Després d'un mandat amb un tripartit d'esquerres format pel PSC, ERC i la CUP i amb la impossibilitat de repetir un govern alternatiu, el mes de juny del 2023 Junts tornava a agafar les regnes de l'Ajuntament de Sant Cugat. Les eleccions municipals del 28 de maig deixaven una ERC afeblida -amb la dimissió de la seva líder, Mireia Ingla, inclosa- i un camp per córrer a Junts, que revalidava la victòria electoral, ara sí, amb la possibilitat de formar govern. Ho faria de la mà de Josep Maria Vallès, que es presentava per primera vegada i assumiria l'alcaldia. 

La victòria de Junts a Sant Cugat comptava amb l'aval del president del partit, Carles Puigdemont, però la formació necessitaria socis per aconseguir la majoria absoluta i una certa estabilitat política pels pròxims quatre anys. L'entesa amb els republicans -l'únic partit que podia garantir-ho-, els permetria tenir 13 dels 25 regidors del plenari. Dos anys després, i malgrat els punts de discrepància política, ambdós partits independentistes continuen garantint estabilitat a la ciutat.

La fragmentació política després dels comicis locals va deixar fins a set partits, cinc dels quals a l'oposició: el PSC amb 3 regidors, els mateixos que el PP. La CUP en va obtenir dos, igual que els comuns i Vox, aquests últims van entrar per primera vegada a l'Ajuntament santcugatenc.  

Palestina i el padró: les polèmiques del mandat

Els primers anys del mandat han estat de contenció perquè, segons Junts, el tripartit anterior havia gastat massa diners i calia aplicar retallades. No obstant això, enguany ja s'ha començat a recuperar el nivell de despesa del consistori. 

Entre les polèmiques d'aquests primers dos anys de mandat de Vallès destaquen les que tenen a veure amb la guerra a Gaza. L'Ajuntament va desprogramar una exposició sobre Palestina poc temps després que la regidora d'Educació forcés la retirada a retirar un mural en favor de Gaza d'una escola. Dos episodis criticats per part dels santcugatencs que han fet sentir la seva veu tant al plenari de l'Ajuntament com al carrer. 

L'altra qüestió criticada a l'alcalde Vallès és la proposta de demanar un mínim de deu anys d'empadronament per accedir a un pis de protecció oficial. L'alcalde considera que cal "prioritzar" aquells veïns que porten més anys vivint a Sant Cugat i va anar a Waterloo a presentar la seva iniciativa a Puigdemont argumentant que la modificació que proposen també "beneficiaria altres municipis". Vallès ho ha defensat perquè "els joves no hagin de marxar fora per obtenir un pis d'habitatge públic".

Precisament, l'accés a l'habitatge és un dels debats que es mantenen a la ciutat, ja que els elevats preus obliga molta gent a marxar de Sant Cugat. En aquest sentit, es manté projecte de l'anterior govern del nou barri de ca n'Ametller, amb uns 4.000 habitatges, la meitat dels quals de protecció oficial. Recentment s'ha aprovat una modificació del Pla General Metropolità per tal de garantir un equilibri entre el desenvolupament urbanístic i la preservació patrimonial de la masia de Can Ametller. 

Sobre el paper també hi ha projectat un nou disctricte on créixer el qual es preveu crear fins a 3.000 habitatges, 2.000 dels quals de protecció oficial i el miler restant en règim de cessió d'ús a preu assequible, a tocar de l'antic camp de golf de Can Sant Joan. Finalment, s'ha projectat un últim barri a tocar del Sincrotó Alba el qual seria de 5.300 pisos, la meitat dels quals de protecció oficial. 

Observatori "partidista"

Un altre punt de desacord, també amb el soci de govern, va ser l'enquesta municipal que es fa paròdicament per conèixer l'estat de la ciutat i l'opinió dels seus habitants. Sempre s'havien tractat qüestions purament locals, però l'última vegada es va preguntar si calia expulsar els immigrants que delinqueixen, si la immigració és necessària per a l'economia o si la ciutat ha d'acollir immigració fins al màxim de les seves possibilitats.

Una decisió de la qual ERC se'n va desmarcar argumentant que les preguntes efectuades “tenen un clar biaix ideològic i partidista” i que la seva elaboració no s'havia consensuat amb els socis de govern: “Creiem que vincular delinqüència i origen és tendenciós i un greu error que alimenta el discurs de l’extrema dreta”. 

La Mirada i la línia dels 100.000 habitants

En poc més de quaranta anys, Sant Cugat ha triplicat la seva població passant dels 31.000 el 1981 als 98.000 l'any 2024, segons dades de l'Idescat. Un repte demogràfic que ha obligat a la ciutat a adaptar barris i serveis a la ciutadania. Un dels més rellevants és el fet que la ciutat ha aconseguit esdevenir partit judicial una reclamació històrica per evitar que la població s'hagi de desplaçar a la veïna Rubí per qualsevol tràmit judicial. En aquest sentit, la ciutat tindrà un jutjat de primera instància que aglutinarà tots els casos, un 60% del total que es tramiten actualment a Rubí. 

Un altra problemàtica que s'arrossega és la construcció de l'escola La Mirada. Després d'un mandat anterior amb litigis d'entitats ecologistes en contra de la proposta de constuir l'equipament educatiu al bosc de Volpelleres, recentment la Generalitat s'ha desdit de la seva construcció per la reducció de línies a l'escola pública. Una situació que l'Ajuntament vol evitar i s'ha ofert per comandar el projecte i la inversió necessària, ja que els alumnes segueixen en barracons. 

El govern local considera que línia dels 100.000 habitants és un límit que cal tenir en compte per aturar el creixement de la ciutat. En aquest sentit, l'alcalde considera que cal facilitar un "creixement vegetatiu" perquè els joves santcugatencs es puguin quedar a Sant Cugat. 

Vallès repetirà

Fa pocs dies que l'alcalde de Sant Cugat va dir públicament que es tornarà a presentar com alcaldable l'any 2027. Convençut que Sant Cugat necessita estabilitat, l'exdirector del diari de la ciutat s'ha compromès de ple en el projecte polític de Junts. En unes primàries internes ara fa dos anys va guanyar la batalla al regidor Carles Brugarolas i ara Vallès aspira a consolidar el projecte i que la formació continuï governant per mantenir el "model Sant Cugat", com ho havia fet els últims 30 anys.