sindicat convocarien l'aturada des de dilluns vuit de juny fins a final de curs, el 21 de juny.
USTEC, però, són l'únic sindicat de la consulta que sobrevolen aquesta possibilitat. Tant la CGT com la Intersindical descarten, de moment, aplicar aquesta mesura de pressió contra el Govern: "No promourem una vaga indefinida aquest curs, sinó que convocarem mobilitzacions que coincideixin amb la visita del Papa i altres accions puntuals amb la mirada posada en la represa de la lluita a l'inici del curs vinent", argumenta Martorell. Sigui com sigui, en cas que el "no" s'imposi al "s"' en la consulta, la "Papavaga" del dia 9 de juny sí que serà una realitat que totes les organitzacions sindicals contemplen.
L'objectiu compartit per tots els sindicats de totes les possibles convocatòries de vaga posteriors al resultat de la consulta docent és "reobrir" les negociacions amb la conselleria per intentar esgarrapar noves concessions i millorar el contingut del darrer preacord. A hores d'ara, però, des d'Educació encara no contemplen aquest escenari, ja que confien que la votació sigui favorable i quedi ratificada la seva entesa amb les organitzacions majoritàries del sector.
CCOO intenta fixar els beneficis del preacord
Aquest mateix dimecres, CCOO ha demanat a la conselleria que els 726 milions d'euros que preveu el preacord assolit es mantinguin en inversió educativa tot i que guanyi el "no" a la consulta. De fet, si això passa, fonts del sindicat han reconegut que no queda clar quin escenari s'obriria. En tot cas, defensen que aquests diners que ja s'han posat sobre la taula "no es perdin" i puguin servir per dotar de més recursos el sistema. Des del sindicat han tornat a defensar que l'acord que van signar el 9 de març era un molt bon acord i que sempre van tenir la mà estesa al fet que la resta de sindicats s'hi sumessin.
Sobre els 726 milions del preacord, CCOO defensa que hi ha uns 400 que estan ja assegurats a través de la darrera reunió de seguiment de l'acord del març per a la recuperació del deute dels sexennis i, per tant, no caurien. En canvi, sí que podrien quedar en l'aire la resta, que corresponen a la dotació per pagar el nou complement lineal de 170 euros el 2029 i per a la convocatòria de 5.000 càtedres -un dels compromisos que Professors de Secundària va aconseguir lligar en les negociacions maratonianes.
Guerra sindical en plena campanya pel "sí" i el "no"
El període posterior a la signatura del preacord amb Educació ha desfermat una dura guerra sindical per decantar la balança cap al "sí" o el "no". Les organitzacions més crítiques amb l'acord acusen els sindicats signants de "manipular" les dades del preacord i, en aquest sentit, Gené afirma que signar el pacte comportaria el compromís de no convocar vagues per reobrir aquests punts de negociació -una clàusula fixada en un dels esborranys treballats durant les negociacions, però que va desaparèixer en el document final. El preacord final, però, sí que fixa que la signatura implica el compromís amb l'acord del 9 de març, el qual està vigent a quatre anys vista: "Hi ha algunes qüestions, com les funcions dels coordinadors digitals, que no es podrien revisar si el signem", assevera la secretaria general de la CGT.
En resposta, però, Segura diu que és fals que no es puguin reprendre les negociacions i acusa els sindicats més crítics de "crear relats esbiaixats" per contraposar l'aposta pel "sí": "Votar que "no" és tornar a començar des de zero, i així és molt difícil assolir un millor pacte que l'actual, que tampoc és ideal. Aquest acord no és el final, és el principi de tot", argumenta la portaveu del sindicat majoritari. Les xarxes s'han omplert aquests dies d'una gran divisió d'opinions que, a la pràctica, ha fragmentat la unitat sindical viscuda durant el cicle de vagues. En resposta, les assemblees de docents estan guanyant més pes com a mecanisme per deliberar sobre el futur de l'educació, fet que fa trontollar l'hegemonia sindical. Això, doncs, també condicionarà el futur del conflicte educatiu.
