Diumenge passat, el comitè executiu del PP a Catalunya va aprovar els detalls organitzatius del congrés que la formació celebrarà finalment el 27 de juny. Fa vuit anys del darrer, una anomalia que ara es resoldrà. El PP viu un clima d’ansietat des que el darrer escàndol que afecta el PSOE va esclatar al rostre de José Luis Rodríguez Zapatero. Malgrat l’estupor que el cas de suposat tràfic d’influències ha causat en els rengles del govern de Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo no té possibilitats, ara per ara, per bastir una moció de censura exitosa. Però això no treu que a Génova s’olori la Moncloa.
El flaire del poder fa d’argamassa eficaç en els partits i els populars estan vivint un moment d’excitació. També passa això a Catalunya, on arrosseguen una llarga història de decepcions i picabaralles. Ara, el camí cap al congrés del juny portarà les lògiques empentes per ser present en la nova direcció. Sobretot de cara a ser present en les properes llistes electorals, però sota un clima de pax galaica imposada per Feijóo des de Génova.
En l’executiva de diumenge, hi era el secretari general, Miguel Tellado. Més d’un no donava crèdit a les seves paraules, elogioses envers Alejandro Fernández. El mateix Tellado que en una trobada amb dirigents locals del partit celebrada fa més d’un any a l’Escola Industrial de Barcelona va escometre de valent contra el president dels populars catalans. Les seves discrepàncies obertes amb Feijóo, sobretot davant algun possible acostament a Junts, havien molestat a Génova. Però la publicació del llibre ¡A calzón quitao!, on detallava la història de desavinences entre el PP català i la direcció espanyola, van irritar l’entorn del gallec. Ara tot això és passat.
Juan Fernández, Dani Serrano… o una dona?
El congrés reelegirà Alejandro Fernández com a president de la formació a Catalunya, que tot indica que serà un tràmit. També elegirà un nou secretari general, ja que Santi Rodríguez, actualment diputat al Congrés, abandona el càrrec. Com vam informar, el nom de l’actual portaveu al Parlament, Juan Fernández, molt proper a Xavier García Albiol, és el més repetit, però aquesta carpeta encara no està tancada.
Els més propers a Alejandro Fernández voldrien l’exdiputat Dani Serrano. Tellado es va referir davant l’executiva catalana a la necessitat d’incorporar joves i dones en els llocs de direcció, el que va fer pensar en una secretària general. Això ha fet plantejar la possibilitat d’una dona com a segona d’Alejandro Fernández. Però ara mateix ningú veu un nom clar.
Equilibris interns
Al congrés hi aniran 806 compromissaris, dels quals 161 són nats, 644 electius (seran votats per la militància el 16 de juny) i 1 de la comissió organitzadora. Que el clima intern és ara mateix plàcid, si més no formalment, ho indiquen els noms que estan ocupant les posicions clau de cara al congrés. Es debatran dues ponències. La política serà elaborada per Juan Milián, de la confiança de Génova, l’historiador Fernando Sánchez Costa i Lorena Roldán, persones properes a l’alexandrisme.
Ha cridat l’atenció que a la ponència de reglaments hi hagi Maritxu Hervás, actualment protegida de Daniel Sirera, però que té la reticència d’algunes faccions, com la de Manuel Reyes, cap del PP a la província de Barcelona, i del nucli dur d’Albiol. Però són temps de recosir ferides internes. S’ha vist també en la composició del comitè organitzador del congrés, que presideix Llanos de Luna, figura alineada amb Alejandro Fernández. Génova hi ha posat Santi Rodríguez. I hi ha un històric a qui sempre s’ha de tenir en compte: el tarragoní Rafael Luna.
Que altres alexandrins com Elisabet Ortega i Alfredo Bergua estiguin també en el comitè organitzador mostra que els partidaris del president dels populars catalans han sortit d’una estranya sensació d’ostracisme que han patit durant molt de temps. Génova no oblida, però està clar que ara no vol soroll.
