El mes d’agost és el vuitè del calendari actual, però abans era el sisè i s’anomenava sextilis. Porta del nom de Cèsar August, el primer emperador romà, i té 31 dies. És el mes habitual de vacances, a la nostra època, juntament amb el juliol. Entre els prop de 300 refranys que es refereixen a aquest mes, el més conegut assegura que “a l’agost, a les set ja és fosc”, si bé, amb el canvi d’hora, ara ja serien les nou. D’altres que s’hi relacionen són “a l’agost bull el mar i bull el most”, “agost plujós, setembre abundós”, “cada cosa al seu temps, com les figues a l’agost”, “el mes d’agost, calor fins i tot de fosc”, “l’agost, mes plujós”, “pluges fortes per l’agost, bolets per l’octubre” o “si per l’agost trona, la verema serà bona”.
Quan algú fa cara de satisfacció i amb bon aspecte, es diu que “té o fa cara d’agost” i, com que aquest era el mes fonamental per a les tasques de sega i recol·lecció de fruits molt variats, s’assegura que algú “fa l’agost” quan guanya molts diners en una activitat econòmica concreta. I és un dels pocs mesos que té adjectiu propi: “agostenc”, relatiu al mes d’agost. Els fruits característics del mes, segons el Calendari dels Pagesos, són albercocs, ametlles, figues, gerds, groselles, melons (meló de tot l’any), mores, nabius, nectarines, peres, pomes, préssecs (alberges, bresquilles, durans, melicotons, pavies, préssecs plans), prunes i síndries (meló d’aigua, meló d’Alger, meló de moro) i tàperes. Agost és també el nom d’un poble de l’Alacantí famós per la seva ceràmica tradicional i, segons les dites populars, “els d’agost són bacorers” i “després d’agost, Castalla” en referència a la seva ubicació geogràfica i no a l’ordre dels mesos de l’any.
Aquest és un mes amb molts de noms del santoral catòlic que, durant dècades, han estat ben habituals tot i que, ara, ja n’hagi reculat l’ús. És el cas de Feliu (1), nom del cantant Feliu Ventura i cognom de la cantant Núria Feliu. Altres elements destacats del santoral són la Mare de Déu dels Àngels (2), com l’escriptora M. Àngels Anglada; Salvador (6) com Salvador Espriu; Domènec o Domenge (8), col·loquialment “Domingo”, “a can Domenge qui no treballa no menja”, com Domènec Guansé; Llorenç (10), com Llorenç Villalonga, amb les famoses llàgrimes de sant Llorenç; Susanna (11), cognom d’Àlex Susanna; Clara (12), com Isabel-Clara Simó; per la Mare de Déu d’Agost és el dia de les Assumptes i Assumpcions (15), festa major a molts indrets dels Països Catalans; Roc (16), com Roc Llop; Helena (18), com Helena Valentí; Magí (19), festa major de Tarragona, com Magí Murià; Bernat (20), com Bernat Metge o Bernat Desclot; Bartomeu (24), com Bartomeu Rosselló-Pòrcel; Agustí (28), com Agustí Bartra; Rosa (30), com Rosa Leveroni i Ramon (31), com Ramon Llull.
L’agost ha estat mes de naixement de personatges destacats, com ara l’activista anarquista Lola Iturbe (1902), el primer de mes. El primatòleg Jordi Sabater Pi (1922) és del 2. La sindicalista Isabel Vilà (1843), l’escriptor Xavier Benguerel (1905), la locutora antifranquista Adela Carreras (1916) i l’escriptora Maria Aurèlia Capmany (1918), del 3. Del 5 són els escultors Josep Campeny (1858) i Andreu Alfaro (1929).
Un 6 d’agost van néixer la política Margarida Abril (1910) i el sacerdot i activista polític Lluís M. Xirinacs (1932). Un 7, la bibliotecària Aurora Díaz-Plaja (1913), l’escriptora Concepció G. Maluquer (1914) i el cantant Pau Riba (1948). El compositor J. L. Ortega Monasterio (1918) és del 8 i del 9 són l’agent literària Carme Balcells (1930) i la mezzosoprano Anna Ricci (1930). Un dia 10 van venir al món l’escriptor Fèlix Amat de Palou (1750), el sacerdot i polític Joaquim Llorenç Villanueva (1757) i el novel·lista Narcís Oller (1846). I un 12 el fisiòleg August Pi i Sunyer (1879) i el compositor Manuel Blancafort (1897).
L’escriptora Maria del Carme Nicolau (1901), el personatge popular de Palma Isabel Bauzà, Bel Rollet (1910), el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913), el filòleg i polític Joan F. Lòpez-Casasnovas (1952) i el periodista Carles Capdevila (1965) van néixer tot un 13 d’agost. Són del 14 el polític Juli Pams (1852), el filòsof Joaquim Carreras i Artau (1894), la feminista anarquista Mercè Comaposada (1901), el polític Pere Aznar (1907), l’escultor Ramon Ferran (1927) i la filòloga Aina Moll (1930).
Del 15 són l’aviadora republicana Dolors Vives (1909) i el crític d’art Vicent Aguilera (1920), mentre que l’arquitecte Rafael Masó (1880) és del 16 i són del 17 la comunista i resistent Georgette Clerc (1912), el professor i director teatral Ricard Salvat (1934) i la periodista Margarita Rivière (1944). La folklorista Teresa Gelats (1855) i la professora Matilde Bensoussan (1929) són del 18 i el cardenal Isidre Gomà (1869), el dramaturg Ignasi Iglésias (1871) i el professor i activista Josep Lluís Bausset (1910) van néixer un 19 d’agost.
El poeta Miquel Duran de València (1883) i el polític independentista Daniel Cardona (1890) són del dia 20. Del 21 són el compositor Joaquim Homs (1906) i l’actor Fermí Reixach (1946) i del 22 l’historiador de l’art Josep Pijoan (1879), l’escriptor i gramàtic Enric Valor (1911) i el monjo i músic Cassià M. Just (1926). El poeta Josep-Lluís Pons i Gallarza (1823) i el pintor Maties Palau Ferré (1921) són nascuts un 24 d’agost, la historiadora M. Teresa Ferrer i Mallol (1940) un 25 i el poeta Enric Duran i Tortajada (1895) un 27. Van néixer un 28 el filòsof Jaume Balmes (1810), les escriptores Montserrat Vayreda (1924) i Renada-Laura Portet (1927) i el periodista Manuel Cuyàs (1952).
Els poetes Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost (1878) i Màrius Torres (1910), així com l’editora Esther Tusquets (1936) són del 30. I el darrer dia de mes van néixer l’historiador Pròsper de Bofarull (1777), el periodista Joan Torrendell (1869), l’escriptora i traductora Zenòbia Camprubí (1887), la política republicana Dolors Bargalló (1902), el dibuixant de còmics Miquel Ambrosio, Ambròs (1913), el ceramista Antoni Cumella (1913), el fotògraf Francesc Boix (1920) i l’actriu Anna Lizaran (1944).
