Moviments de l'herència convergent de cara a les pròximes eleccions municipals. La plataforma Ara Pacte Local, que el 2023 va ser la marca municipalista del PDECat, ultima presentar-se en 200 municipis el 2027, segons ha pogut saber Nació. Els integrants de la plataforma apleguen avui dia 189 persones entre regidors i alcaldes que tindran autonomia local per decidir amb quina formula concorren als comicis, tant en solitari com en coalició. De moment, al voltant d'un 80% s'inclinen per anar en solitari o amb independents, mentre que aproximadament un 20% es plantegen concórrer en coalició amb el PSC, Junts o ERC, "partits del centre polític", segons els impulsors.
Dels casos que serien minoritaris se n'ha viscut un d'important aquesta setmana. Rosa Pujol, una de les coordinadores de la plataforma juntament amb Jofre Serret -regidor a Malgrat- i alcaldessa d'Aitona, ha anunciat un acord de coalició amb el PSC. Ara bé, fonts d'Ara Pacte Local limiten aquest pacte en "clau local" i asseguren que no serà una tendència en altres municipis. Els representants de la plataforma tenen independència per triar amb qui concorren i no necessiten l'aval de l'assemblea. Juntament amb Aitona, només hi ha tancat un cas similar: a Santa Susanna, la plataforma farà una coalició amb ERC on l'alcaldable serà d'Ara Pacte Local però els vots aniran a la marca municipalista dels republicans.
"Macroacords" amb partits independents
Aitona o Santa Susanna seran excepcions que es quedaran en un 20% dels casos, segons els impulsors, que aspiren a teixir "macroacords" amb partits independents. Això té diferents derivades, però la primera i principal és que els hereus del PDECat s'inclinen per teixir majoritàriament candidatures en solitari o amb partits independents que no pas amb formacions d'àmbit nacional. I què vol dir "macroacords"? Doncs que les negociacions són amb agrupacions locals, però també són amb grups d'independents de Catalunya que apleguen diverses candidatures municipals.
"Ens permet fer créixer la base", apunta una font consultada. Aplegar diferents sensibilitats dona, evidentment, un protagonisme municipal, però també cal entendre-ho una mica més enllà. Els impulsors de la plataforma també volen tenir personalitat pròpia als consells comarcals o a les diputacions, com ja passa ara, amb 16 consellers comarcals i una representant a la Diputació de Lleida. Concórrer en coalició amb els independents donaria per fets aquests vots de cara als òrgans supramunicipals i, per contra, anar amb partits nacionals implica que els vots vagin a les seves respectives marques municipals.
Primeres candidatures tancades
La plataforma ja té uns quants municipis amb candidatures independents tancades a un any de les municipals. A Figueres hi participarà amb un partit local que tindrà una regidora no adscrita i que va abandonar el PP com a cap de llista. I ben a prop, per contra, a Blanes aniran en solitari amb un exalcalde del PSC com a candidat. A Manresa, malgrat que Junts pressiona per unir-los al pacte amb Avenç Nacionalista, opten també per anar en solitari amb Joan Vila al capdavant. Malgrat de Mar, Montblanc o l'Escala són alguns dels noms en què també hi ha tancada una candidatura sota marques locals.
Més enllà d'aquests noms, el poder d'Ara Pacte Local està ben repartit, amb protagonisme a la Catalunya interior. A Osona formen part del govern a Vic, on es tornaran a presentar, igual que a Manlleu, on són oposició. A Lleida, tenen les alcaldies de Mollerussa amb Marc Solsona -que plega i el relleu, previsiblement, l'agafarà la primera tinent d'alcalde- i la d'Aitona amb Rosa Pujol; mentre que també formen part del govern del PSC a Balaguer. En aquests tres municipis, repetiran candidatura. Al Bages, més enllà de la capital, tenen l'alcaldia de Rajadell, on també hi haurà candidatura. A Tarragona, més enllà de Montblanc -on tenen l'alcaldia-, també es presentarà a Salou pendents de si repeteixen a Reus, on governen amb PSC i ERC.
Converses obertes a un any de les municipals
Els contactes han anat creixent a un any de les municipals i les converses es troben obertes en diversos fronts. Es parla amb les grans agrupacions d'independents de Catalunya per mirar de trobar la formula per anar plegats, es parla tant amb partits locals com amb formacions nacionals per estudiar la viabilitat d'anar plegats i internament la plataforma també es mou. El cap de setmana passat, els nou coordinadors territorials de la plataforma van reunir-se a Rajadell. Al gener es van fer unes jornades que es convoquen cada quatre mesos i, per tant, abans de tancar el curs polític n'hi hauria d'haver una altra que es dibuixa com a rellevant per traçar el full de ruta cap als comicis.
Les jornades municipalistes celebrades fins ara han aprovat propostes de resolució, una d'elles, per exemple, en suport del món rural. La idea és que el discurs no s'excedeixi de l'àmbit municipalista: els impulsors se sumen al principi de "cada poble és un món" i que, per tant, cadascun pugui marca la seva agenda sense que necessàriament s'hagi d'assemblar a la de l'altre company de plataforma. Ara bé, les cares visibles del projecte buscaran una certa unitat d'acció en tres carpetes: habitatge, seguretat i immigració. De fet, tenen tots els números de ser els grans assumptes de les eleccions municipals del 23 de maig de 2027.
