Les llàgrimes de Sant Llorenç, també conegudes com a Perseids, són un dels espectacles més impressionants i esperats de l'agost, de fet, és la pluja d'estels més famosa del món. 

Comencen a ser visibles el 17 de juliol i es poden seguir veient fins al 24 d'agost. Tot i això, els millors dies per observar-les solen ser entre el 9 i el 12 d'agost, però enguany el període màxim d’aquesta pluja d’estels serà durant la nit del dimarts 12 a dimecres 13 d’agost, quan cauran uns 100 meteors per hora.

La lluna, que ha estat plena el divendres 8, dificultarà l’observació, ja que es trobarà amb una il·luminació del 85 %. La recomanació és observar-les sempre de nit o de matinada, quan es retira la massa nuvolada i la Lluna s'amaga i no molesta la visió de la pluja d'estels.

Com i on pots veure els Perseids?

Per veure la pluja d'estels, és imprescindible situar-se en un indret amb poca contaminació lumínica, atès que pot fer variar el nombre d'estels visibles. Per això, la clau és allunyar-se cap a un punt fosc, sense necessitat de fer servir prismàtics ni telescopis.

Això significa que si et quedes en un nucli urbà no les podràs veure? La realitat és que no es descarta la possibilitat d'observar-les des d'aquestes zones, però en aquest cas cal tenir compte la contaminació. 

Malgrat que s'ha de mirar cap al nord-oest, just on hi ha la constel·lació de Perseu —d'aquí el nom de Perseids, també—, la recomanació és col·locar-se allargat a terra per aconseguir una visió vertical i panoràmica del cel. 

Així, zones com ara Montjuïc, Collserola, el Montsec, el Ripollès, l'Alt Pirineu, Montserrat, la Mola i el Montcau són bons llocs per mirar les llàgrimes de Sant Llorenç. Altres punts són el mirador de Sant Patllari (Porqueres), el santuari dels Àngels de Girona, el santuari de Santa Maria del Foix, el castell de Burriac i l'ermita de la Salut (Papiol).

Una altra opció: els observatoris

Els observatoris també són una bona opció. Entre els més destacats hi ha el Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades, a l'Observatori Astronòmic de Castelltallat, a Sant Mateu de Bages; l'Observatori de Pujalt, a l'Alta Segarra; l'Observatori Astronòmic d'Albanyà, a l'Alt Empordà, i l'Observatori Astronòmic del Garraf. 

Què són les llàgrimes de Sant Llorenç?

Les llàgrimes de Sant Llorenç realment són restes de partícules de pols de diferent mida que van deixant els cometes al llarg de les òrbites. Més concretament, són restes de partícules del cometa Swift-Tuttle, que descriu la trajectòria que fa la volta al Sol cada 133 anys.

Quan aquestes partícules xoquen amb les capes de l'atmosfera, és a dir, quan la Terra passa per la cua del cometa, les partícules de pols travessen l'atmosfera terrestre a una velocitat de 212.400 km/h. 

Per això, les partícules del cometa —la majoria no són més grans que un gra de sorra— produeixen traces de llum, que són les llàgrimes de Sant Llorenç. L'última vegada que el cometa va passar a prop del Sol va ser el 1992, però és cada any, durant l'època d'estiu, que la Terra en travessa la cua.