Al PSOE no li preocupa Carles Puigdemont. Gens. Ni de portes endins ni de portes enfora. Creuen que les declaracions de l'expresident a El Mundo, que aquest vespre ha tingut una segona entrega també signada per Esteban Urreiztieta, una de les cares de la claveguera mediàtica, "no mouran ni un vot" a Espanya, i que si de cas poden perjudicar la campanya de Míriam Nogueras. "Es fan mal, és un tret al peu", afirmen. Així de taxatius.
Donen per fet que el tema apareixerà al cara a cara entre Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez aquest dijous a la nit perquè dirigents del PP, com Borja Sémper, o el líder de Vox, Santiago Abascal, ja les han agraït i donat per certes. Però també diuen que Sánchez pot defensar "tots els acords" amb líders independentistes. "L'amnistia ha donat bon resultat, vam ser transparents explicant-la i l'hem defensada des que vam arribar a l'acord, amb un cost alt que Puigdemont i Junts haurien de valorar més", diuen.
El PSOE va posar límits
I, alhora, assenyalen que el mateix líder de Junts admet que, si bé va aconseguir negociar una amnistia que el beneficiava personalment, no va poder obtenir el mateix amb el concert o el referèndum, dues concessions que el PSOE mai ha volgut fer, tampoc a ERC. Va acceptar un finançament singular, finalment rebaixat i ara pendent d'aprovació, un any i mig després en el marc dels acords d'investidura entre Salvador Illa i els republicans.
És evident que l'entrevista de Puigdemont a El Mundo, que hauria gestionat el seu advocat, Gonzalo Boye, gràcies a les seves bones relacions amb el periodista que la signa i amb altres entorns mediàtics i polítics del PP, tindrà un impacte. Però serà molt més visible a Catalunya, on la direcció del seu partit està entre estupefacta i desorientada mentre els seus portaveus intenten alimentar la idea de la jugada mestra i del president estadista, que en la conversa de la campanya espanyola. Els socialistes compten que Feijóo en parli al cara a cara d'aquesta nit ("ara Puigdemont serà el seu referent i l'únic que diu veritats"), però sembla difícil que tingui massa recorregut.
Un procés amortitzat
En tindrà poc, asseguren totes les fonts, també les properes a la direcció del PP, perquè el procés està ja "amortitzat" i no és un tema que generi massa interès a les tertúlies polítiques de la capital. Fins i tot davant l'escenari previsible de l'amnistia completa, que el Tribunal Suprem, que fins fa poc es resistia, podria certificar en les pròximes hores. El PSOE ja va pagar per haver canviat d'opinió sobre l'amnistia a canvi dels vots catalans i qui els havia de deixar de votar ja ho va fer, com recordava en conversa amb aquest diari el politòleg Ignacio Sánchez Cuenca.
Aquest dijous Sémper ha considerat que Sánchez "menteix de forma flagrant" (i que, per contra, Puigdemont diu la veritat) i que l'entrevista és "l'acta notarial de la legislatura". Abascal ha afirmat que Puigdemont dona fe de "la traïció" i de com Sánchez va "comprar la legislatura" a canvi d'humiliar el poder judicial amb l'amnistia. Ja ha denunciat a la Fiscalia del Suprem les declaracions del líder de Junts per intentar que investigui el cap de l'executiu espanyol. "ETA mata, però no menteix", solien dir líders del PP com Jaime Mayor Oreja quan, als 90, l'organització armada carregava contra el PNB o el PNB i explicava processos de negociació. Ara desenterren el vell argumentari perquè els va a favor.
"El timador timat"
Els cervells de la dreta consideren ara el cap de l'executiu espanyol "el timador timat" i fins i tot equiparen Puigdemont, en valor testimonial, a Koldo García, la mà dreta de José Luis Ábalos i també condemnat per corrupció: "Canta i explica des de dins com de vergonyós i indigne va ser Sánchez per mantenir-se al poder el 2023", afirma una veu molt rellevant de l'espai conservador que es mostra empàtica amb Puigdemont i el seu gest "per no fer-se la foto al costat de Bildu o Podem".
Puigdemont no havia d'aparèixer en campanya (volia preservar un perfil "institucional" i per això va retardar el seu retorn), però al final no se n'ha pogut estar i ha concedit una entrevista en dues entregues al diari que més cobertura a la claveguera policial ha donat els darrers anys publicant dossiers i informes d'escàs rigor amb finalitats polítiques.
Què busca Puigdemont?
A Madrid hi ha desorientació total sobre què busquen Puigdemont (o Boye) amb el seu gest perquè encara que governin Feijóo o Abascal no veuen viable que el seu retorn sigui per posar-se al capdavant de cap "aixecament" independentista. En tot cas, seria més perillós fer-ho amb la dreta al govern: el PP i Vox porten als programes endurir la legislació penal contra els processos d'independència, prohibir indults i amnisties i, fins i tot, il·legalitzar entitats i partits que "ho tornin a fer". Diversos interlocutors assumeixen que no busca col·laborar amb la dreta espanyola, com va fer el seu espai polític entre 1996 i 2003 amb els governs de José María Aznar i com va intentar, sense èxit, amb el de Mariano Rajoy. Sap que amb Vox a l'equació això és del tot impossible i que també seria de difícil digestió pels seus votants encara que ho fes només amb el PP, que segons totes les enquestes prefereixen amb claredat Sánchez a Feijóo.
Això no vol dir que, com ha passat en aquesta legislatura quan els camins i els interessos s'han trobat en temes com l'habitatge, el treball o la fiscalitat, puguin unir-se. Hi veuen més afany de revenja pels incompliments i un intent de desplaçar del focus ara a Gabriel Rufián i a ERC i en un futur a Sílvia Orriols, que ha seduït una part molt significativa de l'electorat tradicional de Junts. Però difícilment trencarà una campanya que no estava dissenyada comptant amb Catalunya.




