Acord entre el Govern i els dos sindicats amb més representació dins l'educació pública catalana, USTEC i Professors de Secundària. Després d'una marató de negociacions, que s'ha allargat vuit dies amb reunions eternes, la mesa extraordinària d'aquest divendres, que ha començat pels volts de les onze del matí i s'ha allargat fins passades les deu de la nit, docents i administració han aconseguit trobar la clau de volta que ha permès posar solució a un conflicte que fa mesos -i anys, fins i tot- que s'arrossega. Aquest preacord serveix per crear un annex al pacte del mes de març amb els sindicats minoritaris, CCOO i UGT, i esgarrapar nous compromisos. Així doncs, Educació ha aconseguit lligar acords amb quatre dels cinc sindicats de la mesa en els últims mesos.
Durant el llarg recés de cinc hores, Educació s'ha reunit amb les diferents agrupacions per separat. Primer, amb el majoritari. Després, amb Professors de Secundària i, seguit, amb la CGT, la Intersindical i la COS -convidats a la mesa, ja que no tenen representació dins aquest organisme. Abans de segellar el preacord, ja es respirava un ambient de positivisme entre els passadissos de la Via Augusta. Aquest ambient, però, s'ha anat dissipant a mesura que passaven les hores. Finalment, per desavinences a les converses amb Educació, CGT, la Intersindical i la COS s'han aixecat de la mesa de negociació en considerar que no es respectaven els seus "mínims", parlats en les converses paral·leles. Tot i així, els dos majoritaris l'han signat.
Ara, aquest preacord haurà de comptar amb l'aval dels afiliats sindicals. Des del sindicat majoritari han deixat clar en reiterades ocasions que preguntaran a tots els professionals de l'escola pública -a través del canal xtec- si accepten o no el pacte assolit amb Educació. Una idea compartida també per la CGT i la Intersindical, que malgrat desvincular-se del pacte afirma que sí que farà consulta: "Farem consulta, però ja hem dit que farem campanya pel no", ha assegurat Laura Gené, secretaria general de la federació d'ensenyament de la CGT, en sortir de la reunió. Professors de Secundària, per la seva banda, manté que només ho consultaran als 75 delegats sindicals dels quals disposen arreu del país. Sigui com sigui, el preacord encara ha de passar pel sedàs de les bases, que poden fer trontollar l'entesa suada amb la conselleria.
Les previsions actuals amb què treballen els sindicats, tal com ha relatat Iolanda Segura, portaveu d'USTEC, en sortir de la reunió és enviar la consulta dissabte a la tarda i obtenir-ne el resultat entre dilluns al vespre i dimarts al matí: "Ens hem compromès amb ells i ens han de donar el pas de signar o no", ha assegurat Segura. El sindicat majoritari destaca que el principal punt d'avenç de l'acord ha estat en matèria d'inclusiva, on s'ha esgarrapat el major compromís de la conselleria. En aquest sentit, des de Professors de Secundària, Ignasi Fernández, malgrat valorar que "no és el millor acord possible", considera que és una entesa necessària per desencallar el conflicte. En les pròximes hores, doncs, els docents hauran d'avalar o no aquest nou pacte.
50 euros més, l'oferta definitiva
L'oferta econòmica que ha fet desllorigar el conflicte és un increment de 50 euros més per al complement lineal de nova creació sobre el qual s'ha estat treballant les últimes hores. Aquest complement serà de 50 euros per aquest 2026, zero per al 2027, 50 més per al 2028 i 70 per al 2029. D'aquesta manera, doncs, el complement lineal mensual a quatre anys vista és de 173 euros, tenint en compte l'arrossegament -un altre aspecte pactat. Això, sumat a l'increment del salarial del 30% del complement específic -competència de la Generalitat- pactat amb CCOO i UGT el mes de març, més la pujada de l'11% que s'aplica a tots els funcionaris lligada a Madrid -competència del govern espanyol-, l'import final que els docents percebrien més al mes a quatre anys vista s'enfila fins els 600 euros més al més, aproximadament - 599,50 € a primària i a 633,58 € a secundària.
En matèria salarial, també s'ha lligat el cobrament del deute dels estadis -els triennis i sexennis. Gràcies a la pressió sindical, exercida per totes les organitzacions des del passat mes d'octubre, el Govern s'ha compromès a retornar els estadis en els pròxims cinc anys. Això, tal com relaten fonts d'Educació, suposa un "esforç" econòmic de 300 milions d'euros en els pròxims anys. Una xifra que no s'havia tancat fins ara, i la qual ha destacat el secretari general de millora educativa, Ignasi Giménez, en sortir de la llarga negociació: "Catalunya torna a fer un gran pas endavant", ha celebrat l'alt representant de la conselleria.
6.300 dotacions per a l'escola inclusiva
L'acord amb els sindicats majoritaris també estableix la creació de 6.300 dotacions per a l'escola inclusiva. Aquesta és la mateixa oferta amb què ja treballaven els sindicats en les darreres hores de reunió, i ha estat un dels punts més fàcils -tot i els estira-i-arronses constants- de desencallar. Malgrat l'entesa en la quantitat de dotacions per a la inclusiva, aquest aspecte ha generat malestar entre els sindicats majoritaris i els minoritaris. Tal com relata el preacord, aquestes dotacions tenen objectius concrets com ara "dotar tots els grups d’I3 de TEEI i figures i recursos per a reforçar competència comunicativa i adquisició del llenguatge [MALL, CREDA i logopedes]".
La proposta d'acord, que han d'avalar els docents de l'escola pública, també contempla ampliar alguns dels aspectes ja negociats el mes de març amb els sindicats minoritaris, cosa que equilibra la balança sindical i evita una ruptura. Es planteja, entre d'altres, un concurs de trasllats anual, arribar al 85% de gent amb plaça definitiva en dos anys, oposicions anuals amb convocatòria de més de 5.000 places pendents. També l'eliminació de les entrevistes i limitació de les places perfilades amb un topall del 3%, un aspecte que ha generat molt malestar entre algunes direccions del país -que ja s'han mogut per la via legal. També una ampliació significativa de les càtedras, una de les grans reclamacions de Professors de Secundària.
Retrets a UGT i CCOO
La marató de negociacions, com era d'esperar, no ha estat exempt de polèmica. Un cop aixecats de la taula, Gené ha considerat que la consellera està "segrestada" per CCOO i UGT i ha reivindicat que amb qui han de negociar és amb l'administració pública i no amb altres sindicats. "Demanem formalment la dimissió de Niubó perquè aquesta situació li va gran, no està podent solucionar aquesta situació", ha afirmat la secretaria general de la CGT. Una visió compartida amb la Intersindical i la COS, que també consideren que els sindicats minoritaris fan de crossa de la conselleria i frenen les negociacions.
Laia Fonts, de la Intersindical, ha considerat que s'estava en un carreró sense sortida i ha lamentat que no s'estigui recollint "res sobre immersió lingüística ni baixada de ràtios". En una línia similar, Dani Marcos, de la COS, ha explicat que han insistit en el tema de la baixada de ràtios i el català, i ha lamentat que "en cap moment" han estat damunt la taula. Ha afegit que també volen participar de la consulta, però ha avançat que "difícilment" sense la proposta de ràtios podran donar suport a un eventual acord.
