Novembre és el novè mes de l’any romà primitiu, com indiquen clarament les tres primeres lletres del seu nom, tot i que sigui l’onzè mes del calendari actual. El fred arriba aquest mes i els dies són més curts, amb menys hores de llum. És l’hora de collir olives i clementines, pinyes, taronges i pomes, aranyons, codonys, caquis i nespres. I de sembrar bledes i espinacs, xirivies, pèsols i faves. Hi ha una setantena de refranys relacionats amb aquest mes, com ara “a principis de novembre, el teu foc ja el pots encendre”, “de novembre enllà agafa la manta i no la deixis de la mà”, “novembre acabat, hivern començat” o bé “novembre i febrer són marit i muller”.
El segle VII començà el culte popular a Tots Sants, que se celebra el primer de mes i, al cap d’uns segles, l’endemà la commemoració del dia dels difunts, dues dates que ens han arribat ben enllaçades. A taula és el moment de les castanyes, els panellets i, a Mallorca, també dels rosaris ensucrats per als infants. La visita als cementiris permet endinsar-nos en una diversitat cultural enorme de formes de record dels familiars absents, si bé el progrés de la incineració ja canvia forçosament els hàbits de memòria. En el santoral catòlic, sant Carles, com Carles Riba, és el dia 4 i el 6 sant Lleonard, com l’editor Lleonard Muntaner.
Sant Martí és el dia 11, nom avui dels més posats als nens a casa nostra, present a Sant Martí del Canigó (Conflent), on el 1902 van tenir lloc els Jocs Florals de Barcelona, prohibits per l’autoritat militar espanyola de torn. Durant uns tres dies es produeix l’estiuet de sant Martí, un parèntesi de temps assolellat i més càlid del que correspon, present a l’expressió “semblar l’estiuet de sant Martí” per referir-se a algú que vesteix encara mig estiuenc, malgrat el mes. Una trentena de viles dels Països Catalans el tenen com a patró i set municipis en duen el nom a Catalunya. El 22 és santa Cecília, patrona de la música perquè lloava Déu tot cantant mentre era martiritzada. Tres dies després ve santa Caterina i el darrer dia de mes, sant Andreu, com a la frase de comiat “adeu, Andreu”, allà on altres llengües invoquen Lluc.
El primer dia de mes van néixer la soprano Victòria dels Àngels (1923) i els escriptors Gabriel Janer Manila (1940) i Joan Barceló (1955). El dia 2, el filòsof Raimon Panikkar i la ballarina Carmen Amaya, tots dos del 1918, el químic Enric Casassas (1920) i el pintor Modest Cuixart (1925). El benedictí i historiador Josep Massot i Muntaner (1941) és del 3 i són del 4 els escriptors Bonaventura Carles Aribau (1798), Antoni de Bofarull i de Brocà (1821), Maria Antònia Salvà (1869) i Antoni Cayrol (1920), més conegut com a Jordi-Pere Cerdà. Sara Llorens (1881), primera folklorista catalana, és del dia 5, com el poeta Josep-Sebastià Pons (1886), el cantant Ramon Calduch (1928) i l’humorista gràfic Jaume Perich (1941). El 7 de novembre nasqueren l’escriptor Joan Perucho (1920) i el ninotaire Josep M. Madorell (1923); el 8, el poeta Agustí Bartra (1908) i l’actriu Assumpció Balaguer (1925) i, el 9, el poeta Francesc Almela i Vives (1903).
Ramon Berenguer III (1082) va vindre al món un dia 11, com l’historiador Josep Balari i Jovany (1844). I un 12 van fer-ho l’editora Eulàlia Ferrer (1776), el poeta Bartomeu Fiol (1933), el polític Estanislau Figueras (1819), el músic Josep Jordà (1839) i els poetes Jaime Gil de Biedma (1929) i Maria Mercè Marçal (1952). La soprano Conxita Badia (1897), l’independentista català Antoni Esteve (1936), més conegut com a ballarí de flamenc amb el nom d’Antonio Gades, i l’anarquista Agustín Rueda (1952), mort torturat a la presó, són del 14. L’historiador Felip Mateu i Llopis (1901) és del dia 15 i són del 17 el director teatral Esteve Polls (1922) i el fotògraf Leopold Pomés (1931). El 18 de novembre és la data de naixença del músic Amadeu Vives (1818), l’escriptor Xavier Romeu (1941) i l’historiador Pere Anguera (1953). L’escriptor Joan Sales (1912) és del 19 i són del dia 20 el dibuixant Ricard Opisso (1880), l’historiador Josep Fontana (1931) i el polític Eduard Punset (1936).
El músic Francesc Tàrrega (1852), l’actriu Montserrat de Salvador (1927), la professora María Rúbies (1932), la mestra feminista Presentación Sáez de Descatllar (1932), el productor de sèries infantils Claudi Biern (1940) i l’editor Jaume Vallcorba (1949) són nascuts un 21 de novembre. I un 22 van vindre al món el compositor Joaquín Rodrigo (1901) i l’escriptor Joaquim Amat-Piniella ((1913). L’assagista Joan Fuster (1922) és del dia 23, i són del 24 el missioner Juníper Serra (1713), l’actriu Josepa Fornés (1894), l’escriptor i polític Maximilià Thous i Llorens (1900), l’arqueòleg Miquel Tarradell (1920) i el periodista Josep M. Huertas Claveria (1939). Van néixer un dia 25 la biòloga Margarida Comas (1892), la cantant Glòria Lasso (1922) i el director de fotografia Tomàs Pladevall (1946). El dibuixant i tipògraf Eudald Canivell (1858), l’historiador, periodista i polític Antoni Rovira i Virgili (1882) i l’escriptor Carles Hac Mor (1940) nasqueren un 26 de novembre.
I un 27 ho feren els escriptors Jeroni Zanné (1873) i Marià Manent (1898), la mestra i política Empar Navarro (1900), la periodista Irene Polo (1909), el poeta i lletrista Josep M. Andreu (1920), el mecenes Antoni Vila Casas (1930) i l’activista Arcadi Oliveres (1945). Vingueren al món un 28 de novembre el polític Manuel Duran i Bas (1823), els músics Josep Iturbi (1895) i Joan Guinjoan (1931), el químic Carles Solà (1945) i l’expresident balear Francesc Antich (1958). L’anarquista Teresa Mañé (1865), Soledad Gustavo, mare de Federica Montseny, el president de la mancomunitat Enric Prat de la Riba (1870), el poeta Joan Oliver (1899), Pere Quart, i el sociòleg Josep Vicent Marquès (1943) són nascuts un dia 29. I el darrer dia de mes és la data de naixement de l’erudit Joan Givanel (1867), el pintor Isidre Nonell (1872), el lingüista Germà Colon (1928), l’etnògraf Ramon Violant i Simorra (1903), la pintora i gravadora Maria Girona (1923), el fotògraf Francesc Jarque (1940) i la il·lustradora Carme Peris (1941).
