Era dimecres al migdia i Óscar Puente feia la primera compareixença després de l'accident d'Urda. Amb el rostre cansat i visiblement afligit, el ministre de Transports tenia clara la magnitud de la tragèdia. Les imatges dels dos trens, els dos vagons de l'Iryo que van caure pel terraplè després de l'impacte per darrere de l'AVE, o la cabina del tren de Renfe destrossada circulaven pels mitjans i les xarxes, i els morts es comptaven per desenes. Tornava a la memòria l'accident d'Adamuz, 47 morts, del gener. I tornaven també les peticions de dimissió cap al ministre, home fort del govern de Pedro Sánchez, ariet contra la dreta política, mediàtica i -sobretot- digital, i ara al punt de mira de l'oposició perquè plegui. "Ara no penso en això", va ser la primera resposta que va donar quan se li va preguntar si pensava en dimitir. Amb el pas dels dies la pressió s'ha multiplicat i arriba des de diversos fronts, però el ministre s'aplica el manual de resistència per continuar.
Socis i oposició pressionen
El PP, que en els primers compassos de la tragèdia va optar per la prudència, ja ha elevat el to perquè dimiteixi el ministre i, de passada, també Sánchez. "Si no dimiteixen ells, els farem dimitir a les urnes", ha afirmat Alberto Núñez Feijóo. El líder popular, que ho tenia tot de cara, ja es veu a la Moncloa després de l'accident, que ha deixat el PSOE en xoc. Els conservadors ja esbossen les primeres línies d'actuació sobre l'alta velocitat quan arribin al govern espanyol després del 29-N. "El govern ha fallat en la gestió i ha oblidat la cultura de seguretat", ha remarcat Feijóo. Junts també ha dit que la dimissió és "inajornable", però les peticions també arriben dels aliats de Sánchez. Front Ampli ha reclamat la sortida de Puente "com més aviat millor" i també des d'ERC han dit que les responsabilitats han d'anar més enllà d'assenyalar un treballador d'Adif al centre de control d'Atocha. Aquesta continua sent, per ara, la principal línia d'investigació.
Puente, per ara, descarta dimitir, malgrat que és conscient de l'ofensiva que hi haurà contra ell en els pròxims dies i setmanes, en plena campanya electoral del 29-N. "La meva feina és donar la cara i resoldre el problema", ha dit aquest divendres, en la segona compareixença des de l'accident. Tampoc Sánchez li ha demanat que marxi, tot i que Puente ha posat el seu càrrec a disposició del projecte polític que defensa. "Si en algun moment cregués que puc perjudicar el meu projecte, faria un pas al costat", ha afirmat. La prioritat, ara, és oferir respostes i solucions per millorar l'alta velocitat, mentre creix la pressió i les crítique cap a la gestió al Ministeri de Transports. Només aquest any, 115 morts a l'alta velocitat. Tots a la mateixa línia, la de Madrid-Sevilla, la més antiga d'Espanya. I tot apunta que en seran més, perquè encara hi ha restes parcials pendents d'identificar. "No li desitjo a ningú passar per això", admetia el ministre, en una roda de premsa de dues hores per donar detalls de la tragèdia.
Els morts per fer política
Davant la pressió, ha passat a l'ofensiva i ha acusat el PP d'utilitzar els morts per fer política. Ho ha contraposat a la resposta del PSOE quan hi va haver l'accident d'Angrois (Galícia) amb Ana Pastor com a ministra. "És el que fa la gent decent quan hi ha un accident que involucra 80 vides humanes: respectar-les i no usar-les com a carnassa política", ha afirmat. També ha mirat d'aportar detalls de la investigació, que continua en marxa, tot i que la gran pregunta continua sense resposta. Per què el centre de control d'Atocha va autoritzar el tren AVE a reprendre la velocitat de manera normal, malgrat que tenia davant un tren aturat, disposaven de la informació a les pantalles i el mateix maquinista havia dit que el tren detectava un obstacle a la via? "Tant de bo ho sabéssim", ha admès el ministre. La investigació -tècnica i judicial- encara trigarà i la continuïtat de Puente està més en dubte que mai mentre s'apropen les eleccions.
El ministre més controvertit de Sánchez
Óscar Puente (Valladolid, 1968) és un dels ministres més controvertits de Pedro Sánchez i probablement és més odiat per l'oposició. L'animadversió ve de lluny i s'ha incrementat amb el temps, perquè Puente ha estat un flagell contra la dreta política, mediàtica i digital durant tota la legislatura. L'origen es podria situar en la investidura fallida de Feijóo, el 2023. El PSOE va designar el diputat Puente, acabat d'aterrar al Congrés però amb folgada experiència com a alcalde de Valladolid, per fer la rèplica al candidat a la presidència. A les files populars es va considerar un menyspreu i la forma i el fons de la seva intervenció van indignar la bancada de la dreta, que no l'ha perdonat. "Vostè forma part del PP de Galícia, aquesta gran família que retrata Fariña", va dir a Feijóo. "Covard", van etzibar diputats del PP a Sánchez, per no haver fet personalment la rèplica. Ja es veia a venir quin to tindria la legislatura, marcada per la crispació i polarització a què també ha contribuït l'ara ministre de Transports.
Perquè Puente ha excel·lit en aquest àmbit. Bregat a Valladolid i a les xarxes -abans de fer el salt a la política estatal, ja era molt actiu a "X"-, ha estat l'home de Sánchez a "X", terreny procliu a l'insult, que ell ha cultivat contra rivals polítics o mitjans de la dreta. Si el PP i Vox volien enfangar el debat, el ministre ha estat el millor soldat per confrontar en aquest àmbit, sense manies per respondre qui passés pel time-line, desmentir fake news o defensar la gestió socialista. Unes formes, tot sovint, difícils de conciliar amb el càrrec de ministres del govern espanyol, i que li han comportat crítiques però en cap moment la pèrdua de confiança de Sánchez. Tampoc ara, quan l'oposició demana el seu cap. Soldat del sanchisme i militant del PSOE des de 1990, va posar el càrrec a disposició del president després de l'accident, però aquest li va demanar que no dimitís. "No seré un problema pel meu projecte", ha manifestat aquest divendres.
Poca presència a Catalunya
Bon coneixedor de les carpetes, s'ha deixat veure poc per Catalunya els últims anys, malgrat les crisis a Rodalies. La més important, la del gener després de l'accident de Gelida, va provocar la caiguda de tot el sistema durant dies. El ministre no va trepitjar el país i va deixar la gestió d'Adif i Renfe en mans del secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano. Fa uns dies, després de reunir-se amb Salvador Illa, entonava el "mea culpa" per no haver sortit prou a donar explicacions sobre la feina i les inversions que s'estan fent a la xarxa catalana, oblidada durant els anys del PP. El principal encàrrec que ha tingut durant la legislatura ha estat accelerar les inversions previstes i el desplegament del traspàs de Rodalies, pactat amb ERC i el PSC. L'acord, tocat per la convocatòria electoral, ha quedat en un segon pla després de la tragèdia a l'alta velocitat, però el ministre manté que és "irrevocable".
El successor que no serà
Paradoxes del destí, el responsable de les infraestructures ferroviàries que ara estan en dubte, defensava a finals de 2025 que calia treballar per augmentar la velocitat dels trens AVE fins als 350 quilòmetres per hora. Uns mesos després, es produïa l'accident d'Adamuz i començaven a aflorar els problemes d'una xarxa d'alta velocitat -la segona més extensa del món només per darrere de la Xina- envellida, i començaven les limitacions de velocitat en trams de la línia Madrid-Barcelona. Ara, el ministre no descarta aturar aquest corredor entre un i dos anys mentre s'hi fan les obres de renovació. De tota manera, en els últims mesos s'ha sentit fort, fins al punt de deixar oberta la porta per ser el successor de Pedro Sánchez al capdavant del PSOE. Aquesta possibilitat, si algun cop hi havia sigut, s'allunya després de la tragèdia d'Urda, perquè el ministre Óscar Puente sembla haver arribat a final de trajecte.
