Les municipals del 2023 van provocar canvis sonats a grans alcaldies -el socialista Jaume Collboni a Barcelona, el cupaire Lluc Salellas a Girona o l'exciutadà Rubén Viñuales a Tarragona-, però també van suposar la irrupció de l'extrema dreta independentista. Aliança Catalana, encapçalada per Sílvia Orriols, va esdevenir primera força a Ripoll amb sis regidors, a tres de la majoria absoluta. Dos anys després, la capital del Ripollès s'ha consolidat com a laboratori del partit xenòfob que, ja amb l'altaveu del Parlament, pretén escampar-se com una taca d'oli a la Catalunya interior d'aquí a dos anys.

Mig mandat pendent d'una moció de censura fallida

La victòria d'Aliança Catalana va suposar un xoc en clau local i nacional. Junts, que va passar de 8 a 3 regidors, va renunciar a intentar liderar una alternativa i això va facilitar una entesa entre les esquerres (ERC, PSC i la CUP). Quan semblava dat i beneït, el partit de Carles Puigdemont va renunciar a facilitar aquesta opció i, malgrat l'intent de buscar altres fórmules, va acabar permetent per passiva la investidura de Sílvia Orriols.

Tanmateix, l'ombra d'una moció de censura va sobrevolar els primers mesos del mandat. El moment en què va estar a punt de produir-se va ser el febrer de 2025 després que Orriols presentés una qüestió de confiança després de dos anys sense poder aprovar pressupostos. Els partits ja s'havien posat d'acord -l'alcaldessa ho donava per fet i parlava de “cop d'estat”-: un govern format per Junts, ERC i PSC mentre que la CUP en quedaria fora facilitant el sorpasso. Tanmateix, una enquesta interna encarregada pel partit de Puigdemont ho va aturar tot i va consolidar l'alcaldia d'Aliança Catalana (i amb els comptes aprovats).

Un balanç de govern magre i amb moltes polèmiques

La inexperiència, el doble paper d'Orriols a Ripoll i al Parlament, un govern en minoria -6 de 17 regidors- i la impossibilitat d'aprovar pressupostos fins al febrer de 2025 ha contribuït a un balanç de govern molt magre. L'alcaldessa assegura haver complert el 70% del programa, malgrat ser molt reduït i, en alguns casos, amb simples declaracions d'intencions com la “d'iniciar els tràmits legals per tancar la mesquita”, un fet que ja sabien per avançat que no es podria fer. Sí que és cert que han dificultat l'empadronament -en el programa asseguraven falsament que “no inscriurien els immigrants il·legals”-, però evidentment sempre cenyint-se als límits de la legislació espanyola. De fet, ha evitat qualsevol desobediència a la justícia -amb episodis com la retirada d'estelades o la hissada la bandera espanyola- que li pogués comportar una inhabilitació.

Ja van assegurar que no emprendrien grans projectes, però tampoc se n'han sortit amb d'heretats com la rehabilitació de la Fàbrica del Pla -amb una subvenció Next Generation concedida de 2,68 milions- mentre que la rehabilitació de l'emblemàtic edifici de la Torre passarà d'acollir un projecte social com estava previst a acollir la seu de la Policia Local. Les seves actuacions, per cert, són àmpliament difoses a les xarxes socials incloent -sempre que lligui amb el relat- la nacionalitat dels detinguts. Tanmateix, durant setmanes, parts de la vila quedaven a les fosques sense que s'hi pogués posar solució i, a diferència del que deia el programa, no s'ha vist cap millora en la neteja dels carrers.

Les polèmiques constants -especialment als plens i a les xarxes- han estat l'altaveu perfecte per donar conèixer Orriols a tot Catalunya. S'ha censurat un cartell de festa major i una exposició de l'institut mentre que s'han acumulat multes a activistes per diverses protestes. Malgrat que alguns d'aquests episodis han generat un moviment d'oposició força transversal, l'equip de govern d'Aliança Catalana no ha afluixat i no li ha suposat un cost electoral. De fet, a les eleccions al Parlament del 2024 van millorar els resultats fins al 33% dels sufragis.

Favorita a la reelecció i sense rivals clars

A dos anys de les eleccions, hi ha pocs dubtes que Orriols es presentarà a la reelecció. Ara mateix, no només és favorita a revalidar la victòria sinó a millorar els resultats. En aquest sentit, l'oposició ha quedat molt tocada després del fracàs tant de l'intent de pacte a inici del mandat com de la moció de censura.

De fet, han plegat fins a quatre regidors, inclosos els caps de llista de Junts (Manoli Vega) i de la CUP (Dani Vilaseca). Entre les files del partit de Carles Puigdemont -molt preocupat per la competència amb Aliança al conjunt del país-, també va quedar desautoritzada Maria Soldevila -qui havia de ser alcaldessa amb la moció- i ara aposten per Ferran Raigon, de només 22 anys. Ara mateix, sembla difícil pensar que la jove aposta de Junts pugui fer ombra a Sílvia Orriols.