El primer d’octubre de 1792 va aparèixer el primer exemplar del Diari de Barcelona, un dels primers d’Europa, i, a Figueres (1839) obrí el primer institut públic i laic de tot l’Estat, començà a editar-se el diari La Publicitat (1922), portaveu destacat del catalanisme i se celebrà un referèndum sobre la independència de Catalunya (2017) amb més de 2 milions de votants i brutalment reprimit per Espanya. El 2, l’Assemblea Constituent del Separatisme Català (1928) aprova la Constitució Provisional de la República Catalana, a l’Havana. El Liber elegantiarum (1489), llibre d’equivalència català-llatí, és del 3 d’octubre, com l’obertura del Teatre Romea (1867), a Barcelona, i l’aturada general de país (2017), en protesta contra la violenta repressió policial espanyola. L’Escola de Mestres Rosa Sensat (1965) neix un dia 4 i l’editorial Joventut, un 5.
El foc de la Bisbal (1869), revolta republicana i federalista a la Bisbal d’Empordà té lloc un 6 d’octubre, com la proclamació de l’Estat Català (1934) pel president Companys i la modificació de l’ortografia de l’aranès (1999) pel Conselh Generau d’Aran. Un dia 7 se celebra a Barcelona el primer Dia del Llibre (1926), traslladat més endavant al 23 d’abril. Jaume el Conqueridor entra a València un 9 d’octubre (1238), el mateix dia que s’inaugura el Primer Congrés Catalanista (1880) presidit per Valentí Almirall i a València una manifestació multitudinària reclama un Estatut d’autonomia. L’Orfeó Català estrena el Cant de la Senyera (1896) a Montserrat presidit per Antoni M. Alcover el dia 11, el 13 s’inaugura el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i el 14 la Mancomunitat crea l’Escola de Bibliotecàries (1915).
El 15 d’octubre, després d’una farsa de judici militar, l’exèrcit espanyol afusella el president de Catalunya Lluís Companys a Montjuïc (1940). El 18, la policia mata a trets el treballador A. Ruiz Villalba a la Zona Franca (1971). El 19, apareix el diari sindicalista llibertari Solidaridad Obrera (1907). El 20, el batlle barceloní B. Robert encapçala el “tancament de caixes” (1899), vaga fiscal de protesta i desobediència cívica de comerciants i industrials contra l’augment d’impostos. A Sant Llorenç de Sardans, el 21 d’octubre de 1972 es funda el primer partit polític nord-català: l’Esquerra Catalana dels Treballadors, dirigida per l’advocat M. Mayol. El 24, per tal de socialitzar l’economia, el Parlament aprova el decret de col·lectivitzacions (1936) i Pau Casals, a la seu de l’ONU a Nova York (1971), pronuncià el famós discurs “I am a catalan”.
Un 27 d’octubre, La ferida lluminosa de J. M. de Sagarra esdevé la primera emissió televisiva en català a TVE (1964), L.M. Xirinacs és empresonat per ordre de l’Audiència Nacional (2005) i el Parlament aprova la declaració unilateral d’independència per constituir la República Catalana (2017). El ferrocarril entre Barcelona i Mataró, el primer als Països Catalans (1848) i el segon a l’Estat espanyol després del de Cuba el 1837, s’inaugura un 28 d’octubre. El mateix dia de la fundació del RCD Espanyol (1900), de la caiguda dels 113 membres de l’Assemblea de Catalunya (1973), de la constitució de la Xarxa Vives d’Universitats per als territoris de llengua catalana (1994) i de l’obertura de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània a València (2006). El 29 entra en funcionament el Túnel del Cadí (1984) i es constitueix també l’Euroregió Pirineus-Mediterrània (2004). El 30 d’octubre de 1910, al Palau de Belles Arts de Barcelona s’inaugura el congrés fundacional de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Un primer d’octubre va morir la pedagoga Rosa Sensat (1961), el poeta C. Fages de Climent (1968), el periodista A. Casas (2022) i la professora D. Oller (2026). Un dia 2, el físic rossellonès F. Aragó (1853), l’escriptora M.A. Capmany (1991) i l’activista polític i cultural J. Serra Estruch (1997). Un 4, el pintor J. Tapiró (1913) i un 5 l’escriptor Quim Soler (1993) i la compositora M. Salvador (2007). El poeta J. Roís de Corella (1497), l’anarquista P.Pallàs (1893), el polític A. Gutiérrez Díaz (2006) i la soprano M. Caballé (2018) va deixar aquest món un 6 d’octubre. El polític E. Monsonís (2011) va fer-ho un dia 7 i, un 9 d’octubre, el músic J. Rodoreda (1922), el dramaturg I. Iglésias (1928), el folklorista A. Capmany (1954), l’arqueòleg P. Bosch i Gimpera (1974) i el dramaturg J. Vilà i Folch (1997). El polític A. Aragay (1965), el promotor cultural E. Albert (1995), i el pediatre O. Casassas (2012) van morir un dia 10.
Un 11, és la data de defunció del pintor i cartellista J. Renau (1982), un 12 la de la reina Violant d’Hongria (1251), l’escriptor F. Gras i Elias (1912) i l’anarquista valenciana Pura Arcos (1995). El pedagog F. Ferrer i Guàrdia (1909) fou executat un dia 13, data també de la mort de F. Bonnemaison (1949) creadora de la Biblioteca Popular de la Dona i del músic J. Llongueras (1953). El patriota i comunista J. Martínez de Foix (1978) trobà la mort un 14, com l’editor i professor M. Cahner (2013) i el fotògraf T. Catany (2013).
L’escriptor de la Renaixença C. Bosch de la Trinxeria (1897) morí un 15 d’octubre, data de l’afusellament del president Companys (1940) per l’exèrcit espanyol. I un dia 16 van morir el poeta M. Costa i Llobera (1922), el pedagog socialista J. Viladoms (1976), l’actor A. Ferrandis (2000) i el polític F. de P. Burguera (2015). Un 17 és el dia de la mort de l’impressor J. F. Mey (1612), i l’escriptor M. Vázquez Montalbán (2003). I un 19 ho és de R. Mercader (1978), assassí de Trotski, de l’escriptor L. Ferran de Pol (1995), de la periodista R. Bofill (2011) i del sociòleg S. Giner (2019).
El pedagog J. P. Ballot (1821) va morir un 21 d’octubre, com l’abat A. Escarré (1968) i la realitzadora de televisió M. Vilaret (1993). El músic Pau Casals (1973), el polític R. Trias Fargas (1989) i l’escriptor R. Saladrigas moriren un dia 22. I un 23 el filòsof T. Carreras i Artau (1954) i el periodista L. Permanyer (2025). Un 24 d’octubre van morir l’arquebisbe A. M. Claret (1870), el poeta V.W. Querol (1889), l’editor S. Torrell (1990), l’arquitecte J. Tell (1991) i l’ex ministra C. Alborch (2018).
El cistercenc B. Calbó (1243), el polític M. Mallol (1960) i l’historiador A. Cucó (2002) van morir un 26 d’octubre. L’editor A. Brusi (1821), l’escriptor A. Maseras (1939), el músic X. Cugat (1990), el pintor i polític F. Espriu (2008) i el lingüista J. Solà (2010), un 27. Un 28, els escriptors Z. Camprubí (1956) i J. Perucho (2003) i el músic E. López-Chávarri (1970). El metge i polític N. Battestini (1981) i l’escultor M. Gené (1983) van morir un 29 i un 30 van fer-ho l’abat Oliba (1046), el professor P. Vives (1941) al camp de Mauthausen, el polític J. Just (1976) i la historiadora A. Marcet (2016). El darrer dia de mes és la data de la mort dels pintors J. Vayreda (1894) i M. Cuixart (2007).
Al llarg d’aquest mes se celebren algunes diades internacionals com la de les Persones Grans i també del Cafè (1 d’octubre), de la No-Violència (2), dels Animals (4) dels Docents (5), de l’Hàbitat (7), del Correu (9), de la Salut Mental (10), de la Nena (11), de les Aus Migratòries (12), per la Reducció del Risc de Desastres (13), de les Dones Rurals (15), de l’Alimentació (16), per a l’Erradicació de la Pobresa (17), contra el Càncer de Mama (19), de les Nacions Unides i de la Informació sobre el Desenvolupament (24), del Patrimoni Audiovisual (27) i de les Ciutats (31).
Les diades o festes nacionals d’alguns estats tenen lloc a l’octubre. Com la Xina, que commemora la fundació de la República Popular el primer de mes. I el 3 és el Dia de la Unitat Alemanya, per la reunificació nacional de 1990, i el de la Fundació Nacional, a Corea del Sud, amb la creació del primer estat coreà. El 10, Cuba recorda el Grito de Yara, inici de les guerres d’independència d’Espanya, estat aquest que fa la seva festa nacional el 12 d’octubre per l’arribada de Colom a Amèrica. Àustria commemora la neutralitat permanent del país i la retirada de les darreres forces aliades el dia 27. I el 28, a Txèquia és Diada nacional per l’aniversari de la fundació de l’estat independent de Txecoslovàquia el 1918. I a Turquia, el 29, commemoren la proclamació de la República per Mustafà Kemal Atatürk, el 1923.
Alguns països celebren el dia de la seva independència, com Nigèria, Xipre, Tuvalu i Palau, tots el primer d’octubre. El dia 2 ho fa Guinea, el 3 l’Iraq, el 4 Lesotho, el 9 Uganda, el 10 les Illes Fidji, el 12 la Guinea Equatorial, el 18 l’Azerbaidjan, el 24 Zàmbia, el 25 el Kazakhstan, el 27 Turkmenistan, Saint Vincent i les illes Grenadines. Catalunya ho hauria pogut celebrar el primer d’octubre, el dia 3 o el 27 del mateix mes, però la cosa no va sortir bé i no pas per manca de dates, ni per escassetat de gent...
