El PP ha tret la calculadora per mirar si li surten els números per intentar destronar Pedro Sánchez. Però, per ara, la moció de censura no té cap possibilitat de prosperar i fins i tot és pràcticament impossible que ho faci a curt termini. Alberto Núñez Feijóo -o qualsevol altre candidat que es vulgui presentar- necessitaria el suport de 176 diputats, però, per ara, els actors necessaris per aconseguir la suma no estan per la labor. Amb el suport de Vox no n'hi ha prou i Junts i el PNB es despengen d'una operació que és inviable per les diferències evidents entre l'extrema dreta espanyola i els nacionalistes catalans i bascos.
De fet, els populars ja han mesurat el vot de l'arc parlamentari en una hipotètica moció de censura. Aquesta mateixa setmana, el Senat ha votat una condemna dels casos de corrupció que esquitxen el govern espanyol i només ha obtingut el suport de Vox. Junts i el PNB van abstenir-se mentre que els socis de Sánchez van votar en contra. Si aquests vots es traslladessin al Congrés, la suma no donaria i Sánchez es mantindria a la Moncloa. Perquè cal tenir en compte que no s'hi val amb tenir més vots a favor que en contra, sinó que per derrocar un govern cal tenir majoria absoluta.
La calculadora de la moció de censura
Traiem la calculadora a passejar. El PP suma avui dia un total de 137 diputats al Congrés, una xifra que tampoc està tan lluny de l'absoluta. Encara queda més a prop de prosperar en la moció si se sumen els 33 diputats de Vox, que fan arribar el conjunt de vots positius fins als 170. Queden, doncs, tot just sis diputats perquè Sánchez caigui.
Però tan a prop i, a la vegada, tan lluny. I Feijóo ja ho sap, perquè són els diputats que li van fer falta per poder ser president després de les últimes eleccions. A la resta de l'arc parlamentari, però, el problema és que només hi té els socis de la investidura de Sánchez, amb Junts i el PNB com els que més es distancien de l'executiu.
Ara bé, cap dels dos partits nacionalistes està per la labor. El PNB ha apujat el to contra Sánchez, considera que la legislatura està acabada i que cal convocar eleccions abans que acabi l'any. Però no estan disposats a votar a favor d'una moció de censura de la mà de Vox. Junts fa mesos que dona per morta la legislatura arran del trencament amb Sánchez, però també ha descartat públicament afegir-se a una operació que necessita l'extrema dreta espanyola per destronar Sánchez. Tampoc amb els partits minoritaris de la cambra es dibuixa cap suma que permeti arribar fins als 176 diputats.
Les posicions, a hores d'ara, són clares. Una moció de censura suma els 137 diputats del PP, els 33 de Vox, un d'Unió del Poble Navarrès (UPN) i possiblement un altre de Coalició Canària que, malgrat haver investit Sánchez, s'ha obert a donar suport a un relleu a la Moncloa. La suma es queda en 172 diputats. A l'altra banda, tenint en compte que Junts i el PNB podrien com a molt abstenir-se, hi hauria 12 abstencions i almenys 166 vots en contra del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, Podem, el BNG i una diputada de Compromís escindida del grup de Sumar. La moció tindria més vots a favor que en contra, cosa que podria alimentar el relat polític de la dreta, però no prosperaria.
Com funciona la moció de censura?
En tot cas, Feijóo podria fer el pas en qualsevol moment. Té els 35 diputats necessaris per presentar la moció de censura i, com ha passat en altres ocasions, és una mesura que pot utilitzar-se per guanyar altaveu públic. El candidat a la presidència té un temps il·limitat per presentar el seu programa de govern i, a tot just un any de les eleccions espanyoles -si no hi ha avançament- podria ser un moviment que el PP opti per dur a terme. La possibilitat que hi hagi més vots afirmatius que negatius també pot ser temptador per als populars malgrat que la moció, molt probablement, no acabés prosperant.
Al Congrés només ha prosperat una moció de censura en tota la història, la del mateix Sánchez el 2019 contra Mariano Rajoy i que va suposar un canvi de cicle polític a l'Estat que, per ara, s'allarga durant set anys i que pot estar vivint els últims dies. Entre tant, el president del govern espanyol ja ha superat una moció de censura el 2020 presentada per Santiago Abascal i una altra el 2023 també plantejada per Vox però amb l'economista Ramon Tamames al capdavant. Ni l'aritmètica parlamentària ni els precedents, doncs, conviden a l'optimisme del PP.
