Com indiquen clarament les tres primeres lletres del mes de setembre, aquest és el mes que fa set en el calendari romà que començava el mes de març, com octubre fa vuit, novembre nou i desembre deu. El calendari gregorià que situa l’inici de l’any el primer de gener és de 1582. En certa manera, amb el setembre es comença l’any, no de forma oficial, sinó cultural i pràctica: és quan ja ha tornat de vacances la gent que n’ha fetes, comença el curs a les escoles, instituts i universitats i ja queden enrere les collites, tot i que és el temps de la verema i de la recol·lecció de l’arròs. Sembla, doncs, que, al setembre, tot s’engega de nou i torna la normalitat i la rutina quotidianes. És, també, el mes que obre la porta a la tardor, també dita autumne i primavera d’hivern, i, arreu dels Països Catalans, hi sovintegen les fires de tota mena: de maquinària, artesanals, gastronòmiques, etc.
La Diada de Meritxell, a Andorra, és el 8 de setembre, la data de les marededeus trobades (Núria, Queralt a Berga, Camí a Cambrils, Serra a Montblanc, Gràcia a Maó, Claustre a Solsona, Vallivana a Picassent, Tura a Olot, Foix a Torrelles, etc.) ben nombroses de Salses a Guardamar. La Mare de Déu de Lluc, patrona de Mallorca, és el 12 de setembre, i com canta l’Himne escrit per Costa i Llobera: “Verge de Lluc coronada, / damunt Mallorca reinau”. I, en la tradició catòlica, el 21 és sant Mateu, que dona el nom a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Sant Mateu, al Baix Maestrat. Així es deien els compositors Mateu Fletxa, pare i fill, l’anarquista Mateu Morral i el mallorquí Mateu Reus Rotget, bandoler com el valencià Mateu Vicent.
Santa Tecla, patrona de Tarragona i de Sitges, és el dia 23. A la capital del Camp és festa grossa i l’entrada del braç de la santa a la catedral és un espectacle únic. Actualment, hi ha una trentena de tarragonines que en duen el nom, a les quals, cada any, el batlle de la ciutat convida a dinar. Gràcies a una ocurrència fonètica, algú decidí d’actualitzar-ne el culte, malgrat que Roma l’hi va retirar el 1969, declarant-la patrona d’informàtics i internautes. L’endemà és la Mercè, patrona de Barcelona des de 1687, a qui Verdaguer, en uns goigs, demana: “Princesa de Barcelona, / protegiu nostra ciutat”. Cosme i Damià, coneguts com “els sants metges”, tenen el seu dia el 27 de setembre i un ric repertori de versos populars de caire escatològic. I, el 29, sant Miquel, abans patró de la cavalleria, i avui de militars, policies i bombers, a més de patró d’Alemanya, Bèlgica, França i Ucraïna, i de molts indrets de casa nostra: la bona mel, per sant Miquel. I Festa Major i Fira a Lleida.
Aquest mes té prop de dos-cents refranys que s’hi refereixen, com ara “al setembre comença l’escola i també la xerinola”, “al setembre, o s’assequen les fonts o s’emporten los ponts”, “pel setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra”, “per l’agost, most, pel setembre, vi per vendre”, “quan el setembre és a la fi, les garrofes a collir”, “setembre mullat, bolets en quantitat”, o, entre molts altres, “trenta dies té setembre, abril, juny, també novembre, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un” i alguna frase feta com “ser més apegalós que les mosques de setembre”.
Alguns noms destacats de la nostra cultura i societat són d’aquest mes. Per exemple, el primer de setembre van néixer l’historiador perpinyanès Josep Calmette (1873), l’actriu Mary Santpere (1913), el pediatre Oriol Casassas (1923) i el filòsof X. Rubert de Ventós (1939). El polític Francesc Cambó (1876) és del dia 2, l’escriptor Jordi Sarsanedas (1924) del 3 i del 4 la política Justa Goicoechea (1896), el poeta V. Andrés Estellés (1924) i l’escultor J. Garcia Ripollès (1932). Són del 5 la pintora Carme Cortès (1892), el polític Joan Comorera (1894), el compositor Joaquim Nin-Culmell (1908), el professor Joaquim Molas (1930) i el filòleg Modest Prats (1936). El compositor Joan B. Cabanilles (1644) va néixer un 6 de setembre, un 8 van venir al món el músic Jaume Nunó (1824), l’escriptor Constantí Llombart (1848) i l’escultor Marià Benlliure (1862). I l’actor Enric Borràs (1863), el geògraf Josep Iglésies (1902), el filòleg M. Sanchis Guarner (1911) i la bibliotecària Montserrat Martí (1916) un dia 9.
Són del 10 de setembre l’activista cultural i empresari Nicolau-Primitu Gómez Serrano (1877), el crític literari Josep Yxart i de Moragas (1852), la compositora Margarida Orfila (1899), l’editor i escriptor Miquel Arimany (1920) i l’escriptor Joaquim Soler (1940). De l’11, l’escriptora Caterina Albert, Víctor Català (1869) i el pintor Hermen Anglada Camarasa (1871). Del 12, el bisbe Torras i Bages (1846) i el poeta Àlex Susanna (1957). La fotoperiodista Joana Biarnés (1936) és del 13 i del 14 són l’historiador Joan Mercader ((1917) i l’economista Fabià Estapé (1923). Un 15 de setembre van néixer Roseta Mauri (1860), ballarina, Joaquim Folch i Torres (1886), museòleg i Joaquim Xicoy (1925) polític. El 16 és la data de naixença de l’arquitecte Josep M. Jujol (1879) i el polític Pere Sampol (1951). El 17, del geòleg Norbert Font i Sagué (1873), el 18 del pintor Xavier Valls, el 19 de l’actriu Montserrat Carulla i el 20 del singular filòsof de la història Alexandre Deulofeu (1903).
Un 21 nasqueren el president Francesc Macià (1859), el pintor Juli Gonzàlez (1876), la poetessa i folklorista Palmira Jaquetti (1895), l’editora Roser Rahola (1914), els cantants Carles Sabater (1962), Teresa Rebull (1919) i Núria Feliu (1941), el caputxí Joan Botam (1926), les actrius Teresa Gimpera (1936) i Mercè Arànega (1957), Un 22 nasqué el periodista Toni Mestre (1942) i el 23 van fer-ho Salvador Seguí, el Noi del Sucre (1887), l’anarquista Llibertat Ródenas (1892), els escriptors Carles Riba (1893) i Albert Manent (1930) i l’actor Carles Canut (1944). Un 25 de setembre vingueren al món els compositors Robert Gerhard i Ricard Lamote de Grignon.
El músic Josep Viñas (1823) i l’escriptor Joaquim Ruyra (1858) són del 27 i del 28 en són els poetes Joan Roís de Corella (1435) i Vicent Wenceslau Querol (1837), l’inventor Narcís Monturiol (1819), l’escriptor Eugeni d’Ors (1881) i la independentista Carme Claramunt (1897), la primera dona afusellada al Camp de la Bota. L’escriptor Pere Calders (1912) i la periodista Patrícia Gabancho (1952) nasqueren un 29 i el pintor Josep Benlliure (1855) i el músic Ireneu Segarra (1917), un dia 30.
Les fruites pròpies d’aquest mes són aranyons, codonys, figues, gerds, gínjols, groselles, melons, mores, nabius, nectarines, peres, pomes, préssecs i raïm. També és al setembre que Andorra festeja la seva Diada Nacional, coincidint amb la Mare de Déu de Meritxell, el dia 8, i, tres dies més tard, coincidint amb la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, és la festa nacional de Catalunya, segons llei del 12 de juny de 1980, la primera norma aprovada pel Parlament de Catalunya i per unanimitat de tots els grups, sense vots particulars ni esmenes oposades, inclosos UCD, Alianza Popular i Partido Socialista de Andalucía. Es tracta d’una llei d’article únic, “camí cap a la plena recuperació de la pròpia identitat nacional”. Al cap de 46 anys, encara estem de camí...
