Què sabem i què no de l'enèsima trama que esquitxa el PSOE?

L'Audiència Nacional investiga l'actuació d'un grup liderat per Santos Cerdán i Leire Díez que va intentar torpedinar investigacions que afectaven els interessos del PSOE i del govern espanyol, i que hauria rebut pagaments des de Ferraz

Publicat el 27 de maig de 2026 a les 18:30

Amb Pedro Sánchez pendent d'una reunió amb Lleó XIV que havia de permetre al president del govern espanyol desviar una mica l'atenció dels problemes domèstics amb José Luis Rodríguez Zapatero, la UCO entrava a primera hora a la seu del PSOE, al carrer Ferraz, per demanar informació en l'enèsima causa que afecta el partit. En aquest cas, s'investiga a l'Audiència Nacional i està estretament vinculada al cas de Leire Díez, l'anomenada lampista del PSOE. La causa que instrueix el jutge Santiago Pedraz afecta Díez, però també Santos Cerdán, la gerent del PSOE, Ana María Fuentes Pacheco, i l'empresari Javier Pérez Dolset, entre d'altres. 

Tots ells formaven un grup organitzat per protegir Sánchez, el govern espanyol i el PSOE, interferint en causes judicials o investigacions judicials o policials. Les actuacions, segons detalla la interlocutòria de 50 pàgines que autoritza l'entrada al quarter general socialista, poden constituir delictes d'organització criminal, suborn, revelació de secrets, inducció al fals testimoni, falsedat documental, acusació falsa, tràfic d'influències, prevaricació i delicte contra les institucions de l'Estat. Aquestes són les claus de la investigació i tot el que se'n sap fins ara: 

1. Una reunió durant la reflexió de Sánchez

El jutge Pedraz situa l'inici de la investigació en una reunió que van mantenir Santos Cerdán, Leire Díez, Javier Pérez Dolset, Juan Manuel Serrano i diversos membres de l'estructura orgànica del partit. Segons paraules de Díez a l'investigat Vicente Fernández, el grup tenia "informació que podia ajudar el president". La trobada es produeix a la seu del PSOE, al carrer Ferraz, el dia 26 d'abril de 2024, durant el període de reflexió de Sánchez fruit de la investigació oberta contra la seva dona, Begoña Gómez. El jutge sosté que la trobada és "un punt d'inflexió" i que des de llavors els membres de la trama -liderats per Cerdán i coordinats per Díez- comencen a dur a terme accions per "desestabilitzar causes judicials" que afecten el PSOE o membres del govern espanyol.

2. Objectiu: protegir el PSOE i la Moncloa

El grup tenia per objectiu, segons el jutge, torpedinar causes o investigacions que posessin en risc els interessos del PSOE. Per això, en el marc de la causa oberta contra Leire Díez, s'ha fet referència al terme "clavegueres del PSOE", en comparació amb l'activitat que va dur a terme al PP quan estava al govern espanyol. Sigui com sigui, la interlocutòria del jutge parla d'una organització "amb activitat continuada i estructurada", pressionant funcionaris públics, comprant testimonis o destapant draps bruts per "obstaculitzar de manera sistemàtica i continuada" qualsevol procediment judicial o actuació policial que pogués perjudicar el partit o el govern espanyol. La prioritat de l'organització, en paraules de Díez, era "el president", perquè "sense això no hi ha res més".

3. Referències indirectes a Sánchez: ho sabia?

De fet, la interlocutòria diu que el grup operava sota el lideratge de Santos Cerdán, home de la màxima confiança de Pedro Sánchez, i el jutge recull diverses referències dels investigats al president del govern espanyol. Per això és pertinent la pregunta: Sánchez ho sabia? L'instructor no treu cap conclusió, però sí que recull converses o frases dels investigats que hi fan referència. Segons Pérez Dolset, quan va aparèixer la imputació de Begoña Gómez, "el president ja va dir que es netegi tot". Segons Leire Díez qui la posa al capdavant de l'operació es troba "al carrer Ferraz comunicats amb el Palau de la Moncloa". El jutge també diu que Cerdán va fixar com a prioritat desactivar la causa dels hidrocarburs, segons diu Leire, "per ordre del one". Ara bé, no va més enllà ni insinua a qui es refereix quan diu "one". 

4. El PSOE posava diners i la seu

El jutge Pedraz sí que és clar quan diu que el PSOE va pagar a Leire Díez per la seva activitat, i a altres membres de la presumpta trama, i que va posar a disposició la seu per a almenys 22 reunions entre l'abril de 2024 i el de 2025. Diu que Cerdán, com a secretari d'Organització, "hauria posat a disposició de l'estructura criminal la pròpia estructura del partit". I va més enllà, quan afirma que la formació va sufragar bitllets d'avió, va pagar campanyes de publicitat a mitjans a canvi de difondre informacions -aquí es fa referència a la periodista Patricia López i al diari Crónica Libre- i també va fer pagaments a Leire, que es definia a ella mateixa com a "la persona que ha posat el PSOE" i "la mà dreta de Cerdán".

5. Perjudicar fiscals, desprestigiar la UCO o comprar testimonis

El suposat grup criminal va dur a terme diverses actuacions encaminades a pressionar o perjudicar fiscals, comprar testimonis o controlar policies. El jutge posa alguns exemples, sense concretar si tenen èxit. Un dels objectius era intentar treure draps bruts del fiscal anticorrupció, Alejandro Luzón, a través del fiscal José Grinda. La trama, segons Pedraz, hauria demanat a Grinda que arxives actuacions en marxa o donés informació sobre Luzón a canvi de diners o llocs de feina a l'estranger.

També s'assenyalen contactes amb un comandant de la Guàrdia Civil, a qui s'ofereix un càrrec de responsabilitat a canvi de testificar contra la UCO. Obtenir informació sobre el funcionament de la UCO -la unitat que aquest dimecres ha entrat a la seu del PSOE-, desprestigiar-la o perjudicar-ne l'actuació era una de les prioritats de la trama, suposadament. Una altra actuació, segons el jutge, era condicionar testimonis a canvi de pagaments, cosa que demostraria que Leire tenia accés a recursos econòmics.

Informació sobre la campanya del PSC el 12-M

El jutge Pedraz, en l'ordre per obtenir informació a la seu del PSOE, demana entre moltes altres coses documentació sobre la campanya electoral del PSC a les eleccions catalanes del 2024. Concretament, sobre la campanya publicitària relativa a les eleccions al Parlament del 12 de maig. Els socialistes catalans han posat aquesta informació -que ja s'havia traslladat a la Sindicatura de Comptes- a disposició judicial. En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés aquest diari, no es fa referències al PSC quan es detallen els fets investigats. 

Escull Nació com la teva font preferida de Google