Queda poc més d'un any per a les pròximes municipals i l'ambient preelectoral ja es comença a percebre als ajuntaments catalans. Els partits d'àmbit nacional ja engeguen la maquinària amb la tria dels candidats, però hi ha prop de 200 regidors que viuen una situació un pèl diferent. Es tracta dels 181 electes que va aconseguir Ara Pacte Local, la marca municipalista que el PDECat va impulsar per als comicis del 2023. Però la formació hereva de Convergència ja és història: mesos després de les municipals va decidir posar fi a la seva activitat. El partit ja no tenia diputats ni al Parlament ni al Congrés, però ha deixat prop de dos centenars de representants municipals "orfes" que batallen perquè l'herència convergent sobrevisqui als ajuntaments.
Amb el PDECat dissolt, un grup d'alcaldes i regidors va crear un grup de treball per avaluar la via per concórrer a les eleccions del 2027. A posteriori, s'han anat organitzant una sèrie de trobades i l'última, celebrada el cap de setmana passat i avançada per Europa Press, ha servit per constatar que hi ha múscul per presentar llistes a aproximadament 150 municipis. En la mateixa reunió s'han escollit els representants territorials i sectorials de la plataforma. "El projecte s'està consolidant i tindrà continuïtat", coincideixen a dir dues fonts consultades per Nació. Entre les cares visibles hi ha David Bonvehí, exlíder del PDECat i actual alt càrrec del Departament d'Empresa; o Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, mentre que la coordinació general recau en Jofre Serret, regidor de Malgrat de Mar, i Rosa Pujol, alcaldessa d'Aitona.
Paraigua obert a coalicions... menys amb Aliança
La futura plataforma vol servir de paraigües per a formacions independents que van concórrer el 2023 amb la coalició Ara Pacte Local. En aquest sentit, al voltant d'un 80% dels grups municipals actuals estan en condicions de repetir llista. També hi ha situacions en què altres partits independents que van concórrer sols negocien incorporar-se a la plataforma, amb el marge de maniobra institucional que això suposa, sobretot de cara a obtenir representació a consells comarcals i diputacions. Un tercer escenari és que els partits que simpatitzen amb Ara Pacte Local estan oberts a coalicions amb altres partits d'àmbit nacional. Les converses encara es troben en una fase molt inicial, segons apunten impulsors de la plataforma, però s'estableixen principalment amb el PSC, Junts i ERC.
Un dels temes delicats són els drets electorals. Allà on formacions d'Ara Pacte Local van concórrer en solitari no hi ha problema: els drets de l'extint PDECat van a parar al partit hereu. Ara bé, hi ha alguns municipis en els quals van concórrer amb altres partits, majoritàriament amb Junts, a les passades eleccions. "A Junts li costa entendre que som un actor vàlid", diu una font consultada. Si no hi ha acord per tornar a confluir, els drets electorals haurien de compartir-se. Això es tradueix en casos tan pràctics com, per exemple, repartir-se els temps d'intervenció als debats o dividir-se els carrers on es poden penjar cartells. És un dels motius pels quals es conversa amb altres formacions, tot i que un dels grans factors és la possibilitat d'ampliar presència institucional, tant a ajuntaments com a consells comarcals o diputacions.
"No hi ha traspassos ni ens compra ningú", aclareix una font consultada d'Ara Pacte Local. La influència de Bonvehí, actualment treballant pel Govern del PSC, podria fer pensar que els socialistes tenen més números de recollir el poder municipal que li resta al PDECat, però els impulsors ho neguen. Els membres de cada municipi podran triar si van sols o amb qui conflueixen. Ara bé, amb una línia vermella: qui vulgui tenir la plataforma com a paraigua no podrà anar en coalició amb Aliança Catalana. La formació de Sílvia Orriols, en l'intent de teixir una força municipal que encara no té de cara als comicis del 2027, ha temptejat de manera personal alguns dels electes d'Ara Pacte Local, però sense èxit. En la política de pactes després de les municipals sí que hi haurà llibertat, però els impulsors intentaran que no es pacti "amb els extrems".
On està Ara Pacte Local i on repetirà?
Fent una radiografia ràpida, es constata que bona part del poder d'Ara Pacte Local es troba a la Catalunya interior. A Osona formen part del govern a Vic, on es tornaran a presentar, igual que a Manlleu, on són oposició. A Lleida, tenen les alcaldies de Mollerussa amb Marc Solsona -que plega- i la d'Aitona amb Rosa Pujol, dos dels impulsors de la plataforma; mentre que també formen part del govern amb alcaldia del PSC a Balaguer. En aquests tres municipis, també repetiran candidatura. Al Bages formen part del govern de Manresa -amb alcaldia d'ERC i integrat també pel PSC- i tenen l'alcaldia de Rajadell, dos municipis on també hi haurà candidatura de la plataforma neoconvergent. A Tarragona, Montblanc -amb alcaldia de Marc Vinya- i Salou seran dos punts on també hi haurà llista de la plataforma i pendents de si repeteixen a Reus, on governen amb PSC i ERC.
Més enllà d'aquests punts on ja es té clar que hi haurà llista, el partit té influència en municipis més petits. Destaquen Tona, Roda de Ter, Almacelles, Ulldecona, o Molins de Rei, entre altres. Els impulsors fins i tot han tancat llistes en municipis on no van presentar-se, però prefereixen no revelar-los i que les formacions locals ho facin quan creguin corresponent. En el sentit de captar independents, hi ha dos pobles rellevants: Deltebre i Gironella. Al primer hi ha Lluís Soler i al segon David Font, tots dos amb partits independents que van decidir impulsar davant les disputes Junts-PDECat. Els impulsors d'Ara Pacte Local han parlat amb tots dos, però per ara no hi ha res tancat. Igual que a les quatre capitals del país, on s'analitza si val la pena presentar-se. Altre cop, hi ha trucades amb partits, i no es descarta concórrer en coalició, fins i tot a Barcelona.
Si bé moltes de les negociacions estan tancades, doncs, altres es troben encara verdes. Igual que amb el discurs. Les jornades municipalistes celebrades fins ara han aprovat propostes de resolució, una d'elles, per exemple, en suport del món rural. La idea és que el discurs no s'excedeixi de l'àmbit municipalista: els impulsors se sumen al principi de "cada poble és un món" i que, per tant, cadascun pugui marcar la seva agenda sense que necessàriament s'hagi d'assemblar a la de l'altre company de plataforma. Ara bé, les cares visibles del projecte buscaran una certa unitat d'acció en tres carpetes: habitatge, seguretat i immigració. De fet, és probable que siguin els grans assumptes de les pròximes eleccions municipals.
