Missatges de xarxes socials afirmen que s'han produït 2.800 empadronaments d'immigrants irregulars en diversos municipis i ho presenten com una prova que s'està preparant un frau en les eleccions generals. És enganyós. L'empadronament no garanteix poder votar en els comicis del 29 de novembre perquè l'elector ha de tenir la nacionalitat espanyola.
“La topinada està en marxa. Estan empadronant immigrants il·legals en habitatges particulars”, llegim en un missatge de X. “Guàrdia Civil i Policia Nacional destapen el cas més gran de corrupció padronal en el cens electoral. Han destapat més de 2.800 casos: morts o persones inscrites en habitatges inexistents o domicilis amb més de 90 persones registrades”, diu una altra publicació compartida més de 12.000 vegades des del 13 de novembre. Altres publicacions de xarxes esmenten suposats empadronaments irregulars en municipis de Madrid com Alcorcón, Leganés o Getafe.
Estar empadronat no implica que puguis votar el 29N
A Espanya, per a poder votar en unes eleccions generals o autonòmiques és necessari tenir la nacionalitat espanyola, tal com expliquem a VerificaRTVE. Es permet el vot als estrangers amb residència legal a Espanya en les eleccions municipals, però només als qui procedeixin de determinats països.
La Llei orgànica de Règim Electoral General (LOREG) estableix que per a poder participar en unes eleccions generals és necessari ser major de 18 anys, tenir la nacionalitat espanyola i no tenir suspès el dret al vot per sentència judicial ferma. Per al seu exercici és indispensable la inscripció en el cens electoral vigent. L'Oficina del Cens Electoral (OCE) actualitza mensualment les dades d'espanyols amb capacitat de vot amb la informació que rep dels ajuntaments, les oficines consulars i del Registre Civil. Per a aquestes eleccions generals, el cens es va tancar dos mesos abans de la convocatòria, l'1 d'agost, perquè així ho marca la llei.
El padró és el registre dels veïns de cada municipi. “Tota persona que viva a Espanya està obligada a inscriure's en el padró del municipi en el qual resideixi habitualment”, diu la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local. Per a estar empadronat no s'exigeix la nacionalitat espanyola. Per tant, poden estar empadronats estrangers que no tenen dret al vot en eleccions generals o autonòmiques.
Empadronaments irregulars en diversos municipis
Les xifres d'empadronaments irregulars que esmenten els missatges parteixen d'informacions publicades en mitjans de comunicació, però no guarden relació amb les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. A Archena (Múrcia) es va destapar un entramat que va concedir 600 empadronaments fraudulents entre 2021 i 2024. La Guàrdia Civil va informar al maig de la detenció de quatre persones “per realitzar empadronaments fraudulents per a regularitzar immigrants en Seseña”, a la província de Toledo. Hem preguntat a Policia Nacional i Guàrdia Civil per les xifres d'empadronaments irregulars en els últims mesos però, en el moment de la publicació d'aquest article, no hem rebut resposta. El setembre de 2025 van detenir a un funcionari a Mallorca per empadronar a 430 estrangers a canvi de diners.
En VerificaRTVE també hem consultat a la Junta Electoral de Zona de Madrid i ens respon que no li consta cap denúncia per empadronaments irregulars. Aquesta junta és l'òrgan del qual depenen municipis madrilenys en els quals, segons els missatges, hi ha empadronaments d'immigrants irregulars. També hem consultat a l'INE, responsable de l'Oficina de Cens Electoral, i ens respon que “la gestió del padró d'un municipi és competència de l'ajuntament d'aquest municipi”.
Els requisits per a empadronar-se
La llei exigeix per a empadronar-se aportar dades com el domicili habitual, incloent-hi la referència cadastral, la nacionalitat, el lloc i data de naixement i, en el cas dels qui no tinguin la nacionalitat espanyola, el número d'identitat d'estranger (NIE). A més, ajuntaments com el de Madrid sol·liciten per a empadronar-se documentació que acrediti l'ús de l'habitatge (com el contracte de lloguer o l'escriptura de propietat) i una autorització d'almenys una de les persones ja empadronades en aquest mateix domicili.
En VerificaRTVE hem explicat anteriorment les diferències entre cens electoral, cens de població i padró municipal. També t'hem aclarit que els migrants recentment regularitzats no poden votar en aquestes eleccions generals perquè necessiten la nacionalitat.
L'autoria del text és Mario Pérez Galindo, VerificaRTVE i l'article forma part dels continguts difosos per Comprobado.es, una aliança de verificadors i mitjans per a lluitar contra la desinformació sobre les eleccions generals del 29 de novembre.

