Coses del novembre (II)

Política

El mes de novembre ha estat escenari de fets destacats de la nostra història: el Tractat dels Pirineus, els fets de Prats de Molló o la fundació de CDC

Publicat el 18 de novembre de 2026 a les 12:03

El mes de novembre ha estat escenari de fets destacats de la nostra història, al llarg del temps. El primer de mes, aparegué a la ciutat dels gratacels la revista mensual en català La Llumanera de Nova York (1874) i també culminà el procés de desplegament dels Mossos (2008), en substitució de guàrdia civil i policia nacional. El 2, l’aviació franquista bombardejà Lleida (1937) i feu una matança al Liceu Escolar. El 3, acabaren les obres a Santa Maria del Mar (1383), començaren les classes a l’Escola de Bibliotecàries (1915), es fundà la Unió de Pagesos (1974) i començà a emetre BTV (1994). El 4 s’inicià la revolta de les germanies a València (1519), la policia francesa detingué Macià i els seus soldats a Prats de Molló frustrant l’intent d’invasió armada del Principat per proclamar-hi la independència (1926) i la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona s’estrenà a Cornudella de Montsant (1979).

El I Congrés Nacional de la Dona (1937) se celebrà a Barcelona un 6 de novembre. I un 7 se signà el Tractat dels Pirineus (1659), que partia Catalunya, una part sota Espanya i l’altra sota França, es fundava Unió Democràtica de Catalunya (1931) i naixia l’Assemblea de Catalunya (1971). Un dia 9 la corona britànica prenia possessió de Menorca (1712), Primo de Rivera clausurava el CADCI (1925), apareixia La Humanitat, diari dirigit per Lluís Companys (1931), se celebrava la consulta sobre la independència de Catalunya (2014) i el Parlament aprovava la declaració d’inici del procés d’independència (2015). L’abat Oliba consagrava l’abadia de Sant Martí del Canigó (1009) un dia 10 i un 14 de novembre començava a emetre Ràdio Barcelona (1924), la primera del país, i Le Monde publicava unes declaracions de l’abat Escarré crítiques amb el franquisme (1963). I un 16, Pere el Cerimoniós conqueria l’Alguer (1354), els presidents Pasqual Maragall i Francesc Camps parlaven oficialment en català al Comitè de les Regions d’Europa (2005), mentre que la UNESCO reconeixia els castells i el Cant de la Sibil·la patrimoni cultural immaterial de la Humanitat.

Convergència Democràtica de Catalunya, amb Jordi Pujol, es fundava a Montserrat (1974) un dia 17 i un 18 s’inaugurava el Teatre Romea de Barcelona. El 19 obria el Teatre Principal de Palma (1857), llavors Teatre de la Princesa, i el 20 apareixia la primera edició del Tirant lo Blanc (1490), tenia lloc la primera Assemblea del Cooperativisme català (1898) i les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1932) i naixia el sindicat Comissions Obreres (1964) a la parròquia de Sant Medir. A Alacant s’aprovava la Llei d’Ús i Ensenyamemt del Valencià (1983) un 23 i un 25 es produïa l’assalt al Cu-Cut i a La Veu de Catalunya per part d’oficials de l’exèrcit espanyol (1905), sortia el setmanari Papitu (1908) i la UNESCO declarava la Patum patrimoni de la Humanitat. L’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876) es fundava un 26 i una dotzena de diaris catalans publicaven un editorial conjunt, “La dignitat de Catalunya”, davant la sentència sobre l’Estatut de Catalunya (2009).

Un 28 de novembre un Decret de Nova Planta (1715) abolia el govern de Mallorca i Eivissa i naixia el diari Ara (2010). Un dia 29 entrava en funcionament el vapor Bonaplata (1833), primera fàbrica del seu gènere, Joan Gamper fundava el F.C. Barcelona (1899), Josep Puig i Cadafalch esdevenia president de la Mancomunitat (1917) i a València s’inaugurava el camp del Llevant (1925). I el darrer dia de mes, A. Guimerà pronunciava per primer cop en català el discurs inaugural de l’Ateneu barcelonès (1895), Francesc Layret era assassinat sortint de casa (1920), Pompeu Fabra enllestia la publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana (1932), la futura Coral Sant Jordi actuava per primer cop (1947), la UNESCO declarava Tarragona i el Palmerar d’Elx patrimoni de la Humanitat (2000), com també les Falles (2016). El 2 de novembre és la data de la mort de Bac de Roda (1713), militar català cap dels Miquelets, i de l’escriptor Raimon Casellas (1910) i el 3 del músic Salvador Giner (1911). 

Un dia 7 van morir el museòleg Joaquim Folch i Torres (1963) i l’arquitecte Antoni de Moragas (2025). L’escriptora Montserrat Vayreda (2006) un dia 8, l’escultor Marià Benlliure (1947) i el poeta Antoni Canu (2026) un 9. Van deixar aquest món un 10 de novembre el polític Frederic Rahola (1919), l’escriptora Montserrat Roig (1991) i el monjo i antropòleg Lluís Duch (2018).  Pere el Gran (1285), el teòleg Fèlix Amat (1824), el polític Estanislau Figueras (1882), l’empresari i polític Gaetà Huguet (1959), el gastrònom Ignasi Domènech (1956), l’historiador Nicolau P. Gómez Serrano (1971), el poeta Miquel Martí Pol (2003) i l’editor i poeta Xavier Casp (2004) coincideixen en la data de defunció: l’11 de novembre. I el dia 12 és la de l’escriptor Joan Sales (1983). L’artista Alexandre de Riquer (1920), el director de cinema Luis Garcia Berlanga (2010) i la política Pilar Busquet (2016) van morir tots un dia 13. 

Un 14 va fer-ho el periodista Josep Pernau (2011), un 15 l’escriptora Llucieta Canyà (1980) i la cupletista i compositora Càndida Pérez (1989). Els escriptors Tomàs Garcés (1993) i Jordi Sarsanedas (2006) deixaren aquest món un 16 de novembre, com el filòleg Antoni M. Badia i Margarit (2014). Un 17 van fer-ho el compositor Joaquim Serra (1957), el polític Gregorio López Raimundo (2007) i l’activista occitanista Enric Garriga Trullols (2011). El geògraf i historiador Josep Iglésies (1986), l’historiador del cinema Miquel Porter Moix (2004) i el dramaturg Jaume Melendres (2009). Un 19 de novembre moriren la ballarina Carmen Amaya (1963), l’escriptor Josep Miracle (1998), el farmacèutic i escriptor Guillem Viladot (1999) i el monjo i músic Ireneu Segarra (2005). El dia 21 és la data de defunció del pintor Marià Fortuny (1874), l’escriptor Prudenci Bertrana (1941), l’economista i polític Ernest Lluch (2000), la geòloga Carmina Virgili (2014) i el pedagog Pere Riutort (20121). I el 22 ho és del pintor Francesc Gimeno (1927), el metge Jaume Ferran (1929) i el crític d’art Josep M. de Sucre (1969).  

L’escriptor Paco Candel (2007) i les actrius Mercè Bruquetas (2007) i Assumpció Balaguer (2019) van morir un 23. I ho feren un 24 el poeta Marià Manent (1988) i l’actriu Montserrat Carulla (2020). El 26 és la data de la mort del gramàtic Emili Vallès (1950), del pintor Ramon Calsina (1992) i del dissenyador gràfic Ricard Giralt Miracle (1994). I el 27 de l’escenògraf Francesc Soler Rovirosa (1900) i el pintor Josep Maria Sert (1945), mentre que el 28 ho és del poeta Miquel Duran de València (1947), la periodista Patrícia Gabancho (2017), l’industrial Joan Güell i Ferrer (1872), el polític Francesc Pi i Margall (1901), la il·lustradora Mercè Llimona (1997) i l’historiador Joan B. Culla (2023). El darrer dia de mes fou també el darrer dia de vida  per a l’advocat i polític Francesc Layret (1920), el poeta Joan Vinyoli (1984), les pedagogues Àngels Ferrer (1992) i Carme Serrallonga (1997), el caputxí ecumenista Joan Botam (2023) i el pianista Joan Moll (2023).

Algunes diades internacionals es commemoren aquest mes, com el dia mundial del veganisme (1), de la Prevenció del Medi Ambient en la Guerra i els Conflictes Armats (6), contra el Feixisme i l’Antisemitisme  i també el dia de l’Inventor (9), de la Ciència per la Pau i el Desenvolupament (10), de la Diabetis (14), del Record de les Víctimes d’accidents de Trànsit (16), dia Mundial del Vàter per la importància dels serveis de sanejament i també de l’Home (19), de la Infància (20) i per a l’eliminació de la Violència contra les Dones (25).

I algunes diades nacionals són commemorades també, arreu del món, aquest mes. Algèria recorda l’inici de la guerra de la independència de França, i Antigua i Barbuda de la seva emancipació del Regne Unit (1). Panamà, la separació de Colòmbia; Dominica, del Regne Unit, i els Estats Federats de Micronèsia, dels Estats Units (3). Tonga recorda la seva primera constitució (4). Cambodja la independència de França (9). Polònia la restauració com a estat independent el 1918  i Angola la separació de Portugal (11). El Brasil la seva conversió en República (15).  Letònia la proclamació de la seva República el 1918, Marroc el dia de la independència d’Espanya i França i Oman del domini portuguès el 1650 (18). Mònaco té com a festa nacional la Festa del Príncep (19). El Líban, la independència de França (22). Surinam, dels Països Baixos (25). Albània celebra el Dia de la Bandera per la independència de l’imperi otomà i Mauritània la independència de França (28). Barbados commemora el dia de la independència del Regne Unit el darrer dia de mes. Nosaltres, encara no tenim dia.

Escull Nació com la teva font preferida de Google