D'aquí a pocs dies farà dos anys dels plens d'investidura municipals: alcaldes i alcaldesses de pobles i ciutats de Catalunya assumirien l'encàrrec de governar els seus municipis els pròxims quatre anys. En alguns casos, l'estabilitat i la continuïtat política ha guanyat la batalla, mentre que en d'altres, les cares i partits nous han estat els protagonistes dels primers dos anys de mandat.
Com s'ha arribat al mig mandat? Quins reptes queden pendents de cara a les properes eleccions? Quins alcaldes repetiran i quins no? Quines dinàmiques nacionals influiran en les decisions locals que s'han de prendre abans del 2027? Aquestes són totes les claus per passar balanç del 28-M i enfocar tot el que vindrà a 15 de les principals ciutats del país.
Barcelona
Malgrat la situació de minoria a l'Ajuntament, Collboni està sent capaç de capitalitzar el moment dolç que travessa el PSC a Catalunya. Amb connexió directa amb la Generalitat i amb l'Estat, s'estan multiplicant els anuncis per desbloquejar projectes pendents. Tot i que hi ha qüestions que provenen de mandats anteriors, amb Colau al capdavant, com és el cas de la connexió del Tramvia per la Diagonal o el nou parc de les Glòries, n'hi ha d'altres que ja porten el segell de l'actual alcalde, com ara la reducció dels terminis de les obres de la Rambla o l'acceleració de la transformació de la Via Laietana. Amb només deu regidors i sense incorporar ERC al govern, Collboni aspirarà a la reelecció.
Lleida
Després d'una etapa de quatre anys en mans d'ERC, l'alcaldia de Lleida va tornar a mans del PSC sota la figura de Fèlix Larrosa, que ja va ostentar el càrrec breument quan Àngel Ros va plegar l'any 2018. La transformació del centre històric és la principal prioritat del govern municipal, que disposa d'un pressupost de 232 milions d'euros. Entre els reptes pendents hi ha la seguretat -recentment hi ha hagut disputes al barri de la Mariola- i els empadronaments irregulars, que han estat denunciats pel mateix alcalde per l'existència de "màfies" que s'hi dediquen. De cara al 2027, el PSC aspira a continuar tenint sota control el bastió de Lleida, mentre que els rivals es renovaran.
Girona
En les últimes municipals, símptoma del canvi de cicle viscut en l'etapa posterior al procés, a Girona hi va guanyar el PSC. Des del 2011, la força hegemònica era l'espai convergent, amb Carles Puigdemont com a emblema. Sílvia Paneque, ara consellera amb Salvador Illa, no va ser capaç d'arribar a l'alcaldia degut a un pacte entre Guanyem -sigles que tenen la CUP com a motor-, Junts i ERC. Es tracta de l'última gran ciutat en què la unitat independentista s'ha articulat amb èxit en els últims anys. L'alcalde Lluc Salellas té l'habitatge al centre de les prioritats i ha topat amb la recollida de residus com un dels problemes que han sacsejat la ciutat i li han generat crítiques.
Tarragona
El PSC es va fixar en Rubén Viñuales, provinent de Ciutadans, per intentar recuperar una alcaldia tradicionalment propícia en les dues últimes dècades. Se'n va sortir. Tot i estar en minoria -hi continuarà perquè Junts, finalment, va descartar entrar a formar part del govern municipal-, el batlle tarragoní ha impulsat iniciatives com la demolició del Miracle i ha posat l'accent en els esports, però encara té el contracte de recollida de la brossa com el principal repte pendent. De cara al 2027, si no hi ha una sorpresa majúscula, aspirarà a la reelecció d'un ajuntament que també és exponent del poder municipal que té el PSC. Amb Illa a la Generalitat, els socialistes parteixen de bones posicions d'aquí a dos anys.
Manresa
Després de les eleccions municipals de 2023, en què ERC va obtenir una lleugera victòria a Manresa, Marc Aloy va formar un govern tripartit amb PSC i Impulsem, deixant Junts a l'oposició. Aquest moviment va ser percebut per Junts com una "traïció", mentre que ERC argumentava que les exigències de Junts feien inviable una coalició. Des de llavors, Bacardit ha adoptat un discurs més dur, centrant-se en qüestions com la seguretat i la immigració, i posicionant-se com a líder de l'oposició amb una actitud combativa. Aquesta animadversió personal i política entre Aloy i Bacardit ha marcat el dia a dia de la política manresana, amb intercanvis constants de retrets i una manca de col·laboració entre ambdues formacions.
Ripoll
Les eleccions municipals del 2023 van fer de Ripoll un escenari clau per a l'ascens de l'extrema dreta independentista a Catalunya. Aliança Catalana, liderada per Sílvia Orriols, va obtenir sis regidors, consolidant-se com la força més votada al municipi. Malgrat intents de l'oposició per formar una alternativa, la manca de consens va permetre la investidura d'Orriols com a alcaldessa i evitar que la moció de censura contra ella, prosperés. Durant el seu mandat, ha enfrontat dificultats per aprovar pressupostos i ha generat polèmiques amb propostes com la de tancar la mesquita local, tot i que aquestes accions han estat limitades pel marc legal vigent. Un laboratori de proves que pot servir pel futur a altres zones de Catalunya.
Vic
L'alcalde Albert Castells (Junts) governa en minoria des de les eleccions municipals de 2023. Junts va obtenir vuit dels 21 regidors del consistori i va formar govern amb Ara Vic, que en té dos, sumant un total de 10 regidors. Durant els primers dos anys de mandat, s'han impulsat iniciatives com la transformació del barri de les adoberies, la recuperació de la gestió del Mercat Municipal i la creació d'una nova unitat d'habitatge. Tanmateix, el govern també ha hagut d'afrontar qüestions controvertides, com la demanda ciutadana d'un tercer Centre d'Atenció Primària i les crítiques pel trasllat del CAP Vic Nord fora del barri dels Caputxins. Aquest escenari polític fragmentat ha generat tensions i ha requerit una constant negociació amb les diferents forces de l'oposició per garantir la governabilitat de la ciutat.
Badalona
L'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, manté una sòlida majoria absoluta centrant el seu mandat en qüestions com la seguretat i les ocupacions, tot i que les dades indiquen un augment del 10,5% dels delictes. Ha adoptat mesures populistes i ha implementat polítiques que, en alguns casos, s'aproximen a les de l'esquerra, com la transformació del centre de la ciutat. Malgrat les polèmiques, incloses acusacions de racisme, la seva popularitat es manté alta, mentre que l'oposició no ha aconseguit renovar els seus lideratges ni articular una alternativa sòlida.
Tortosa
Després de dos anys de mandat, el govern d'esquerres de Tortosa, format per PSC-Movem i ERC amb el suport extern de la CUP, ha mantingut una coalició estable, però sota una oposició intensa liderada per Junts per Tortosa. Malgrat que Junts va obtenir el 42,1% dels vots a les eleccions de 2023, la manca de majoria absoluta va permetre l'aliança de les esquerres per governar la ciutat. L'oposició ha qualificat aquest pacte com un "pacte de perdedors" i ha exercit una fiscalització constant, mentre que el govern ha impulsat polítiques socials i projectes de ciutat, tot i les dificultats heretades com l'ampliació de l'hospital Verge de la Cinta.
Reus
A l'equador del mandat 2023-2027, l'Ajuntament de Reus, liderat per la socialista Sandra Guaita, ha mantingut una estabilitat institucional gràcies al pacte tripartit amb ERC i Ara Reus. Tot i això, el govern ha hagut d'afrontar diverses tensions, com les protestes per la manca de places escolars públiques, desacords sobre la transformació del Mercat del Carrilet i crítiques pel trasllat de l'estació d'autobusos a Mas Iglesias. Amb un Pla d'Acció Municipal que preveu 400 mesures, de les quals un 30% ja s'han completat, l'executiu encara la segona meitat del mandat amb diversos fronts oberts i la necessitat de reforçar el diàleg amb la ciutadania.
Sabadell
A l'equador del mandat 2023-2027, l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés (PSC), governa amb una sòlida majoria absoluta de 14 regidors sobre 27, reforçada per la incorporació de Junts al govern municipal, ampliant l'executiu a 16 membres. Aquest pacte, batejat com "L'Acord pel Sabadell del Sí", busca consolidar l'estabilitat i la bona entesa del mandat anterior. Farrés ha centrat la seva gestió en la millora de l'espai públic i la seguretat, implementant una nova ordenança de civisme amb sancions de fins a 3.000 euros. Tot i això, l'augment de la taxa de residus i la introducció d'un nou impost comarcal han generat descontentament ciutadà, situant els tributs com una de les principals preocupacions segons l'últim Dibaròmetre.
Terrassa
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, lidera un govern en minoria després de la sortida d'ERC i la dimissió de dues regidores de Tot per Terrassa. Malgrat aquestes dificultats, Ballart ha reorganitzat l'equip municipal i continua impulsant projectes clau com la transformació de les rieres en eixos verds, la revisió del POUM i la promoció d'habitatge social. El seu projecte municipalista, centrat en les necessitats locals i desvinculat de sigles nacionals, manté el suport ciutadà tot i les tensions internes i l'oposició política.
Sant Cugat
A Sant Cugat, Junts per Catalunya manté una posició dominant, centrant-se en la protecció dels interessos dels veïns de tota la vida. El partit ha consolidat la seva presència al municipi, defensant polítiques que afavoreixen la continuïtat i el benestar dels residents històrics. Aquesta estratègia ha reforçat el seu suport electoral, convertint Sant Cugat en un bastió clau per a Junts a la comarca. Entre les problemàtiques a surfejar en aquests dos anys de mandat destaquen les relacionades amb l'accés a l'habitatge o la desprogramació d'una exposició i mural a favor de Palestina.
L'Hospitalet
David Quirós va assumir l’alcaldia de l’Hospitalet de Llobregat fa un any després de la sortida de Núria Marín, i ha fixat com a prioritat transformar la ciutat per fer-la més habitable, amb especial atenció a la millora de l’espai públic i la seguretat, davant l’increment dels delictes. Malgrat que el PSC va perdre la majoria absoluta el 2023, governa còmodament sense una alternativa sòlida a l’oposició. Durant aquest primer any, s’han plantat milers d’arbres, s’han fet carrers més accessibles i s’han creat nous equipaments. Els reptes pendents inclouen el pla de transformació del barri del Samontà i el desenvolupament del Bioclúster d’Innovació i Salut, amb l’objectiu de potenciar l’economia local. Quirós aspira a consolidar el seu lideratge i revalidar l’alcaldia en un mandat on compta amb el suport del partit i la col·laboració amb la Generalitat i Barcelona.
Figueres
Jordi Masquef governa amb majoria absoluta després de desbancar el tripartit d’esquerres. Ha prioritzat la seguretat, el civisme i la neteja, augmentant la plantilla policial, instal·lant càmeres i desplegant mesures més dures contra les ocupacions, malgrat les crítiques per suposades irregularitats en l’empadronament de persones. També impulsa un gran projecte urbanístic per eliminar passos a nivell i millorar la connexió ferroviària.
