Què diuen les dades sobre la relació entre la immigració i la delinqüència?

Política

Tot i que la població estrangera està sobrerepresentada a la majoria d’estadístiques de criminalitat, és enganyós afirmar que existeix una relació causal entre la nacionalitat d’una persona i la probabilitat que delinqueixi

Publicat el 18 de novembre de 2026 a les 12:07

La suposada relació entre la població migrada i la delinqüència és un dels arguments principals de la campanya electoral de Vox, que l’utilitza com a justificació de les seves propostes en matèria de migració. També s’hi han referit els seus rivals electorals, com Ada Colau a La Revuelta, on va negar l’existència d’aquesta associació. En un clip viralitzat, un usuari d’Instagram ha respost al comentari de la candidata del Front Ampli, aportant dades de la sobrerepresentació de les persones estrangeres en les estadístiques de criminalitat i condemnes.

Tot i que la població estrangera està sobrerepresentada a la majoria d’estadístiques de criminalitat, és enganyós afirmar que existeix una relació causal entre la nacionalitat d’una persona i la probabilitat que delinqueixi. Sense anar més lluny, una anàlisi superficial que encreua dades de denúncies amb dades de població ignora factors com el gènere i l’edat, que també intervenen en les probabilitats que algú delinqueixi. Els darrers anys, diversos estudis científics han analitzat la relació entre la immigració i la criminalitat i conclouen que l’origen d’una persona no explica la probabilitat de delinquir: factors com la pobresa o l’exclusió social juguen un paper més important.

Els estrangers estan sobrerepresentats a les estadístiques de condemnes

Els arguments que vinculen les persones migrades amb la delinqüència es basen, principalment, que la proporció de delictes comesos per persones estrangeres és superior al pes que aquest grup té en el conjunt de la població. És a dir, qui hi estan sobrerepresentades (tot i que “immigrant” i “estranger” no són el mateix). Per exemple, la taxa de delictes per 1.000 habitants de les persones estrangeres triplica la de les persones amb nacionalitat espanyola: 22,3 davant 6,2, segons l’estadística del 2023 de l’INE.

També hi ha una sobrerepresentació en les condemnes: el 2024, a Catalunya van ser declarades culpables 29.000 persones espanyoles (4 per 1.000 habitants) i 21.000 d’estrangeres (14 de cada 1.000), segons una altra estadística de l’INE. 

En tot cas, aquesta sobrerepresentació a les estadístiques no demostra que les persones migrades delinqueixin més pel fet de ser-ho. I és que les dades amaguen factors “invisibles” que poden influir en els resultats, el que en estadística es coneix com a variable de confusió. En aquest cas, variables com l’edat i el sexe matisen “en gran mesura” els resultats, segons explica una investigació de la Universidad Carlos III publicada a la Revista Espanyola d’Investigacions Sociològiques. A Catalunya, la població estrangera és més jove i més masculinitzada que la nadiua, segons l’Idescat, i precisament són els homes joves el col·lectiu que, estadísticament, comet més delictes.

No hi ha una associació entre la immigració i la delinqüència

Aquesta mateixa investigació, publicada aquest estiu, assenyala que factors com la pobresa, l’exclusió social i el grau d’urbanització estan molt més relacionats amb la delinqüència. També conclou que no hi ha una associació entre la immigració irregular i la criminalitat.

És el darrer de molts estudis (i el primer fet a Espanya) que conclouen coses similars. Una investigació publicada el 2018 a la Annual Review of Criminology va comparar més de 500 estimacions i va trobar que no hi ha una relació causal significativa entre ser estranger i cometre més delictes.

De fet, el consens és que la criminalitat és un fenomen multifactorial que l’origen d’una persona no pot explicar. Els factors socioeconòmics són més importants, com diversos estudis han confirmat: la manca d’oportunitats sí que pot tenir un efecte causal en les xifres de criminalitat, com va assenyalar una investigació publicada a American Behavioral Scientist fa una dècada. La dificultat d’accedir a feines ben remunerades és un dels motius citats per un altre article fet públic per l’American Economic Association, que com el de la Carles III també inclou el matís que les diferències demogràfiques (gènere, edat, o educació) també hi influeixen. També ho fa la “discriminació per part de la policia i les autoritats judicials”.

La manca d’oportunitats, factor de delinqüència

La professora de Dret Penal i Criminologia a la Universitat de Màlaga Elisa García España va explicar en un article a la revista InDret que els “contextos socials marginals”, que afecten especialment persones migrades. A Catalunya, gairebé el 50% de la població estrangera està en risc de pobresa o exclusió social, gairebé tres vegades més que la població amb nacionalitat espanyola, segons l’Idescat.

   

En aquest sentit, un altre estudi d’un investigador del King’s College va trobar que, en igualtat d’oportunitats, una persona estrangera i una nascuda al país tenen la mateixa probabilitat de delinquir. És a dir, que si no existissin les desigualtats socioeconòmiques per raó d’origen, les estadístiques policials tampoc no mostrarien grans diferències entre nadius i migrats.

Biaixos policials i judicials i més presó preventiva

A banda dels factors sociològics que expliquen, en part, aquesta sobrerepresentació de les persones estrangeres en les estadístiques de delictes, també cal tenir en compte els biaixos institucionals de la policia i el sistema judicial. A Espanya s’ha documentat àmpliament l’existència de detencions per perfilació racial i ètnica. És a dir, que la policia atura amb més freqüència a persones nord-africanes i gitanes, segons va concloure l’Agència Europea pels Drets Fonamentals el 2024.

Així, si els cossos de seguretat escorcollen amb més freqüència persones racialitzades, també és més probable que detectin quan aquestes cometen delictes, en comparació amb la població nadiua o no racialitzada. Com més es vigila un grup, més persones es detenen, i més acaben condemnades. Això porta la policia a vigilar-los encara més de prop, com han explicat investigadors espanyols al Butlletí Criminològic de l’UMA i a la revista Sistema Penal Crític.

A més de ser aturats i detinguts amb més freqüència, la justícia envia les persones estrangeres a presó provisional més sovint que la població espanyola. A Catalunya, el 27% dels reclusos estrangers estan en presó preventiva, davant del 13% de la nacional, segons el departament de Justícia.

L'autoria del text és Verificat i l'article ​​​forma part dels continguts difosos per Comprobado.es, una aliança de verificadors i mitjans per a lluitar contra la desinformació sobre les eleccions generals del 29 de novembre.

 

Escull Nació com la teva font preferida de Google